Mireia Belmonte guanya la medalla d¡¯or en els 200 papallona

Mireia Belmonte va atacar. Per¨° atacar, en nataci¨®, no ¨¦s un acte impulsiu. Belmonte ha estat atacant durant quatre anys. Ho ha fet estudiant el passat, repassant el seu malson una vegada i una altra, buscant les causes que li van fer perdre la final dels 200m papallona dels Jocs de Londres en els ¨²ltims 30 metres. Durant centenars de jornades va compensar les seves mancances al gimn¨¤s, on va desenvolupar la pot¨¨ncia muscular que li faltava adquirir per no enfonsar-se en aquests 30 metres male?ts en qu¨¨ els m¨²sculs de les espatlles cremen i el cos comen?a a paralitzar-se infectat per l'¨¤cid l¨¤ctic. Una vegada adquirida la for?a, la va treballar per aplicar-la a l'aigua. Cada dia. En sessions que duraven des de les set del mat¨ª fins a les onze de la nit, de la piscina a les peses, de les peses als salts, dels salts a la barra de dominades, i d'all¨¤ a l'aigua una altra vegada amb el cable d'una grua lligat a la cintura per nedar contra el motor que l'estirava cap enrere. Sota l'aigua. En apnea. Portant el seu organisme al l¨ªmit cada vegada. Per millorar el seu viratge. Per poder resistir la desc¨¤rrega del lactat quan necessites fer l'esfor? suprem, a Rio, el 10 d'agost del 2016, la nit de l'atac a l'or. L'or que finalment va atrapar a l'¨²ltim cent¨ªmetre d'una prova extremadament t¨¤ctica. El primer or ol¨ªmpic d'un nedador nascut a Espanya, i que ¨¦s el resultat genu¨ª del coneixement emp¨ªric, del treball i la determinaci¨®.

Belmonte es va imposar amb un temps de 2m 4,85s. Amb l'¨²ltima gota d'energia. Amb l'¨²ltim cop de bra?os. Mig segon abans que la japonesa Hoshi Natsumi, que guanyava terreny pel carril de la dreta, i tres cent¨¨simes abans que l'australiana Madeline Groves, que va fer 2m 4,88s pel carril de l'esquerra, i que va decidir ocupar el centre de l'escena del principi al final. Del primer metre al pen¨²ltim cent¨ªmetre. El lideratge de Groves es va estendre durant tres llargs. Despr¨¦s Belmonte va prendre les regnes. Per¨° va ser un lideratge angoixant i microsc¨°pic. Groves, contra pron¨°stic, va resistir i va contraatacar. Per¨° la piscina li va quedar curta. En l'¨²ltim cent¨ªmetre va guanyar l'espanyola.

¡°El meu pla era ser brutalment r¨¤pida¡±, va confessar Groves; ¡°aquesta nit m'he deixat absolutament tot el que tenia a la piscina¡±.

Amb 20 anys, Groves es va permetre la gosadia a la qual va renunciar Belmonte, que en t¨¦ 25. L'australiana va triar fer una gran despesa energ¨¨tica des del primer 50. La catalana, que es va batre amb rigor, va utilitzar la seva rival per tenir una refer¨¨ncia i la va deixar avan?ar posant-se a rebuf.

Els 200 papallona s¨®n una prova que penalitza l'experi¨¨ncia. Equivalents als 400 metres de l'atletisme, els quatre llargs de papallona s¨®n objecte de constant experimentaci¨® per part dels fisi¨°legs perqu¨¨ constitueixen disciplines extremes. Comprometen el cos hum¨¤ a l'estr¨¨s m¨¤xim. La necessitat de sostenir la velocitat durant dos minuts emprant els grups musculars adherits a les espatlles i al maluc, els principals generadors de pot¨¨ncia, accelera el cansament mitjan?ant la segregaci¨® de l'¨¤cid l¨¤ctic, sin¨°nim de par¨¤lisi. Mai una nedadora de m¨¦s de 24 anys havia aconseguit un or en la trituradora dels 200 papallona. Belmonte, que en t¨¦ 25, ¨¦s pionera. Va saber que el temps correria en contra seva des que van acabar els Jocs del 2012. Per¨° va decidir avan?ar igualment.

Per la seva banda, Madeline Groves va jugar hoquei durant anys. Les seves companyes d'equip li van reservar un sobrenom: Mad Dog. Gos Boig. Un esperit feble no s'hauria aventurat a nedar el primer 50 en 27,47s ni hauria pogut acabar l'¨²ltim en 32,57s. L'australiana va ser autora d'una carrera fastuosa que va liderar des de la sortida, va encap?alar amb coratge fins al pas dels 150, i va comen?ar a perdre en l'¨²ltim viratge. Aqu¨ª ¨¦s on la catalana va rec¨®rrer al poder f¨ªsic adquirit en els ¨²ltims anys per treure mig metre d'avantatge i afrontar el duel dels metres finals amb avantatge. Va ser sota l'aigua com va aconseguir la primera posici¨®. Segons el pla tra?at fa anys i ajustat dimarts a Rio.

Fred Vergnoux va dissenyar la t¨¤ctica amb l'ajuda del biomec¨¤nic Ra¨²l Arellano, que va analitzar la influ¨¨ncia que podrien tenir les altres nedadores. El c¨¤lcul va ser concloent: l'or estaria per sota dels 2,05 minuts i Belmonte hauria d'aconseguir el primer 50 mig segon m¨¦s r¨¤pid que en les semifinals (quan va tocar la primera paret en 28,86s) i m¨¦s a poc a poc que als Jocs de Londres (quan va fer 28,32s). R¨¤pid per¨° reservant gasolina. Com si tingu¨¦s un metr¨°nom al cervell, al Brasil va fer aquest recorregut en 28,48s. La seg¨¹ent consigna va ser atacar abans de l'¨²ltim viratge. La nedadora de Badalona va llan?ar l'artilleria en el pen¨²ltim llarg, va recuperar 60 cent¨¨simes a Groves i es va situar primera.

¡°He decidit arriscar al principi del segon 100¡±, va dir Belmonte, evocant el minut decisiu. ¡°Al final he patit molt en els ¨²ltims metres. Vaig decidir seguir endavant sense mirar el que tenia al costat, encara que no veia gran cosa. Seguir endavant i fer anar les cames tant com pogu¨¦s per tocar la paret¡±.

L'or de Belmonte, el primer que obt¨¦ la delegaci¨® espanyola al Brasil, ¨¦s producte d'aquest pla i del coratge de la catalana. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s el resultat d'una gran ruptura. Espanya no ¨¦s un pa¨ªs amb cultura de nataci¨®. A aquest handicap social i administratiu s'hi suma la realitat geopol¨ªtica. Els carrils de la final estaven dominats per grans pot¨¨ncies econ¨°miques. Els Estats Units (2), la Xina (2), Austr¨¤lia (2) i el Jap¨® (1) no nom¨¦s tenen les principals estructures del planeta per produir nedadors, sin¨® que s¨®n el nucli dur de la conca del Pac¨ªfic, regi¨® cap a on gravita l'economia mundial.

La nataci¨® no ¨¦s nom¨¦s un esport. Per a aquests pa?sos ¨¦s una q¨¹esti¨® d'Estat. El triomf de Belmonte ¨¦s la vict¨°ria d'una noia sola que va tenir un somni i no va parar d'atacar.