Finan?ament territorial insostenible

Un dels debats politicoecon¨°mics m¨¦s necessaris per¨° tamb¨¦ m¨¦s viciats i desvirtuats del nostre pa¨ªs en els ¨²ltims temps ¨¦s el dels sistemes de finan?ament territorial. Es tracta d'un d'aquests temes en qu¨¨ habitualment es fa un ¨²s interessat de metodologies t¨¨cniques amb diferent nivell de rigor per exposar, segons convingui, una posici¨® d'aparent greuge en termes de solidaritat o de repartiment del past¨ªs. Una q¨¹esti¨® que cal aclarir pol¨ªticament ¡ªcomen?ant per les converses per formar un nou govern¡ª i, sobretot, entre administracions p¨²bliques a diferents nivells. Al rerefons, apareix la realitat d'un sistema que necessita una revisi¨® urgent.

La publicaci¨®, a principis d'aquest mes, del sistema de comptes p¨²blics territorialitzats?ha estat l'¨²ltim motiu de discussi¨®. Del sistema ara quasioficial es pot q¨¹estionar algun aspecte metodol¨°gic (no n'hi ha cap que sigui perfecte), per¨° hi ha elements objectius que revelen difer¨¨ncies poc justificables i dif¨ªcilment acceptables pel ciutad¨¤ informat d'alguns territoris. La sensibilitat de cadasc¨² es veu influ?da pel seu sentit de pertinen?a i la seva experi¨¨ncia, per¨° hi ha difer¨¨ncies persistentment cridaneres. En el meu cas, per exemple, s¨®c un valenci¨¤ que ha passat bona part de la vida a Andalusia i una altra a l'estranger. Tres perspectives molt diferents per avaluar la realitat financera territorial espanyola. Per exemple, s'observa repetidament que la Comunitat Valenciana ¨¦s la que rep menys finan?ament per c¨¤pita. Resulta dif¨ªcil d'entendre, per no emprar paraules m¨¦s gruixudes. Aquest infrafinan?ament que mostren sistem¨¤ticament les estad¨ªstiques no pot ni ha de barrejar-se de manera demag¨°gica, com es fa amb freq¨¹¨¨ncia, amb altres temes com el possible c¨¤stig per una mala gesti¨® financera p¨²blica els anys anteriors a la crisi. Tamb¨¦ s'aprecia, per fer aquestes disparitats encara m¨¦s dif¨ªcils de digerir, que alguns dels territoris que menys reben s¨®n tamb¨¦ els que m¨¦s aporten. Diferents estudis conjunts de la Fundaci¨® BBVA i Ivie, entre d'altres, mostren la urgent necessitat de revisar les elevades difer¨¨ncies territorials de despesa que q¨¹estionen les pol¨ªtiques d'igualtat d'oportunitats. Tamb¨¦ revelen la import¨¤ncia d'adequar els sistemes de finan?ament als compromisos constitucionals d'equitat interterritorial.

Hi ha altres disparitats regionals significatives. Crida l'atenci¨®, per exemple, en mat¨¨ria d'infraestructures p¨²bliques, que s'hagin fet determinats projectes del tren d'alta velocitat (AVE) ¡ªque aviat seran realitat¡ª amb dif¨ªcil justificaci¨® econ¨°mica, mentre no hi ha data per a una connexi¨® d'AVE en un eix de creixement com el corredor del Mediterrani (per comen?ar, per exemple, entre Barcelona i Val¨¨ncia, segona i tercera ciutats del pa¨ªs). Perqu¨¨ amb dades aix¨ª, quina realitat s'est¨¤ transmetent als ciutadans d'unes comunitats i les altres?

Els matisos d'aquest debat mereixen una an¨¤lisi molt m¨¦s detallada que aquest article, per¨° les evid¨¨ncies insostenibles es poden expressar amb poques paraules. Agradi a qui agradi i per evitar un enorme cost pol¨ªtic, econ¨°mic i social a llarg termini amb conseq¨¹¨¨ncies imprevisibles, el debat del finan?ament auton¨°mic ¡ªa m¨¦s del de determinades inversions p¨²bliques¡ª no es pot ajornar ni un minut m¨¦s.