Sixena i les humitats

Visitar el monestir de Sixena ¨¦s possible en dissabte i en un horari restringit que en setmanes d¡¯agost et posa a prova, de les 12.30 a les 16 hores. Si estan per aquelles terres o a prop, i estan de vacances o simplement de cap de setmana per tenir la sort de disposar d¡¯oci pagat, els recomano la visita. Segurament han llegit el nom del monestir en tants titulars en els ¨²ltims temps i si s¨®n aragonesos, m¨¦s, que des de fa anys el dossier de premsa sobre l¡¯art religi¨®s de Sixena ¨¦s dens. Per¨°, el coneixen? Pot ser que no, ja que no ¨¦s gaire visitat. Val la pena. Per tres bones raons.

La primera ra¨® ¨¦s la seva meravellosa arquitectura, malgrat que est¨¤ delmada i fins a cert punt abandonada i de les dures condicions topogr¨¤fiques del lloc en el qual assenta. Es va comen?ar a construir el 1183 i en cinc anys estava en marxa i consagrat. La segona bona ra¨® ¨¦s la de reviure una hist¨°ria secular que conjuga el poder eclesi¨¤stic i el poder pol¨ªtic. El bisbat de Lleida va regir el monestir durant vuit segles, per¨° aix¨° es va acabar amb la renovada influ¨¨ncia hisp¨¤nica de l¡¯Opus Dei, fundat per un home nascut a 50 quil¨°metres, en el Barbastre el bisbat del qual regeix ara Sixena des de fa dues d¨¨cades (i que Roma estava a punt de tancar per falta d¡¯habitants). Torreciudad no est¨¤ lluny, no. Al socialista Belloch se li deu tant d¡¯aix¨°, canonitzaci¨® del cap de l¡¯Obra inclosa. En l¡¯epicentre d¡¯aquest ampli arc hist¨°ric, la guerra civil de fa 80 anys, just complerts aqu¨ª aquest 3 d¡¯agost, que ¨¦s quan el monestir va ser incendiat per milicians anarquistes.

Amb aquestes dues bones raons la visita ¨¦s un al¡¤licient per a tants (si ¨¦s que n¡¯hi ha, que no ho s¨¦, cal preguntar-se a qui li importa l¡¯art) interessats en les raons de la hist¨°ria i les ¨¤rdues relacions entre el religi¨®s i el social a trav¨¦s de l¡¯art. En les causes que van portar gent menuda, revolucion¨¤ria o que simplement hi era, a cremar esgl¨¦sies i convents fa un segle aqu¨ª i all¨¤, assumpte del qual no solem parlar i que va durar bastants anys.

La tercera bona ra¨®, atesa la guerra cultural que avui porta el nom de Sixena, ¨¦s mirar d¡¯entendre qu¨¨ podria passar amb els frescs rom¨¤nics conservats a Barcelona si tornessin al monestir.

Per tenir arrels a prop, a l¡¯altre costat dels Monegres, fa uns trenta anys que vinc aqu¨ª. Pel meu compte, sense inter¨¨s per part dels meus paisans, la veritat. La primera vegada vaig veure les ru?nes: El dormitori de les monges (una ¨¤mplia estada en forma d'ela a partir d'un formidable capitell en palmera, bastant inusual en el rom¨¤nic), la sala capitular i el que queda del claustre, el m¨¦s destrossat. En fotos de les d¡¯abans i en la meva mem¨°ria retinc rastres de pintures al capdamunt. Ennegrides pel fum guerracivilista, sense m¨¦s cura des de llavors. Despr¨¦s el monestir va tancar les visites i va emprendre una restauraci¨®. Eren els 90, La Caixa hi va intervenir. No es va restaurar res sin¨® que es van construir cel¡¤les individuals per a les noves monges, torrasses que es veuen des de l¡¯exterior semblants a petites ermites.

L¡¯altre dia els visitants ¨¦rem una dotzena, gaireb¨¦ tots catalans. L¡¯estupenda guia ¨¦s una jove madrilenya que t¡¯explica el monestir amb coneixement, senzillesa i humor. Molt sensible a la fa?ana, de?tretze arcs, sense cap adorn ni capitell. En el seu moment estava policromada, avui ¨¦s un rar indici. Tot a Sixena ho ¨¦s. El m¨¦s incordiant vestigi es refereix a alguna cosa crucial de la qual ning¨² parla: el monestir es va construir sobre una llacuna, en un terreny pantan¨®s, insalubre, de terra gresosa, que causa una constant humitat erosionadora, avui com ahir. Les monges primeres, filles totes de les bones fam¨ªlies de l¡¯¨¨poca, van aconseguir dispensa papal de clausura per no poder viure-hi sense sortir a l¡¯exterior, s¡¯asfixiaven, i els mosquits les atacaven per onsevulla.

Les pedres de la fa?ana estan, efectivament, molt erosionades en diferents punts. A l¡¯esgl¨¦sia, conservada, uns taps arran de terra indiquen la humitat que emana diverses vegades al dia. Despr¨¦s de la visita, d¡¯uns 40 minuts, un toll d¡¯aigua ens va rebre davant la dol?a fa?ana. La humitat, la humitat. Diuen que al setembre comencen obres de restauraci¨® de la sala capitular, fins a finals d¡¯any. Ser¨¤ possible eradicar-hi la humitat?

Segons les ultimes not¨ªcies de la guerra cultural, els frescs que es volen arrencar del MNAC tornarien a la sala capitular. A aquesta humitat? De deb¨°? I a ning¨² li importa?

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.