I Sent¨ªs es va fer franquista

Vuitanta anys despr¨¦s de l'inici de la Guerra Civil, el valor de la mem¨°ria segueix sent un signe de la qualitat democr¨¤tica d'un pa¨ªs. Davant de la manca de mem¨°ria institucionalitzada i la poca feina?que, amb alguna excepci¨® ocasional, fan les institucions representatives sobre aquest tema, cal reivindicar la tasca sorda, rigorosa i constant de la investigaci¨® acad¨¨mica, duta a terme sobre el paper que van jugar determinats personatges durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Un d'ells va ser el lloat columnista Carles Sent¨ªs, mestre de periodistes i de la cr¨°nica com a pe?a de museu, el conspicu cronista del proc¨¦s de Nuremberg, presumpte aliad¨°fil i gran impulsor de la tornada de Tarradellas a Catalunya, segons els seus apologetes.

Per¨° per contrastar aquests suposats atributs amb la realitat dels seus actes, va b¨¦ con¨¨ixer el molt il¡¤lustratiu treball del professor Francesc Vilanova, de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, Fer-se franquista. Guerra Civil i postguerra del periodista Carles Sent¨ªs (1936-1946), un llibre que va veure la llum l'any passat a Palma, a trav¨¦s de l'editor Lleonard Muntaner, davant la sorprenent impossibilitat de publicar-se a Catalunya.

Vuitanta anys despr¨¦s de la Guerra Civil, s¨ª, aquell drama col¡¤lectiu que va venir despr¨¦s del cop militar?contra les institucions democr¨¤tiques de la II Rep¨²blica espanyola. Un intent de modernitzar un pa¨ªs summament endarrerit, truncat una vegada m¨¦s per les forces de la reacci¨® pol¨ªtica. Com tants altres, d'aquestes forces va formar part Carlos Sent¨ªs Anfruns, periodista catal¨¤ i en catal¨¤ fins a la primavera del 1936, i que sense soluci¨® de continu?tat va passar, en les seves pr¨°pies paraules de gener del 1947, a ser ¡°el ejemplo t¨ªpico [¡­] de una generaci¨®n espa?ol¨ªsima: 'Somos sencillos y optimistas; y la fe ciega en Espa?a nos inunda el esp¨ªritu y el alma'".

En aquest lapse de temps, el periodista i home de negocis que va ser Sent¨ªs exerceix de secretari del ministre falangista S¨¢nchez Mazas, fa d'espia de Franco a Marsella i Londres, escriu per a Destino, la revista falangista on campen pels seus furs els catalans de Burgos (Verg¨¦s, Pla, Agust¨ª, etc.). En aquest temps, tal com va fer Pla, es burla dels republicans que omplen els camps d'internament del sud de Fran?a: ¡°[¡­] cay¨® el de la FAI, sin afeitar y con su eterna trinchera o abrigo de cuero; el republicanete de Madrid, con su cabellera engomada; el catal¨¢n pedante, que se cre¨ªa en su casa o sea en el Centro de Dependientes del Comercio y de la Industria¡­¡±. I continua: ¡°Claro que a los gendarmes les falt¨® tiempo para meterlos en los campos insalubres e inhabitables, donde nuestra piedad cristiana nos obliga a compadecerles profundamente¡­¡±. En aquest temps tamb¨¦, el nostre home, que va presumir de ser un brillant corresponsal quan va cobrir el final de la II Guerra Mundial a Alemanya, s'apuntava sense gaires escr¨²pols i amb un entusiasme militant a l'antisemitisme del qual feia bandera el r¨¨gim. Vegem-ho. Visita al camp de concentraci¨® de Dachau un grup de periodistes tutelats per l'Ex¨¨rcit dels Estats Units i davant la visi¨® dels presos que seran alliberats, Sent¨ªs d¨®na una mostra de la seva sensibilitat i escriu en la seva cr¨°nica de mestre del periodisme: ¡°Conforme avanzamos, parece que vamos a entrar en una Exposici¨®n o Feria de Muestras. Ya es esto en parte. Las muestras que hay cerca de la entrada ver¨¦ despu¨¦s que son las mejores porque, por lo menos, pueden andar sin arrastrarse y no son contagiosos com otros que se hallan en pavellones cerrados¡­¡±.

Els processos de Nuremberg a alguns dels l¨ªders nazis van constituir una fita hist¨°rica en el Dret Internacional Penal i un precedent dels tribunals internacionals per jutjar els crims contra la humanitat. Com a home ben col¡¤locat als cercles de la premsa controlada m¨¤ de ferro per la dictadura, l'¨ªnclit Sent¨ªs no hi va faltar. I va enviar unes cr¨°niques en les quals, excepte les refer¨¨ncies burlesques i insultants per als ¡°rojos espa?oles¡± que van testificar, el contingut va ser una triallonga de bajanades irrellevants pel que es jutjava: Von Papen ¡°estaba un poco desfigurado sin bigote, pero conservando toda su estampa diplom¨¢tica con su traje.., de una tela muy chic¡±; les picades d'ullet que va fer Go?ring durant el proc¨¦s li van semblar ¡°entre juguetonas y amables, y desde luego para m¨ª nada antip¨¢ticas¡±; Rudolph Hess, del qual afirmava que no semblava ¡°un ser natural¡±. ?s a dir, una banalitzaci¨® dels seus crims a trav¨¦s d'una cr¨°nica sobre el ¡°factor hum¨¤¡± (sic) del proc¨¦s.

I, en fi, el seu ferm comprom¨ªs amb la dictadura el tornaria a manifestar ridiculitzant els esfor?os de Jos¨¦ Giral, president del Govern de la Rep¨²blica a l'exili per conv¨¨ncer l'ONU el 1945 que condemn¨¦s el r¨¨gim franquista.

Mantenir i difondre la mem¨°ria ¨¦s un senyal de salut democr¨¤tica. El cas Sent¨ªs no deixa de ser un altre entre molts (Samaranch, Porta¡­), que desacrediten l'obscenitat hist¨°rica i la mis¨¨ria moral d'afirmar que la Guerra Civil va ser contra Catalunya. Aqu¨ª, alguns, com Sent¨ªs, van ser franquistes, d'altres s'hi van acomodar sense gaires problemes oblidant-se de la identitat, com a m¨ªnim fins al 1977; la majoria va intentar sobreviure com va poder i, entre aquests, d'altres tamb¨¦ van resistir.

Marc Carrillo ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra.