Una pres¨® per protegir reus transsexuals
Tail¨¤ndia destinar¨¤ un penal als presos LGTBI per evitar abusos, una decisi¨® que no satisf¨¤ els activistes
Nachacha Kongudom va ser detinguda el juny de l'any passat per protestar contra la Junta Militar que va accedir al poder despr¨¦s d'un cop d'Estat fa dos anys. L'activista estudiantil va ser enviada a una pres¨® d'homes, malgrat la seva petici¨® d'anar a una pres¨® de dones perqu¨¨, com que ¨¦s transsexual, tenia por que l'assetgessin a la pres¨®. Les autoritats van respondre a la seva petici¨® que, conforme a la llei, continua sent un home i cap document diu que les dones transsexuals siguin dones a Tail¨¤ndia. Nachacha, malgrat les seves s¨²pliques, va ser enviada a una pres¨® masculina on dos agents li van exigir que es despull¨¦s durant un examen f¨ªsic, a m¨¦s de ser assetjada verbalment per altres reclusos.
¡°Els vaig preguntar [als oficials]: Qu¨¨ passa si s¨®c transsexual aqu¨ª? Em van respondre que estaria en un petit lloc a la pres¨® per¨° que no podria sortir al jard¨ª perqu¨¨ la meva pres¨¨ncia seria massa xocant per als altres interns¡±, explica Nachacha. L'activista va ser alliberada el mateix dia sota fian?a, per¨° el seu cas va tornar a despertar la preocupaci¨® entre la comunitat LGBTI ¡ªles sigles que identifiquen lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals¡ª per l'assetjament al qual podria haver estat sotmesa.
Una comunitat tolerada, per¨° no acceptada
Tail¨¤ndia s'ha donat a con¨¨ixer com un oasi LGTBI, a m¨¦s de ser un dels set signants del continent de la declaraci¨® dels drets d'aquesta comunitat a l'ONU. Al pa¨ªs asi¨¤tic, no obstant aix¨°, queda encara molt de cam¨ª per fer: la societat els tolera, per¨° no els accepta.
Les lleis budistes prohibeixen als homes homosexuals convertir-se en monjos i no estan permesos els matrimonis del mateix sexe, unions civils o parelles de fet, malgrat les reiterades peticions dels activistes. A m¨¦s, un gran nombre de tailandesos identificats com a LGTBI han patit alguna vegada assetjament f¨ªsic i verbal per part de companys.
El principal problema de les persones transsexuals en particular ¨¦s que no poden canviar el seu sexe al carnet d'identitat, fins i tot despr¨¦s d'haver-se sotm¨¨s a una operaci¨® completa de reassignaci¨® de sexe, cosa que afecta la seva vida di¨¤ria, a m¨¦s d'impedir-los accedir a molts llocs de treball.
El departament correccional ha anunciat recentment que la pres¨® de Minburi de Bangkok ser¨¤ utilitzada com a pres¨® LGBTI sota un programa pilot amb la finalitat d'evitar possibles abusos per part dels reclusos. Aquesta idea ha estat celebrada per alguns activistes de g¨¨nere, per¨° ha despertat tamb¨¦ certa controv¨¨rsia perqu¨¨ ¡°podria fomentar l'exclusi¨®¡±.
L'activista Phongsathon Chankaew est¨¤ ¡°completament d'acord amb el llan?ament del projecte de pres¨® per disminuir els casos d'ab¨²s¡±, per¨° es mostra preocupat al mateix temps pel proc¨¦s de selecci¨®. Considera que romandre en aquestes presons ¡°hauria de ser una opci¨® que les persones puguin triar i no una obligaci¨®¡±, ja que ¡°s'afegiria un altre tipus d'ab¨²s si les autoritats no mostren una comprensi¨® en profunditat d'aquest tipus d'assumptes¡±.
A les presons de Tail¨¤ndia actualment es troben 4.448 presos que han acceptat ser classificades com a LGTBI. Entre ells, 2.258 s¨®n dones, 2.156 homes i 34 transsexuals, segons les autoritats penitenci¨¤ries. Els presos LGBTI representen aproximadament l'1,5% del total de la poblaci¨® carcer¨¤ria. Les presoneres transsexuals ja estan separades dels interns masculins a la pres¨® tailandesa d'homes de Pattaya, perqu¨¨ sovint han estat v¨ªctimes d'abusos per part d'altres interns.
En altres pa?sos, sobretot en alguns d'Am¨¨rica Llatina com el Paraguai, l'Argentina o M¨¨xic, s'han adoptat iniciatives similars a la proposada per Tail¨¤ndia, tot i que es tracta de pavellons dins de les presons i no de presons completes, explica Jean-S¨¦bastien Blanc, assessor de l'Associaci¨® per a la Prevenci¨® de la Tortura.
Pobresa extrema
Alguns dels presoners, explica Blanc, informen que prefereixen romandre en aquestes ales a causa de la seva exposici¨® a la viol¨¨ncia extrema, per¨° les seves condicions de vida s¨®n extremadament pobres. ¡°La creaci¨® de presons LGBTI, a m¨¦s, no aborda el problema de la viol¨¨ncia des de l'arrel, sin¨® que corre el risc de traslladar la viol¨¨ncia cap a altres detinguts vulnerables [a la pres¨® comuna]¡±. En el cas dels transsexuals, probablement el m¨¦s delicat, opina que ¡°se'ls hauria de donar la possibilitat de triar la seva assignaci¨® a una pres¨® masculina o femenina sobre la base del g¨¨nere autopercebut¡±.
Jesse Lerner-Kinglake, de Just Detention, explica, d'altra banda, que en un comtat dels EUA un jutge va ordenar a la pres¨® a crear una ala separada per als presos LGBTI, ja que era la millor manera de garantir la seguretat a aquesta poblaci¨®. ¡°En aquest cas, totes les altres opcions s'havien esgotat¡±, per¨° la segregaci¨® dels presos LGBTI ¡°no garanteix la seguretat, ja que algunes persones LGBTI tamb¨¦ cometen ab¨²s sexual¡±, conclou l'activista.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.