Arribar a bon port

A Cadaqu¨¦s, s¡¯hi ha de voler anar. S¡¯hi arriba per una carretera estreta i sinuosa. En els tot just 17 quil¨°metres que el separen de Roses hi ha m¨¦s de 100 revolts. Per¨°, quan en l¡¯¨²ltim tram veus el mar i es Cucurucuc, un illot davant de s¡¯Arenella, quan veus aquest sol que es reflecteix en les oliveres, en el mar, aquesta llum tan especial, se t¡¯eixampla el cor. Has arribat a port. D¨®na pau i assossec i una agradable sensaci¨® d¡¯estar lluny de tot.

Per¨° no hi ha assossec a l¡¯agost. El poble, que no arriba als 3.000 habitants, ¨¦s enva?t per una inflada tropa de turistes, inclosos els passavolants, alguns nom¨¦s per passar-hi unes hores o un dia o dos. Perqu¨¨ a Cadaqu¨¦s s¡¯hi ha d¡¯anar, perqu¨¨ ¨¦s el poble m¨¦s bonic del m¨®n. Ho va dir Dal¨ª i s¡¯ha repetit fins a la sacietat. A l¡¯agost, ¡°es converteix en una torre de Babel infernal¡±, va escriure ja el 1984 Garc¨ªa M¨¢rquez en l¡¯article "Tramontana mortal" (EL PA?S), que despr¨¦s va reconvertir en un dels seus Doce cuentos peregrinos.

Nost¨¤lgia inevitable d¡¯aquells temps tranquils, de quan podies disposar d¡¯una cala al cap de Creus nom¨¦s per a la fam¨ªlia, pescar amb gambina, agafar musclos sota l¡¯aigua o anar al juny a l¡¯illa de l¡¯Encalladora, davant del cap de Creus, per veure els nius de les gavines. Amb l¡¯arribada del turisme, als anys seixanta, l¡¯aigua potable es va esgotar i per l¡¯aixeta sortia salada. ?s inesborrable el record de quan portaven l¡¯aigua en es barco de l¡¯aiga? El redescobriment de Cadaqu¨¦s va ser bo per al poble, el va salvar de dificultats econ¨°miques i llavors no era massiu.

L¡¯aprovaci¨® del Parc Natural del Cap de Creus (1998) va suposar l¡¯ac¨¨rrima defensa de la conservaci¨® biol¨°gica, geol¨°gica i paisatg¨ªstica de la zona. Va posar fi a barbaritats com el complex tur¨ªstic Club M¨¦diterran¨¦e, instal¡¤lat a Tudela, un dels llocs privilegiats del cap de Creus, que es va convertir en un espai privat. Va costar anys desmantellar-lo. Ara hi ha menys incendis forestals, per¨° tamb¨¦ hi ha moltes restriccions.

?s un poble brau i motius no n¡¯hi falten. Gaireb¨¦ a?llat durant segles per la muntanya del Pen¨ª i el puig dels Bufadors, es va comunicar per mar abans que per terra. Va ser atacat per pirates i corsaris als segles XV i XVI. La pesta hi va causar estralls el 1588, la fil¡¤loxera va arrasar la vinya a finals del XIX. La gran gelada del 1956 gaireb¨¦ va posar fi a les oliveres¡­ Eren molt bons navegants.

Aquestes condicions adverses van contribuir a crear una identitat col¡¤lectiva de solidaritat, del ¡°nos amb nos¡±. L¡¯escriptor i poeta cadaquesenc V¨ªctor Rahola (1866-1952) el va definir molt b¨¦: ¡°[¡­] aquell codi senzill que abans regia del nos amb nos i de lo meu ¨¦s teu¡±. Cadaqu¨¦s t¨¦ una parla diferent de la de la resta de Catalunya i no nom¨¦s per l¡¯article salat, sin¨® ¨C¨¦s nom¨¦s una mostra¨C per la utilitzaci¨® del sufix i pel present d¡¯indicatiu: ¡°ja arribi¡± o pels pronoms ¡°mos¡± i ¡°vos¡±. T¨¦ al voltant de 500 paraules pr¨°pies (iglesi, ximenera, marrofi, ix!, tafot!...). Ho ha explicat Ernesta Sala a?El parlar de Cadaqu¨¦s i El vocabulari de Cadaqu¨¦s. Quan jo era petita, aplicaven el ¡°nos amb nos¡± rigorosament i evitaven parlar la seva llengua amb els forasters. Ja fa temps que la parlen i escriuen amb orgull.

Com es diu ara, ¨¦s un poble d¡¯emprenedors. S¡¯han recuperat olivars (el meu oncle Enric Pous en va rescatar un a prop de Portlligat que produ?a un excel¡¤lent ¡°oli de m¨¤quina¡±). La fam¨ªlia Mart¨ªn Faix¨® ha estat pionera (2000) a replantar una vinya.

Tocat per la tramuntana, t¨¦ un microclima ¨²nic. Ho descobrireu si passegeu pels carrers interiors. La riquesa de plantes i flors ¨¦s impressionant. Els rastells (paviment fet a m¨¤ amb pedres polides pel mar) van desapareixent. Un dels que es conserva millor ¨¦s el del Call, que puja a l¡¯esgl¨¦sia. D¡¯estil neog¨°tic, t¨¦ un impressionant retaule barroc. Un altre passeig recomanable ¨¦s seguir el cam¨ª de ronda fins al far de cala Nans i prendre un bon bany a sa Sabolla. Per anar a Portlligat, un altre d¡¯aquests llocs que fascinen, ¨¦s preferible seguir el cam¨ª que surt de la pla?a del Poal, continuar pel carrer Miranda i passar per l¡¯ermita de Sant Baldiri. Si us fa mandra caminar, agafeu el trenet i us portar¨¤ a Portlligat i al cap de Creus.

Cadaqu¨¦s, com el va definir Josep Pla, ¨¦s un immens jard¨ª de pedres. Ha perdut el seu pedigr¨ª bohemi dels bons temps de l¡¯Hostal i ja no hi ha hippies. L¡¯autoritat municipal intenta fer mans i m¨¤nigues per mantenir-hi la neteja, no hi deixa entrar autocars i quan ja no hi cap ni un autom¨°bil m¨¦s als aparcaments, tanca el poble als cotxes.