Paella privada, debat p¨²blic

En una democr¨¤cia de l'audi¨¨ncia, i en plena can¨ªcula d'agost, gaireb¨¦ sempre succeeix. El normal esdev¨¦ excepcional, l'intranscendent esdev¨¦ viral. L'abs¨¨ncia informativa o la par¨¤lisi pol¨ªtica (com la que vivim en aquests moments) contribueixen a crear el clima favorable per a l'exc¨¦s, l'esc¨¤ndol -artificial, gaireb¨¦ sempre-, o l'especulaci¨®. Com m¨¦s gran, millor. Convertir l'anecd¨°tic en solemne ¨¦s un exercici d'ociosos o de jocosos. No ha d'estranyar, i menys a la majoria dels assistents a la paella de la Rahola, el ress¨° de les seves can?ons, el soroll dels seus retuits.

Per¨° la revolada causada pot ser una bona oportunitat per, m¨¦s enll¨¤ de l'escuma digital i medi¨¤tica, fer una aproximaci¨® a l'¨¤mbit ¨ªntim, el privat, el personal i el p¨²blic quan es tracta d'un c¨¤rrec electe. ?s un exercici imprescindible si es vol aprofundir m¨¦s enll¨¤ de l'epid¨¨rmic. Un exercici ¨²til si no milites en una trinxera.

La primera consideraci¨® ¨¦s que la informaci¨® personal i privada pot tenir dimensi¨® pol¨ªtica. Explicar com vius (o com et diverteixes, o com estiueges, o amb qui, per exemple) ofereix abundant informaci¨® emocional sobre el car¨¤cter, el temperament (i de vegades, les habilitats) dels nostres dirigents pol¨ªtics. Aquesta informaci¨® ¨¦s important per als electors, perqu¨¨ amb ella es construeixen els vincles d'afinitat, de simpatia o de confian?a. Vincles poderosos, de gran capacitat mobilitzadora.

Cadaqu¨¦s no ¨¦s Columbus (capital d'Ohio), encara que alguns creguin que la vila empordanesa representa, com Ohio significa als EUA, la mitjana o el conjunt de Catalunya.

Algunes de les imatges i escenes que hem conegut, gr¨¤cies a la loquacitat digital de la seva propagadora, haurien estat dissenyades -al mil¡¤l¨ªmetre- com a part de sofisticades estrat¨¨gies de comunicaci¨® pol¨ªtica, en altres contextos com el nord-americ¨¤, per exemple. Societat on all¨° que ¨¦s personal, i de vegades all¨° que ¨¦s ¨ªntim, ¨¦s de naturalesa p¨²blica. I aqu¨ª les haur¨ªem lloat o aplaudit amb un provincianisme acomplexat. Per¨° Cadaqu¨¦s no ¨¦s Columbus (capital d'Ohio), encara que alguns creguin que la vila empordanesa representa, com Ohio significa als EUA, la mitjana o el conjunt de Catalunya. Gran error, com ¨¦s evident.

El polit¨°leg franc¨¨s Bernard Manin va ser el primer autor a introduir el concepte de ¡°democr¨¤cia d'audi¨¨ncia¡±. Aquesta expressi¨® servia per definir els sistemes pol¨ªtics democr¨¤tics i la seva relaci¨® creixent amb les audi¨¨ncies televisives i medi¨¤tiques. Segons Manin cada vegada hi ha menys capacitat de debat sobre propostes, i cada vegada ¨¦s m¨¦s important la capacitat d'estar presents als mitjans (i de col¡¤locar missatges, si ¨¦s possible). Aix¨ª, la pol¨ªtica seria substitu?da, creixentment, per la comunicaci¨® pol¨ªtica i per la imatge -la del l¨ªder- que ¨¦s l'¨²nica cosa capa? de retenir a un votant cada cop m¨¦s infidel que ja no se sent interpel¡¤lat per l'afinitat ideol¨°gica.

La segona consideraci¨® ¨¦s que vivim en una societat de comunicaci¨® lit¨²rgica. Les formes s¨®n fons. I s¨ª que tenen inter¨¨s informatiu (i pol¨ªtic) els noms dels honorables amics i amigues del Molt Honorable. ?s evident. Els convidats (i qui convida i amb qui es comparteix) es converteixen, en la societat de la interpretaci¨®, primer en llista, potser en cercle, i despr¨¦s en grup. Les habilitats culin¨¤ries o interpretatives de les persones que van assistir-hi no s¨®n rellevants, per¨° s¨ª que desperten una curiositat insaciable. La seva evid¨¨ncia coral, m¨¦s enll¨¤ del desafinaci¨® o entonaci¨® de les seves veus, s¨ª que pot ser significativa. Segurament, per la tend¨¨ncia gaireb¨¦ malaltissa a la transcend¨¨ncia semi¨°tica, alguns dels protagonistes d'aquesta cita estiuenca han hagut de donar explicacions i justificacions. Fins i tot han arribat a renegar, amb preocupaci¨®, del seu exhibicionisme digital.

I aquesta ¨¦s la tercera consideraci¨®. Les xarxes socials s'han convertit en una font d'informaci¨® directa i immediata. Carles Puigdemont t¨¦ un estil presidencial menys r¨ªgid i pautat. La seva naturalitat tendeix a l'espontane?tat, i a una certa ruptura de clix¨¦s, arquetips i models. ?s un president decontrat¨¦. Coneix, com bon usuari de les xarxes, el potencial que tenen per crear comunicaci¨® de proximitat, conversa oberta i imatge humanitzada. No m'estranya que cant¨¦s i li agradi "Let it Be" (¡°Tot i que puguin estar separats / encara hi ha una oportunitat que ho entenguin / hi haur¨¤ una resposta:/ deixa-ho estar¡±.) No s¨¦ si Pilar Rahola es penedeix d'alguna cosa. Per¨°, potser, Carles Puigdemont no tant. Let it Be. Deixa-ho estar.