El Govern nord-americ¨¤ deixar¨¤ d¡¯usar presons privades

El Govern nord-americ¨¤ va anunciar aquest dijous que deixar¨¤ d¡¯utilitzar presons privades perqu¨¨ considera que s¨®n menys efectives i segures que les instal¡¤lacions p¨²bliques. La decisi¨® s¡¯aplicar¨¤ gradualment i afectar¨¤ nom¨¦s les presons subcontractades pel Govern federal, que acullen un ter? dels reus que hi ha en presons privades als Estats Units. La mesura suposa un cop al suculent negoci de la privatitzaci¨® carcer¨¤ria al pa¨ªs amb m¨¦s reus del m¨®n, arriba en un moment de debat creixent sobre la severitat del model penitenciari i pot encoratjar que alguns Estats segueixin el pas fet per l¡¯Administraci¨® de Barack Obama.

En un text intern del Departament de Just¨ªcia, la fiscal general adjunta, Sally Yates, insta els seus subordinats que no renovin els contractes actuals quan expirin o a reduir l¡¯abast dels contractes abans que expirin. L¡¯objectiu ¨¦s ¡°reduir i posar fi al nostre ¨²s de presons operades de forma privada¡±, assenyala.

La decisi¨® arriba despr¨¦s de les creixents queixes d¡¯irregularitats en presons privades i despr¨¦s de la publicaci¨®, la setmana passada, d¡¯una investigaci¨® del Departament de Just¨ªcia que conclou que les presons privades s¨®n pitjors que les p¨²bliques: es registren m¨¦s baralles, robatoris i atacs. ¡°Simplement no proporcionen el mateix nivell de serveis, programes i recursos correccionals; no suposen un estalvi substantiu en costos¡±, argumenta Yates.

L¡¯impacte de la mesura ¨¦s limitat. El 2014, un 8,4% dels presos als EUA estaven en presons privades (131.261 sobre un total d¡¯1,5 milions). D¡¯aquests 131.261, 40.017 estaven en presons subcontractades pel Govern federal (suposaven un 19% del total de reus federals) i els 91.244 restants en estatals (un 6,8% del total de reus estatals).

Per¨° la prohibici¨® impulsa el debat, alimentat per l¡¯esquerra i grups socials, sobre la privatitzaci¨® carcer¨¤ria en un moment de descens del nombre de presos als EUA per l¡¯aplicaci¨® de penes menys severes.

La privatitzaci¨® de les presons es va iniciar als anys vuitanta, per¨° el seu ¨²s es va disparar en l¡¯¨²ltima d¨¨cada en paral¡¤lel a l¡¯auge de la poblaci¨® penitenci¨¤ria. Entre el 1999 i el 2014, la poblaci¨® en presons privades va cr¨¦ixer un 84% enfront del 10% del conjunt de presons. A les presons privades del Govern federal, l¡¯augment va ser astron¨°mic: del 945%. En els Estats, va ser molt menor: del 35%.

En plena sobrepoblaci¨® de les instal¡¤lacions p¨²bliques, les presons privades oferien a les autoritats federals i estatals l¡¯espai i els funcionaris que els faltaven. Moltes de les empreses que operen les presons es garanteixen uns ingressos m¨ªnims (pacten amb les autoritats algun tipus de garantia m¨ªnima de nombre de reclusos o compensaci¨® per llits buits) i tracten d¡¯espr¨¦mer al m¨¤xim la reducci¨® de costos. Segons algunes organitzacions, l¡¯afany d¡¯estalvi ha propiciat incidents a les presons per la falta de personal o d¡¯un manteniment adequat.