Dels Jocs de Rio a l¡¯eutan¨¤sia: l¡¯¨²ltima cursa de Marieke Vervoort

Marieke Vervoort va fer 37 anys fa tres mesos, per¨° ja sap on vol que llancin les seves cendres quan mori. T¨¦ un rostre juvenil, els cabells curts i rossos i el riure f¨¤cil. T¨¦ dues medalles ol¨ªmpiques, un gos que respon al nom de Zen, del qual gaireb¨¦ no se separa, i una figura d'un Buda que li inspira pau. Tamb¨¦ t¨¦ la meitat inferior del cos paralitzada, una visi¨® redu?da al 20%, dolors que li impedeixen dormir durant llargues nits i un paper amb la seva signatura que autoritza un metge a clavar-li una injecci¨® per posar fi a la seva vida quan ella ho decideixi. Per¨° aix¨° encara ¨¦s q¨¹esti¨® d'uns anys. El cos li dir¨¤ quants. Abans t¨¦ una missi¨® per a la qual es prepara a consci¨¨ncia sis dies a la setmana: es vol tornar a penjar una medalla, aquesta vegada als Jocs Paral¨ªmpics de Rio, representant el seu pa¨ªs, B¨¨lgica.

La Marieke arriba a la pista d'atletisme en un cotxe decorat amb una gran foto seva del moment en qu¨¨ es va proclamar campiona ol¨ªmpica dels 100 metres llisos als Jocs de Londres 2012. La imatge la mostra amb la boca oberta en un crit emocionat, el bra? est¨¨s en senyal de vict¨°ria i el front arrugat anticipant ll¨¤grimes. Un matrimoni amic la porta tres dies a la setmana fins a Lovaina, 30 quil¨°metres a l'oest d'on viu, perqu¨¨ encara que prop de casa seva, a Diest, hi ha una altra instal¡¤laci¨®, ¨¦s all¨¤ on l'espera el seu entrenador.

Amb unes ulleres de sol i un cron¨°metre al coll, Rudi Voels, de 52 anys, est¨¤ habituat a manar a la pista. ?s un dels t¨¨cnics m¨¦s prestigiosos de B¨¨lgica i sap qu¨¨ ¨¦s guanyar una medalla ol¨ªmpica com a responsable de l'equip de relleus a Pequ¨ªn 2008. La Marieke ¨¦s l'¨²nica atleta paral¨ªmpica que prepara. "Mai es vol perdre un entrenament. De vegades ve amb molt de dolor i l'obligo a anar-se'n cap a casa". Mentre la Marieke es prepara per comen?ar, Voels dirigeix les pauses i arrencades de diversos velocistes en un dels solitaris dies de calor de l'estiu belga. "Dimecres passat ens vam entrenar amb tempesta", explica la Marieke abans de comen?ar. Eddy Peeters, l'amic que li fa de xofer?i que en cada entrenament es converteix tamb¨¦ en el seu fot¨°graf,?l'aixeca de la cadira de rodes i l'asseu en la de competici¨®, la m¨¤quina de dues rodes posteriors i una davantera que haur¨¤ de fer girar m¨¦s r¨¤pid que la resta per pujar al podi ol¨ªmpic. Believe you can?(Confia que pots) es llegeix en una inscripci¨® a la part del darrere.

Ja ha decidit que els Jocs de Rio seran el seu ¨²ltim repte esportiu. La malaltia degenerativa que pateix li dificulta cada vegada m¨¦s la recuperaci¨® i hi ha nits despr¨¦s d'una cursa en qu¨¨ gaireb¨¦ no dorm. Despr¨¦s de m¨¦s d'una d¨¨cada competint prefereix gaudir de les petites coses de la vida. Els dinars amb les amigues. Les converses al jard¨ª de casa. Abans de retirar-se ser¨¤ a la l¨ªnia de sortida de Rio en els 100 i els 400 metres, dues dist¨¤ncies explosives, sense treva, per a les quals es prepara encadenant una s¨¨rie rere una altra. En totes dues proves es veur¨¤ les cares amb la seva gran rival, la canadenca Michelle Stilwell, amb la qual es va repartir l'or i la plata a Londres en una tensa pugna.

