Gestionar el que ¨¦s irremeiable?

Moltes ciutats i altres enclavaments estan sotmesos a una gran pressi¨® tur¨ªstica. Una combinaci¨® complexa de visitants, transportistes, prove?dors de b¨¦ns i serveis i reguladors de tot l'entramat d'anades i vingudes. Un sector econ¨°mic amb llarga tradici¨® a la costa, per¨° no a Barcelona, que en els ¨²ltims anys s'ha forjat una imatge atractiva que vincula clima, arquitectura i gastronomia. La combinaci¨® de tarifes a¨¨ries barates i la possibilitat d'operar a Internet i fora dels circuits tradicionals ha ampliat clarament les possibilitats de viatjar. Si hi afegim les tensions pol¨ªtiques en zones tur¨ªstiques alternatives i el creixement exponencial que ha tingut el turisme de cap de setmana a les ciutats, entendrem que les zones m¨¦s tur¨ªstiques de Barcelona estiguin arribant aquest estiu a una situaci¨® propera a la saturaci¨®.

Ho deia Der Spiegel fa pocs dies en un reportatge sobre la creixent hostilitat que desperta la invasi¨® tur¨ªstica a ciutats com Berl¨ªn, Amsterdam, Praga o Barcelona. Ciutats en les quals encara ¨¦s possible reaccionar i prendre mesures, ja que en el cas de Ven¨¨cia (60.000 habitants, 27 milions de visitants l'any) el diagn¨°stic apunta a una mort futura com a espai habitable m¨¦s enll¨¤ de la seva funci¨® de parc tem¨¤tic. El reportatge fa refer¨¨ncia a les reflexions de Hans Magnus Enzensberger quan, ja fa 60 anys, afirmava que el turisme acaba destruint precisament all¨° que busca: l'originalitat i vitalitat especial d'un lloc. Per¨°, malgrat tot aix¨°, ning¨² vol renunciar al que sembla la part positiva de l'assumpte: feina, negoci, taxes.

En un recent informe publicat per l'Ajuntament de Barcelona sobre les remuneracions salarials mitjanes el 2014 es constata que el sector econ¨°mic amb el nivell salarial m¨¦s baix ¨¦s el de l'hostaleria (la meitat del sou mitj¨¤ a la ciutat), essent les dones d'aquest sector les pitjor pagades del conjunt de treballadors de la ciutat (14.500€ any). Es crea feina, d'acord, per¨°, en quines condicions? El nivell de precarietat del sector ¨¦s end¨¨mic. La pregunta ¨¦s: es redistribueix riquesa o es distribueix pobresa?

D'altra banda, les dades de comercialitzaci¨® d'Airbnb a Barcelona donen un llistat de 40.000 apartaments i 135.000 llits. D'aquests, 19.000 estan actius, i cada setmana s'hi incorporen diversos centenars. Gaireb¨¦ la meitat s¨®n de pis sencer i els qui els ofereixen disposen de m¨¦s d'un apartament. El nivell d'ocupaci¨® del cap de setmana passat va ser del 92%. Els c¨¤lculs disponibles assenyalen que un 20% dels habitatges actius al mercat de lloguer de renovaci¨® anual a la ciutat els comercialitza Airbnb. I no ¨¦s l'¨²nica plataforma. L¨°gicament aix¨° afecta els preus, ja que la rendibilitat del lloguer de vacances ¨¦s clarament superior al residencial. Les conseq¨¹¨¨ncies s¨®n evidents. Segons el portal Idealista, el preu mitj¨¤ de lloguer a Barcelona ha arribat als 16 euros m2, quan l'any passat estava situat als 13 euros. Una cosa ins¨°lita en altres grans ciutats espanyoles. Estem davant d'una nova ¡°gentrificaci¨®¡±. Ja no ¨¦s la que substitu?a gent sense recursos per gent acomodada, sin¨® la que expulsa tot tipus de gent per col¡¤locar-hi visitants que van i v¨¦nen, sense cap mena d'arrelament.

Estem atrapats. Subsistim amb el turisme, per¨° les conseq¨¹¨¨ncies s¨®n temibles. Barcelona guanya, per¨° molts barcelonins assumeixen massa costos, mentre uns pocs acumulen bona part dels beneficis. I no ¨¦s clar cap a on anem. ?s normal que molta gent es remogui inquieta i digui: ¡°Qui s'ocupa d'aquest embolic?¡±. Molts coneixem alg¨² que lloga un apartament o una habitaci¨®, o que treballa ocasionalment de cambrer o de guia. No podem culpar-los a ells del embull en el qual ens hem ficat. Per¨° les institucions tampoc ho arreglaran soles. El monocultiu tur¨ªstic no t¨¦ futur. ?s un sector dominat per operadors globals i gent local amb perspectives molt a curt termini. I aquesta combinaci¨® est¨¤ posant al l¨ªmit la ciutat. Est¨¤ b¨¦ que l'Ajuntament busqui noves maneres de localitzar i multar els apartaments que operen sense llic¨¨ncia o que la Generalitat intenti regular el lloguer d'habitacions en habitatge habitual. Per¨° necessitem una mobilitzaci¨® social, econ¨°mica i institucional que reverteixi la tend¨¨ncia. No podem reaccionar nom¨¦s davant el que ¨¦s irremeiable. Est¨¤ en joc el futur de la ciutat.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.