L¡¯?rea Metropolitana acapara el 64% del nou habitatge a Catalunya

L¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja acumula gaireb¨¦ dos ter?os dels visats per a nou habitatge a Catalunya, segons les xifres de la Generalitat corresponents al 2015. Es tracta de la proporci¨® m¨¦s alta des de l¡¯esclat de la bombolla immobili¨¤ria, el 2007. L¡¯estad¨ªstica, que s¡¯elabora a partir de les dades del Col¡¤legi d¡¯Aparelladors, sempre ha tingut Barcelona encap?alant el llistat de permisos. Per¨° l¡¯any passat, per primera vegada en una d¨¨cada, cap municipi de fora de l¡¯AMB estava entre els primers cinc llocs.

Entre el 2007 i l¡¯any passat, el nombre de projectes visats pel Col¡¤legi va caure un 94%, en passar de 107.834 autoritzacions a les escasses 6.176 que es van atorgar el 2015. Abans de la crisi, no obstant aix¨°, l¡¯AMB nom¨¦s acaparava el 37% dels permisos, una proporci¨® que ha anat pujant fins a arribar al 64% que es va registrar l¡¯any anterior.

El dinamisme moderat dels voltants de Barcelona i la caiguda de les segones resid¨¨ncies han portat un canvi en els percentatges. Es tracta d¡¯una tend¨¨ncia que aquest any sembla que es mantindr¨¤. En el primer trimestre del 2016, d¡¯acord amb les dades oficials, set de cada deu autoritzacions per a pisos nous es van concedir en l¡¯¨¤mbit metropolit¨¤. L¡¯AMB va arribar el 2015 passat a les millors xifres de visats per a habitatge nou en els ¨²ltims quatre anys. En total se¡¯n van atorgar 3.998, el 35% a la capital catalana.

L¡¯estad¨ªstica de la Generalitat est¨¤ organitzada per vuit ¨¤mbits geogr¨¤fics. Entre el 2007 i el 2016, la capital catalana va presentar una caiguda del 89% en el nombre de sol¡¤licituds de perm¨ªs. Les disminucions m¨¦s dram¨¤tiques, no obstant aix¨°, es van donar al Camp de Tarragona, les comarques centrals, el Pirineu i el Pened¨¨s. Mentre que fa vuit anys a la Vall d¡¯Aran es van concedir 2.707 permisos, l¡¯any passat nom¨¦s se¡¯n van visar 132 (-95,1%). A les comarques de Girona es va passar de 17.707 a 670 (-96,2%).

Millora interanual

L¡¯¨²nica zona en la qual la reducci¨® va ser menor que a la capital catalana va ser a les terres de l¡¯Ebre, on els visats per a construcci¨® de noves edificacions van passar de 6.935 el 2007 als 191 de l¡¯any passat (89% menys). Malgrat aix¨°, si es comparen els dos ¨²ltims exercicis, tots els ¨¤mbits territorials presenten un augment en els permisos. En total, el creixement interanual va ser del 60%.

El detall de les xifres per municipi mostren clarament el canvi en la tend¨¨ncia de la barreja territorial dels permisos. Des del 2006, l¡¯estad¨ªstica del Col¡¤legi d¡¯Aparelladors llan?ava que en el llistat dels cinc municipis amb m¨¦s visats atorgats sempre es colava una poblaci¨® de fora de l¡¯?rea Metropolitana, usualment les capitals de prov¨ªncia. Fins i tot, el 2013, Sitges (Garraf) va ocupar el segon lloc en visats despr¨¦s de Barcelona (697 i 134, respectivament). L¡¯any passat, no obstant aix¨°, els cinc primers municipis de la llista formen part del cor metropolit¨¤: Barcelona, Badalona, Sant Cugat del Vall¨¨s, Terrassa i l¡¯Hospitalet.

La capital catalana va reportar l¡¯any passat 1.408 visats, gaireb¨¦ el doble que el 2014. Badalona, 539 i Sant Cugat, 260, un augment del 460%. Una mostra del canvi de tend¨¨ncia ¨¦s que les capitals de les prov¨ªncies catalanes ni tan sols figuren entre els deu primers llocs del llistat. Tarragona ¨¦s a la posici¨® n¨²mero 14 (amb 87 autoritzacions) i Lleida, a la 16 (65). A Girona capital nom¨¦s se¡¯n van tramitar 42. La Generalitat calcula que a Catalunya hi ha uns 8.300 immobles buits d¡¯entitats banc¨¤ries.