R¨¨quiem pel thatcherisme catal¨¤

El r¨¨quiem (relatiu) per les balances fiscals ¨Cm¨¦s exactament, per l¡¯ab¨²s pol¨ªtic d¡¯aquestes¨C ¨¦s un fet. L¡¯entonen ja, tamb¨¦, els nacionalistes. Aix¨ª ho vaig apuntar a ¡°R¨¨quiem pel d¨¨ficit fiscal¡± (EL PA?S, 5/8), educadament replicat per l¡¯exsecretari d¡¯Economia i Finances de la Generalitat, Albert Carreras, amb ¡°El d¨¨ficit fiscal est¨¤ molt viu¡± (EL PA?S, 8/8) on, en efecte, sembla sostenir que el d¨¨ficit fiscal segueix ¡°molt viu¡±.

Atalaio amb humor la caricatura del meu argument, ja que no he ¡°desacreditat¡± l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un d¨¨ficit fiscal catal¨¤ (encara que la quantia oficial mereixi discussi¨®) ni vaig anunciar el seu r¨¨quiem: nom¨¦s vaig assenyalar que molts dels seus propagandistes aix¨ª ho fan, encara que ¡°discretament¡±.

Per¨° aquesta dial¨¨ctica no ¨¦s l¡¯essencial. L¡¯essencial ¨¦s que Carreras conclou en la seva r¨¨plica que: ¡°Un conseller d¡¯Economia d¡¯una Catalunya independent no disposaria, amb les pobres xifres de l¡¯any 2015, dels 16.000 milions com a conseq¨¹¨¨ncia del saldo entre la recaptaci¨® i la despesa p¨²blica catalanes¡±. Estrenes. ?s el que recordava el meu article, contra la interpretaci¨® exagerada de la balan?a fiscal posada en voga per Artur Mas: ¡°Si Catalunya es converteix en un Estat disposaria d¡¯entre 12.000 i 15.000 milions que ara no t¨¦¡± (La Vanguardia, 28/4/2015). I que Josep Borrell i Joan Llorach van aclarir: ¡°No ¨¦s cert que tots els famosos 16.000 milions d¡¯euros del saldo de la balan?a fiscal estiguessin disponibles comptants¡± (Las cuentas y los cuentos de la independencia, Catarata).

L¡¯obsolesc¨¨ncia de l¡¯¨²s de la balan?a fiscal com a explicaci¨® d¡¯una presumpta asf¨ªxia de Catalunya (i doncs, de la urg¨¨ncia d¡¯independitzar-se) va prendre cos abans del susdit reconeixement de Carreras. Ja el seu excap, l¡¯exconseller Andreu Mas-Colell, es va distanciar del talibanisme en l¡¯¨²s d¡¯aquesta balan?a: ¡°En la relaci¨® amb Espanya, el problema econ¨°mic fonamental de Catalunya no ¨¦s el d¨¨ficit fiscal¡±. (¡°Per qu¨¨ cou el d¨¨ficit fiscal¡±, Ara, 24/7/2016). Aix¨ª que el thatcherisme catal¨¤, o sigui la focalitzaci¨® exclusiva ¨Crepeteixo, exclusiva! ¨C en el saldo net entre la contribuci¨® i el retorn pressupostaris, a?llat de les relacions comercials, inversores i financeres, mereix un altre r¨¨quiem.

Ara b¨¦, Carreras (com abans el mateix Mas-Colell i Sala Mart¨ªn), despla?a la disposici¨® directa d¡¯ingressos a la indirecta: a l¡¯¨²s de la capacitat d¡¯endeutament. ¡°Si Catalunya fos independent podria aspirar a endeutar-se per aquest import¡± (els 16.000 milions; o la forquilla de 12.000 a 15.000 de Mas), arg¨¹eix, ¡°perqu¨¨ hauria deixat de contribuir per aquest import a les despeses de l¡¯Estat espanyol¡±.

Qu¨¨ ha succe?t en la pr¨¤ctica? Que Catalunya ha pogut efectivament endeutar-se per aquesta quantitat, sense ser independent, ni jur¨ªdicament res m¨¦s que una comunitat aut¨°noma. Encara que no sigui l¡¯instrument ¨°ptim ¨Cminimitza la coresponsabilitat pr¨°pia de l¡¯autogovern¨C el Fons de Liquiditat Auton¨°mica (FLA), juntament amb mecanismes similars, ha dispensat a la Generalitat en el quadrienni del 2012 al 2015, tots dos inclosos, 52.141 milions d¡¯euros. M¨¦s de 13.000 milions anuals (Expansi¨®n, 31/7).

I ha ocorregut tamb¨¦ que, abans de Mas, la Generalitat s¡¯endeutava amb facilitat als mercats financers dom¨¨stic i internacional. Potser l¡¯ab¨²s d¡¯aquest recurs ¨¦s el que va acabar col¡¤lapsant-lo: en els cinc anys de Govern Mas i amb Albert Carreras com a secretari general d¡¯Economia, el deute p¨²blic de la Generalitat es va duplicar, passant de 35.616 milions heretats (2011) a 72.255 milions (2015), a un ritme de 7.327 milions anuals; davant dels 3.528 milions anuals del septenni tripartit de Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla (2004-2010).

De manera que endeutar-se no ¨¦s la q¨¹esti¨®. Si per ventura el que es dirimeix ¨¦s l¡¯elecci¨® aut¨°noma (si volen, sobirana) sobre com i on endeutar-se, si amb l¡¯Estat espanyol, l¡¯estalviador local o els mercats internacionals. ?s l¡¯¨²nic marge de maniobra possible, el relatiu a la modalitat, perqu¨¨ la quantia del deute (fins a on endeutar-se) est¨¤ limitada als Estats europeus des de Maastricht (60% del PIB): manquen de sobirania sobre ella, i seria significativa perqu¨¨ permetria pol¨ªtiques m¨¦s antic¨ªcliques. I les successives reformes del Pacte d¡¯Estabilitat ¨Ccom la del 2011 sobre el Reglament UE 1467¨C han refor?at aquest requisit: fins al punt que els sobreendeutats han de rebaixar el seu deute total a ra¨® de mig punt anual.

Aix¨ª que, en ess¨¨ncia, l¡¯eventual benefici fiscal de la independ¨¨ncia se circumscriuria a la facilitat d¡¯elecci¨® sobre la modalitat del deute. Ni tan sols sobre la seva mida. Seria ardu concloure que aix¨° pugui suposar un argument seductor i convincent en favor del projecte secessionista.