Catalunya, la m¨¦s beneficiada per la millora dels ingressos tributaris

Catalunya ¨¦s la regi¨® que m¨¦s ha engreixat els seus ingressos del sistema de finan?ament gr¨¤cies a la recuperaci¨® de les recaptacions tribut¨¤ries. Si es consideren les liquidacions i els lliuraments a compte dels dos ¨²ltims anys, la comunitat ha augmentat els seus recursos 2.315 milions entre el 2014 i el 2016, un 15% m¨¦s, fet que la situa en els 17.494 milions. Es tracta de la principal al?a?registrada entre totes les autonomies, tant en taxes percentuals com en xifres absolutes. I la ra¨® rau en un model de repartiment ideat el 2009 per premiar la capacitat recaptadora. Encara que amb la crisi es va enfonsar, ara el model comen?a a compensar Catalunya.

Darrere de Catalunya, les autonomies on m¨¦s van cr¨¦ixer els ingressos pel sistema de finan?ament van ser Balears, M¨²rcia, La Rioja i Madrid. Les que, en canvi, reforcen menys els seus ingressos s¨®n Cant¨¤bria, Can¨¤ries, Arag¨® o Castella i Lle¨®. En termes absoluts, les que m¨¦s recursos nous obtenen despr¨¦s de Catalunya s¨®n Andalusia, Madrid, la Comunitat Valenciana i Gal¨ªcia. Com que es tracta del r¨¨gim com¨², s'exclouen les comunitats forals, que tenen un model diferent, ja que gestionen els seus tributs i despr¨¦s abonen a l'Estat un contingent pels serveis que els presta.

El motiu de la millora a Catalunya ¨¦s que el sistema vigent es va concebre el 2009 amb la idea d'afavorir les comunitats que tenien m¨¦s potencial recaptador. No obstant aix¨°, la crisi va desactivar aquest model i totes van acabar patint encara m¨¦s, ja que el finan?ament depenia encara m¨¦s d'una recaptaci¨® que es va desplomar. Per¨° ara els ingressos estan repuntant i, tal com s'esperava, la m¨¦s beneficiada ¨¦s Catalunya.

En repartir una proporci¨® m¨¦s alta dels impostos, l'actual model afavoreix en principi les dues autonomies que m¨¦s recapten: Madrid i Catalunya. No obstant aix¨°, aquest repartiment es reajusta a continuaci¨® a trav¨¦s de diversos fons. El primer ¨¦s el Fons de Garantia, que ajusta les quantitats percebudes pel coeficient d'habitant ajustat, una ponderaci¨® de la poblaci¨®, la superf¨ªcie, la dispersi¨®, la insularitat, els majors de 65 i els menors de 16 anys. En definitiva, s'intenta tenir en compte els factors que determinen el cost de la prestaci¨® de serveis. Com a resultat d'aquest fons, s'eleva el saldo que obtenen autonomies com Can¨¤ries, Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia o Gal¨ªcia, mentre que empitjoren els de Madrid, Balears i Catalunya per aquest ordre. Tot seguit, s'aplica el Fons de Sufici¨¨ncia, que busca assegurar que les comunitats no perdin recursos respecte al model anterior. Per aquest fons es millora a Cant¨¤bria o La Rioja per¨° es perjudica Balears, Val¨¨ncia, Madrid i Catalunya. Despr¨¦s es passa pel Fons de Cooperaci¨®, que ajuda a la converg¨¨ncia entre comunitats i, per tant, assisteix les m¨¦s pobres.

Finalment, el sistema afegeix un Fons de Competitivitat que compensa les que tenen un finan?ament per sota de la mitjana o de la seva capacitat fiscal. Aquest fons esmena una part del que perden les m¨¦s riques, com Balears i Catalunya. Per¨° compensa poc els madrilenys. Per aquest motiu,?Catalunya surt m¨¦s refor?ada que Madrid amb la millora que s'est¨¤ vivint en els ¨²ltims dos anys. El model que el 2009 va pactar el Govern socialista amb els partits catalans t¨¦ fruits just quan cal renovar-lo.

Un finan?ament equitatiu

La finalitat d'un sistema de finan?ament consisteix que tots els ciutadans rebin nivells similars de prestacions. La capacitat recaptadora d'una comunitat es deu al fet que els contribuents d'aquesta regi¨® tenen una renda m¨¦s alta i, en conseq¨¹¨¨ncia, paguen m¨¦s impostos. Per aix¨°, per mesurar l'equitat del model, l'objectiu ¨¦s que tots tinguin el mateix finan?ament per habitant, que s'ajusta per ponderar costos com l'envelliment, la dispersi¨® o la insularitat. Sense un esquema que inclogui tamb¨¦ el cost de la vida, com reclama Catalunya, no hi ha cap altra manera de mesurar si el repartiment ¨¦s just.

Aquesta mateixa setmana, el director de Fedea, ?ngel de la Fuente, ha elaborat amb les liquidacions del 2014 el finan?ament mitj¨¤ per habitant a compet¨¨ncies iguals, en la qual 100 representa la mitjana. Segons els seus resultats, a data de 2014 figuren com les m¨¦s maltractades la Comunitat Valenciana i M¨²rcia, molt per sota de la mitjana de 100. Catalunya i Madrid se situen lleugerament per sota de la mitjana. No obstant aix¨°, l'augment dels recursos que s'est¨¤ donant entre el 2014 i el 2016 hauria de pal¡¤liar la situaci¨® de Catalunya.

D'altra banda, algunes comunitats es queixen que els pr¨¦stecs d'Hisenda a tipus redu?ts suposen una manera de finan?ar per la porta de darrere les m¨¦s endeutades, com Catalunya. I que aquesta variable no s'est¨¤ recollint en els c¨¤lculs del sistema de finan?ament.?