Postes de sol salades

Si has nascut en una illa del Mediterrani que va servir de refugi per a navegants, a l¡¯estiu sempre vius un moment del dia en qu¨¨ cel, terra i mar es fonen en un sol element. El capvespre ¨¦s un instant m¨¤gic a Menorca.

L¡¯illa, envoltada de cales i penya-segats, es transforma a l¡¯hora del crepuscle. El sol s¡¯impregna de tonalitats vermelles, intenses, i durant uns minuts lluita contra el mar amb els seus centelleigs fins que desapareix entre les ones. Les barques tornen a port. I tots els habitants de Menorca, fins i tot els animals (hi ha m¨¦s de 10.000 vaques i 2.800 equins, segons el Consell Insular), s¡¯estremeixen uns instants mentre la llum s¡¯afebleix.

Menorca amb prou feines fa 45 quil¨°metres de punta a punta, per¨° amaga molts racons, centenars, on un pot escapar-se i formar part de la vermellor del capvespre. Aquest rubor cada dia ¨¦s diferent, perqu¨¨ la naturalesa segueix sent salvatge tot i el turisme.

La platja de Son Bou, amb les seves aig¨¹es cristal¡¤lines, ¨¦s l¡¯arenal m¨¦s gran de Menorca

Entre llevant i el centre de l¡¯illa no calen ulleres de llarga visi¨® ni prism¨¤tics per arribar a veure com cau el sol sobre els empedrats. Des de dalt del campanar de l¡¯esgl¨¦sia de Santa Eul¨¤lia, constru?da al cim d¡¯un tur¨®, es poden veure la majoria de carrerons, parcs i places d¡¯Alaior. ?s la tercera poblaci¨® de l¡¯illa. El rei Jaume II va manar fundar el municipi, que en aquell temps era una alqueria isl¨¤mica, l¡¯any 1304. Hi ha moltes pujades, molt¨ªssimes i ben empinades, i s¨®n molt t¨ªpics de la poblaci¨® els testos amb flors a cada portal. Ja hi ha gaireb¨¦ 10.000 persones empadronades, 10.000! Tots ens coneixem.

Com abans, els nens juguen a la pla?a del Ramal. Vells i joves fan tert¨²lia a Ca Na Divina o al bar Escacs. Els diumenges et desperten les campanes de l¡¯esgl¨¦sia, que sonen a tot drap. Hi ha molta afici¨® a la ca?a de perdius, l¡¯h¨ªpica, la pesca i l¡¯¨°pera. De fet, cada agost el ve¨ª m¨¦s fam¨®s del poble, el baix bar¨ªton Sim¨®n Orfila, organitza un concert ben¨¨fic. El dilluns dia 8 van actuar amb Sim¨®n la soprano Yolanda Auyanet i el tenor Celso Albelo, artistes de primer ordre a la porta de casa, a tan sol dos minuts! El concert atrau tant de p¨²blic que cal instal¡¤lar una pantalla a l¡¯aire lliure a Dalt es Fossar, molt a prop del que havia estat un refugi durant la Guerra Civil. Sim¨®n fa coincidir la vetllada amb la setmana gran d¡¯Alaior, durant les festes de Sant Lloren?, on els cavalls (uns 80) s¨®n els protagonistes.

Aquest cap de setmana el poble va esclatar d¡¯alegria amb els tradicionals jaleos, per¨° els preparatius i els actes de les festes ja feia dies que se succe?en en cadena. Les cases i els carrers s¡¯engalanen, es fa la pomada (gin Xoriguer amb llimonada) i es cuinen pastes t¨ªpiques: pastissets, formatjades, rubiols... La felicitat va en augment i es contagia a tothom com m¨¦s s¡¯apropa l¡¯esclat de la festa. I tot s¡¯amaneix amb les ll¨¤grimes de Sant Lloren?. ?s un sopar amb gust de brisa marina, seguit d¡¯un bany nocturn, d¡¯estones estirat amb la vista cap a l¡¯horitz¨® ple d¡¯estrelles... Detalls d¡¯unes nits que cal recordar.

El divendres, amb el preg¨®, queda inaugurada oficialment la festa de Sant Lloren?. A partir d¡¯aqu¨ª, durant tot el cap de setmana els ve?ns actuem seguint rigorosament el que ens van ensenyar els avis: ¡°Totes ses deixades s¨®n perdudes¡± (les oportunitats que es deixen passar, es perden). ?s moment de riures i retrobaments. Nom¨¦s et calen unes vambes, uns pantalons curts i una samarreta, el m¨¦s vell que tinguis. El dissabte a la tarda es forma la qualcada. Tamb¨¦ munten a cavall un edil del govern municipal i un sacerdot. Per¨° a mi el dia que m¨¦s m¡¯agrada ¨¦s el diumenge al mat¨ª. Els meus pares no ens deixaven sortir de casa, al meu germ¨¤ Vicent i a mi, sense haver esmorzat xocolata desfeta amb coca bamba, pel que pogu¨¦s passar despr¨¦s. Despr¨¦s de la missa es torna a fer el jaleo, ¨¦s una dansa embruixada en qu¨¨ l¡¯animal intenta tocar el cel susp¨¨s entre la gentada. Al final acabes amb sorra fins als genolls i mullat de cap a peus, perqu¨¨ per cada pomada que compres tamb¨¦ et donen una ampolleta d¡¯aigua. Arriba un moment en qu¨¨ ja no saps si et tiren aigua a sobre els amics del col¡¤legi, els amics dels teus pares, o tu mateix sense voler.

La tarda acaba amb la banda de m¨²sica tocant una samba i tot el poble salta, s¡¯abra?a i balla.

Per¨° Alaior ¨¦s molt m¨¦s que Sant Lloren?. El poeta Pon? Pons escriu els seus versos des d¡¯Alaior. Del municipi en surten formatges tan refinats com el de Torralba, o les banyes de la pastisseria Ca¡¯n Sintes. I tamb¨¦ tenim la f¨¤brica de cal?at Pons Quintana.

A la localitat, a m¨¦s, hi ha un gran nombre de jaciments arqueol¨°gics. Els m¨¦s importants s¨®n el poblat talai¨°tic de Torre d¡¯en Galm¨¦s i el de Torralba d¡¯en Salord. Tampoc us podeu perdre la Necr¨°polis de Calescoves o la Bas¨ªlica paleocristiana que hi ha en un extrem de la platja de Son Bou. Son Bou i Cala en Porter (on hi ha la famosa Cova d¡¯en Xoroi) s¨®n els nuclis mar¨ªtims i tur¨ªstics d¡¯Alaior. La platja de Son Bou, amb les seves aig¨¹es cristal¡¤lines, ¨¦s l¡¯arenal m¨¦s gran de Menorca. Hi ha cales m¨¦s apartades com Calescoves, Cala Llucalari o la Cala de Sant Lloren?, llocs rec¨°ndits que amaguen llegendes i restes de naufragis. S¨®n enclavaments que conviden a perdre¡¯s i a gaudir d¡¯un vesprejar m¨¤gic a Menorca. Crepuscles banyats, com la llengua que parlem, en sal.