Primer assaja les sortides amb repeticions curtes de tot just 30 metres. Despr¨¦s les amplia fins als 200 metres entre els crits d'¨¤nims del seu entrenador. En acabar cada esfor?, tots dos comenten breument les sensacions i els detalls que cal millorar. Enmig de la sessi¨®, Peeters li ofereix un grapat de fruits secs per recobrar les forces i el Zen aprofita la pausa, corre cap a la pista i se li llan?a tot juganer. Ella agraeix la seva pres¨¨ncia acariciant-lo uns segons i repr¨¨n de seguida l'activitat. En un moment una punxada de dolor apareix i demana que l'aixequin un moment de la cadira per redre?ar el tronc. Es recupera i torna a la feina. "Est¨²pids dolors", es queixa despr¨¦s de la desena s¨¨rie. "Coneixes alg¨² que necessiti morfina per entrenar-se?".

Una hora despr¨¦s l'exercici s'acaba. Conversa amb el t¨¨cnic en flamenc, l'idioma de tots dos, i aquest s'inclina per acomiadar-se'n amb un pet¨® a la galta. La Marieke se'n va 12 dies a una concentraci¨® a Lanzarote per preparar els Jocs i potser no es tornaran a veure fins al final de Rio. Com a complement a l'entrenament a la pista dedica tres dies a la setmana al gimn¨¤s. "Aqu¨ª molt i aqu¨ª res!", fa broma entre riures traient m¨²scul i movent la m¨¤ del b¨ªceps al pit.

A casa seva, on viu sola amb el seu gos Zen, la paret de la sala d'estar ¨¦s un c¨²mul de fotografies de les seves vict¨°ries. Hores abans de marxar a Can¨¤ries, el seu pare talla la gespa del jard¨ª, la maleta est¨¤ a mig fer i a sobre la taula un full escrit a m¨¤ recull una llista de gaireb¨¦ una vintena de medicaments sota la inscripci¨® "per a Rio". Ella tamb¨¦ se sotmet a l'examen de les autoritats antidopatge. Fa un parell de setmanes un control la va despertar a les sis del mat¨ª, i f¨¤rmacs com la morfina nom¨¦s els pot prendre amb autoritzaci¨® m¨¨dica. Quatre vegades al dia, una infermera la visita, vigila la seva salut, l'acompanya al lavabo i l'ajuda a canviar-se de roba. En cas que tingui un atac epil¨¨ptic o el dolor sigui insuportable nom¨¦s ha de pr¨¦mer un bot¨® perqu¨¨ alg¨² vingui a ajudar-la a qualsevol hora.

La seva vida no sempre ha estat aix¨ª. Tot va comen?ar amb una dolorosa inflamaci¨® en un peu quan tenia 14 anys. Problemes que es van estendre als genolls. Als 20 ja depenia d'una cadira de rodes i va decidir deixar els estudis. Volia ensenyar. Ser professora de guarderia. Durant tot aquest temps, operacions sense resultat i l'angoixa de qui veu com el seu cos perd facultats sense saber qu¨¨ t¨¦. L'incert diagn¨°stic parla d'una malaltia degenerativa incurable. Abans d'aix¨°, era una nena activa. "Sempre volia jugar amb els nois i pujar als arbres", recorda en Joseph, el seu pare, que va viure amb ella el pelegrinatge d'hospital en hospital buscant respostes. L'esport era en els seus primers anys una activitat quotidiana a la piscina, sobre les dues rodes d'una bicicleta o en combats de jujitsu, on va arribar a cintur¨® marr¨®. La p¨¨rdua de mobilitat al tren inferior va accelerar la seva dedicaci¨® a l'esport, comen?ant pel b¨¤squet en cadira de rodes i el triatl¨® fins a arribar a l'atletisme. Les medalles de Londres, el seu moment m¨¦s ¨¤lgid. "Va ser molt especial veure-ho i poder dir: ¨¦s la meva filla!", afirma en Joseph, que era entre el p¨²blic i repetir¨¤ a la graderia a Rio.

