El millor lloc per no fer res

En els ¨²ltims dies no he fet absolutament res, excepte decidir que no vaig a la sortida amb bicicleta ni a l¡¯excursi¨® nocturna per veure estels fuga?os (second chance despr¨¦s de no anar-hi tampoc per Sant Lloren?), ni participo en el torneig de tennis. Em llevo tard, surto al jard¨ª amb els prism¨¤tics i observo displicentment un gaig gros picotejar a la menjadora dels cacauets. Despr¨¦s deixo perdre la mirada en les cap?ades dels arbres, ben alts, i d¡¯aqu¨ª segueixo cap al cel, on veig passar un n¨²vol i intento esbrinar-li, sense esfor?ar-m'hi gaire, una forma. M¡¯entretinc despr¨¦s amb el vol d¡¯una lib¨¨l¡¤lula mentre rumio si toca regar les hort¨¨nsies. B¨¦, segur que aguanten fins dem¨¤. Una brisa suau provoca un interessant moviment a la branca d¡¯un avet. Recullo una pinya i estudio la delicada forma en qu¨¨ l¡¯ha rosegat un esquirol. Amb prou feines m¡¯he adonat i ja gaireb¨¦ ha passat l¡¯hora d¡¯esmorzar. Em dec haver tornat a quedar sense diari i sense croissant; m¡¯he oblidat de carregar el m¨°bil, ajorno un dia m¨¦s arreglar l¡¯armari. Avui tampoc tindr¨¦ temps d¡¯anar a la piscina: ¨¦s igual perqu¨¨ potser plou. Vaja, si ja ¨¦s gaireb¨¦ l'hora de dinar.

Benvinguts a Viladrau, el millor lloc d¡¯estiueig per no fer res. Des dels 12 anys que passo part de les meves vacances aqu¨ª i he trigat gaireb¨¦ mig segle a descobrir que el seu secret ¡ªi, de fet, el de la vida mateixa¡ª ¨¦s no tenir gaires expectatives, deixar lliscar les hores sense aferrar-te gaire a cap prop¨°sit. Ho deia l¡¯avi Sall¨¦s: ¡°El feli? avorriment¡±.

Aix¨° no vol dir que el lloc no tingui una gran (b¨¦, gran, gran, tampoc) oferta d¡¯activitats estivals. ?s obligat deixar-se veure al mat¨ª a les terrasses dels bars de la pla?a i als seus voltants fent com que compres alguna cosa per entaular relacions socials i comentar les not¨ªcies de l¡¯estiu: el llamp que ha caigut a casa Pica?ol, l¡¯homenatge al Mas Rusquelles (vell cau de poetes) a Alicia de Larrocha (que estiuejava aqu¨ª, a Viladrau), o que ja no fan barra de nata a la Font. Hi ha una llarga tradici¨® d¡¯excursions a fonts (200) i paratges ¡ªla majoria de les quals desconec¡ª, com la Font de l¡¯Oreneta o el Castanyer de les Nou Branques ¡ªl¡¯¨²ltima vegada que el vaig veure en vaig comptar nom¨¦s vuit, per¨° vaig trobar-hi una salamandra¡ª; s¡¯organitzen puntualment actes i concerts (de l¡¯actiu festival Marcos Redondo al recital de Pedro Ayesa, la discom¨°bil o la nit country). I tamb¨¦ d¡¯esdeveniments esportius. El tedi produeix tamb¨¦ grans esportistes, com si poguessis fugir de tu mateix.

La meva mem¨°ria recull una successi¨® de xocolatades, botifarrades, sardanes, curses populars, gimcanes, concursos de paelles o identificaci¨® d¡¯arbres, "psicod¨¨lics" (aix¨ª s'anomenen des dels seixanta les animades sessions de discoteca al club d¡¯estiuejants, que continuen), misses, sortides amb moto o a pescar crancs (aix¨° ja ¨¦s menys habituals). Activitats puntejades abans per moments realment ¨¨pics en els avui ignots camps de l¡¯oncle Leopold, on sol¨ªem refocil¡¤lar-nos d¡¯adolescents, en general ¡ªalmenys jo¡ª d'una manera que avui sembla entranyablement casta.

Jo qu¨¨ voleu que us digui, estimo aquest poble que ¨¦s en realitat com el revers de la meva altra meitat de vacances a Formentera. Est¨¤tic, contemplatiu, verd, pluj¨®s, introspectiu. Un paisatge de muntanya omnipresent i bosc dens de faig i castanyer ¡ªentre moltes altres esp¨¨cies¡ª que pot trastornar els amants dels espais oberts, per¨° que vivifica amb l'altura (845 metres) i la puresa de l'aire.

N'hi haur¨¤ que us diran que Viladrau ¨¦s una destinaci¨® estiuenca avorrida i amb una secular col¨°nia d¡¯estiuejants pr¨¨mium hist¨°ricament endog¨¤mica, beata, pretensiosa, tafanera i maldient. Tamb¨¦ es podria dir aix¨° del jard¨ª dels Finzi Contini. En realitat, fins i tot aqu¨ª els temps han canviat i la majoria de la gent, tant estiuejants com locals i residents, s¨®n persones absolutament normals i totals. Per¨° indubtablement del passat han quedat traces, psicol¨°giques i f¨ªsiques, com aquests grans casalots, les torres de les fam¨ªlies benestants, molts avui closques buides en venda i plens de fantasmes d¡¯estius que ja han marxat i que esperen el seu gran cronista.

M¡¯adono que els parlo d¡¯un Viladrau molt concret. N¡¯hi ha molts m¨¦s. Agust¨ª Fancelli, una de les pres¨¨ncies que aletegen per aqu¨ª, lloc tamb¨¦ de nost¨¤lgies, malenconies i p¨¨rdues, el tenia per un poble wagneri¨¤. ?s una localitat sens dubte amb un gran i apassionant passat que inclou romans, bandolers (Serrallonga!), bruixotes, carboneria, pasturatge, i poetes noucentistes, indissolublement lligats a les fonts.

La seva riquesa natural ¨¦s aclaparadora. Bona part del municipi ¨¦s dins del Parc Natural del Montseny. Qualsevol es converteix aqu¨ª en naturalista aficionat o jardiner, sense necessitat de gaire esfor?. De vegades les dues coses: jo mateix l¡¯altre dia vaig confondre una gran colobra verda amb la m¨¤nega. Altres alternatives s¨®n la lectura, els naips i l¡¯amistat.

No hi ha estiu com aquest per desconnectar del futur i viure un etern i lent present. Aquest present, no obstant aix¨°, no deixa de gronxar-se en un passat que s¡¯obstina a tornar en cadascuna de les deliq¨¹escents hores de l¡¯estiueig. I que es cola per les bretxes que unes postes de sol realment grandioses obren cada tarda a les ombres del cor.