El taur¨® que viu quatre segles

Va n¨¦ixer abans que Vel¨¢zquez pint¨¦s Las Meninas i possiblement encara seria viu si no l'haguessin pescat accidentalment. Uns cient¨ªfics li van extreure els ulls i els van enviar a un laboratori a Aarhus, Dinamarca. Van fer el mateix amb altres taurons ca?ats per accident i de la mateixa esp¨¨cie, Somniosus microcephalus o taur¨® de Groenl¨¤ndia, en el marc d'un projecte cient¨ªfic desenvolupat entre el 2010 i el 2013.

Aquest esqual ¨¦s el peix m¨¦s gran de l'oce¨¤ ?rtic i un dels menys coneguts. No t¨¦ depredadors naturals i arriba a superar els cinc metres de llargada, m¨¦s o menys el mateix que un taur¨® blanc. Les femelles s¨®n sempre m¨¦s grosses que els mascles i creixen a un ritme lent¨ªssim, nom¨¦s un cent¨ªmetre per any. Alguns cient¨ªfics havien suggerit que aquests animals podrien viure 200 anys o m¨¦s, per¨° fins ara ning¨² ho havia pogut demostrar.

El misteri s'ha pogut resoldre en part per les bombes at¨°miques detonades durant la Guerra Freda. Les part¨ªcules radioactives de les explosions es van estendre per tots els oceans i es van acumular als organismes que estaven vius en aquell moment. Els investigadors han analitzat les c¨¨l¡¤lules del cristal¡¤l¨ª de 28 taurons femella, totes pescades de forma accidental. Han fet servir les marques de la bomba com a refer¨¨ncia per saber quantes van n¨¦ixer abans de mitjan anys cinquanta i despr¨¦s han aplicat la dataci¨® de carboni per estimar-ne l'edat total.

El misteri s¡¯ha pogut resoldre en part per les bombes at¨°miques detonades durant la Guerra Freda

Els resultats, publicats avui a la revista Science, apunten al fet que aquests taurons viuen almenys 272 anys. A l'exemplar m¨¦s gran del grup analitzat, de cinc ?metres de longitud, se li calcula una edat de 392 anys, tot un r¨¨cord que converteix aquesta esp¨¨cie en el vertebrat amb m¨¦s esperan?a de vida de la Terra.

Viure tants anys sense desenvolupar c¨¤ncer o altres malalties ¨¦s un repte que nom¨¦s un grapat d'esp¨¨cies ¨¦s capa? de superar. El creixement alentit ¨¦s una de les maneres d'aconseguir-ho. Segons l'estudi, aquests peixos no arriben a la maduresa sexual fins als 150 anys, ¨¦s a dir, que la taurona m¨¦s veterana del grup va arribar a l'edat adulta en l'¨¨poca de la Revoluci¨® Francesa.

No ¨¦s casualitat que tot aix¨° passi a les g¨¨lides aig¨¹es de l'?rtic. En aquest mateix oce¨¤ viu l'animal m¨¦s longeu del m¨®n, la clo?ssa d'Isl¨¤ndia, que supera els cinc segles de vida. I el 2007 un arp¨® del segle XIX arrencat de la pell d'un altre dels seus habitants, la balena boreal, va demostrar que tenia 211 anys, la qual cosa la va convertir en el mam¨ªfer m¨¦s longeu de la Terra.

Viure tants anys sense desenvolupar c¨¤ncer o altres malalties ¨¦s un repte que nom¨¦s un grapat d¡¯esp¨¨cies ¨¦s capa? de superar

¡°Aquestes estimacions obliguen a prendre m¨¦s mesures per a la conservaci¨® del taur¨® de Groenl¨¤ndia, que sovint ¨¦s presa accidental en la pesca ¨¤rtica i sub¨¤rtica i han estat sotmesos a explotaci¨® comercial recent¡±, assenyalen els autors de l'estudi, capitanejats per John Steffensen, de la Universitat de Copenhaguen.

Aquests taurons segueixen ¡°una estrat¨¨gia evolutiva t¨ªpica, la de la vida lenta, amb una edat reproductiva molt retardada, poques cries i una elevada longevitat¡±, explica Manuel Collado director del Laboratori de C¨¨l¡¤lules Mare en C¨¤ncer i Envelliment del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel¡¤la. ¡°En el tracte evolutiu entre manteniment o reproducci¨® aquestes bestioles van triar manteniment i dediquen m¨¦s recursos a aix¨°¡±. A m¨¦s, ressalta, ¡°a unes temperatures tan baixes el metabolisme i l'activitat cel¡¤lular i dels teixits ¨¦s molt menor, podr¨ªem dir que tot est¨¤ alentit i, per tant, el pas del temps ¨¦s m¨¦s lent¡±.

A m¨¦s, aquests animals poden amagar secrets clau per retardar el nostre propi envelliment. L'any passat, Jo?o Pedro de Magalh?es, investigador de la Universitat de Liverpool, va liderar un estudi comparatiu del genoma de la balena boreal que va revelar diversos gens responsables de la seva extraordin¨¤ria longevitat i la seva capacitat per no emmalaltir malgrat els anys. ¡°Cada esp¨¨cie t¨¦ un truc diferent per tenir una vida llarga i descobrir-los potser ens permet aplicar aquest coneixement a les persones per combatre les malalties relacionades amb l'envelliment¡±, explica el cient¨ªfic. ¡°Per aix¨° haur¨ªem d'estar fent m¨¦s esfor?os per estudiar els animals m¨¦s longeus, incloent-hi el taur¨® de Groenl¨¤ndia¡±, destaca.

Tant Magalh?es com Collado pensen que els ¡°trucs¡± biol¨°gics d'aquests taurons, animals de sang freda, poden ser menys aplicables als humans que els que es puguin extreure d'altres mam¨ªfers extraordinaris, com el ratol¨ª Triple, creat en un laboratori del Centre Nacional d'Investigacions Oncol¨°giques per viure un 40% m¨¦s del normal, o el m¨ªtic farumfer.