Liliane Christiaens, ja jubilada, li va regalar al seu marit ¡ªPeeters, l'home que fa de xofer, ajudant i fot¨°graf¡ª?el llibre que la Marieke va publicar sobre la seva experi¨¨ncia vital i com a esportista. Despr¨¦s el va llegir ella. Un dia, fa tres anys, es van apropar a saludar-la en acabar una competici¨® i li van demanar que l'hi sign¨¦s. L'amistat va sorgir amb naturalitat. "Sempre diem que hi ha dos Mariekes", explica. "Una que ¨¦s feli? fent esport i envoltada de gent i una altra que pateix a casa". Com les formigues recol¡¤lecten aliment per a l'hivern, Christiaens col¡¤lecciona records per quan la veu de la seva amiga deixi d'estar disponible a l'altre costat del tel¨¨fon i ja no calgui portar-la a entrenar. "Hem compartit molts moments. I estem guardant-los en la mem¨°ria perqu¨¨ ens ajudin quan se'n vagi".

Tots accepten la seva decisi¨®. Ning¨² intenta conv¨¨ncer-la que canvi? d'idea. B¨¨lgica ¨¦s el pa¨ªs del m¨®n amb les lleis sobre eutan¨¤sia m¨¦s permissives. Cinc persones decideixen morir cada dia per aquest m¨¨tode i fins i tot els menors d'edat poden posar fi a la seva vida si tenen el consentiment dels pares i un informe psiqui¨¤tric que ho avali. Aix¨° no vol dir que sigui un tr¨¤mit administratiu r¨¤pid i senzill. Per poder estampar la seva r¨²brica al document que protegeix el seu dret a morir, la Marieke va haver de conv¨¨ncer un psiquiatre que la seva decisi¨® no responia a un estat d'¨¤nim puntual i provar a tres metges diferents que els dolors s¨®n tan intensos que no pot viure amb ells i no hi ha cap esperan?a de millorar.?

La certesa de poder triar el moment de l'ad¨¦u ha estat un est¨ªmul per seguir la seva vida sense la inquietud de pensar en el su?cidi. Abans d'aconseguir l'autoritzaci¨® per a l'eutan¨¤sia nom¨¦s pensava en el final. El dolor¨®s proc¨¦s que hauria de travessar fins a la mort. Ara ¨¦s diferent. "Quan vulgui puc agafar els meus papers i dir que ja en tinc prou! Vull morir. Em d¨®na tranquil¡¤litat quan tinc molt dolor. No vull viure com un vegetal". La por no ha desaparegut del tot. S'espanta quan el diafragma li fa mal, no pot respirar i els llavis agafen un to blav¨®s. Llavors marca un n¨²mero de tel¨¨fon i una amiga li fa companyia. Si ¨¦s m¨¦s greu, prem el bot¨® que avisa una infermera. ¡°La gent sempre em veu somrient i fent esport, per¨° no veu el que passa quan s¨®c a casa¡±. Altre cop, les dues Mariekes.

Per al moment final ha de decidir si vol estar sola o acompanyada en l'instant en qu¨¨ un metge li posi la injecci¨®. "T'adorms lentament i ja no et tornes a despertar", descriu. No espera res m¨¦s enll¨¤. No ¨¦s creient.?No despr¨¦s del que ha passat. Ho t¨¦ tot planejat. Espera que els seus pares i dos amics tinguin forces per ser al costat de la llitera. Ha deixat una carta perqu¨¨ la llegeixin quan el cor li deixi de bategar i vol una celebraci¨® alegre, amb m¨²sics. Despr¨¦s vol que la incinerin. "Vull que llancin les meves cendres a Lanzarote, on la lava s'uneix amb el mar. Un lloc que em transmet pau i tranquil¡¤litat. Vull acabar all¨¤".