El Beat de la Seu d¡¯Urgell torna al segle X

Onze segles de vida donen per a moltes hist¨°ries. Algunes de bones, altres no tant. Com el robatori que va ser objecte el setembre del 1996, quan dos encaputxats el van sostreure despr¨¦s de reduir amb aerosol una vigilant i trencar amb una ma?a la vitrina on s¡¯exposava. Per sort, va ser recuperat al cap de pocs mesos, el gener del 1997 per la Gu¨¤rdia Civil. Per¨° estava mutilat. Els lladres havien arrencat, tallat amb un c¨²ter, un dels seus 239 folis (el n¨²mero 15) per mostrar-lo al possible comprador com a prova que el tenien en el seu poder. La p¨¤gina no s¡¯ha recuperat. Parlem del Beat de Li¨¦bana de la Seu d¡¯Urgell una de les 27 c¨°pies ¡ªa Catalunya se¡¯n conserva una altra a Girona¡ª que es coneixen d¡¯aquest c¨°dex de pergam¨ª del segle X escrit en lletra visig¨°tica rodona i il¡¤lustrat amb 79 miniatures, uns dibuixos esquem¨¤tics i coloristes que s¨®n els que li donen el seu valor.

Aquesta en concret es conserva a l¡¯Arxiu Dioces¨¤ d¡¯Urgell. El llibre, en el qual es comenta l¡¯Apocalipsi de Sant Joan, va ser el best-seller m¨¦s gran de l¡¯alta edat mitjana i el seu preu ¨¦s alt¨ªssim. Quan es va robar es va dir que rondava els 18 milions d¡¯euros.

Se n¡¯exposa una c¨°pia

Quan es va recuperar ¡ªa la cl¨ªnica d¡¯un psiquiatre de la ciutat de Val¨¨ncia¡ª el llibre no va tornar a exposar-se i va passar a conservar-se amb pany i clau en un lloc que no ha transcendit. En el seu lloc s¡¯exhibeix una c¨°pia facs¨ªmil que molts creuen que ¨¦s l¡¯original.

El 2014 el Beat va ser traslladat al Centre de Restauraci¨® de B¨¦ns Mobles de Catalunya (CRBMC) amb gran secret i tota la discreci¨® per fer-li una revisi¨® m¨¨dica i intervenir per primera vegada des que va ser robat i recuperat. Les tasques es van perllongar durant tot el 2015 i ara, des de fa uns mesos, el valu¨®s llibre torna a ser a la capital de l¡¯Alt Urgell, just quan es compleixen, el proper mes de setembre, els 20 anys del seu robatori. ¡°No presentava una gran problem¨¤tica, per¨° hem de saber com estan les grans obres del nostre patrimoni i realitzar-ne una valoraci¨®, amb serenitat, del seu estat¡±, explica ?ngels Sol¨¨, directora del centre de la Generalitat que assegura que si no s¡¯han explicat fins ara les tasques ¡ªs¡¯acaba de publicar un article sobre la intervenci¨® a la revista del centre Rescat¡ª ha estat per un tema de seguretat ¡°per la qualitat i el gran valor art¨ªstic de la pe?a¡±.

Despr¨¦s de traslladar el llibre al centre de Valldoreix, van comen?ar les tasques coordinades per Carme Balliu. Es va realitzar una an¨¤lisi fotogr¨¤fica, emprant tot tipus de llums: difusa, rasant, fluoresc¨¨ncia ultraviolada i infrarojos, i fisicoqu¨ªmica, amb la idea d¡¯identificar els problemes i veure diferents negres i reintegracions anteriors tant en el suport com en l¡¯enquadernaci¨®. ¡°Es van observar deformacions pel canvi d¡¯humitat i la seva manipulaci¨® al llarg dels segles; algun trencament i plecs i problemes derivats d¡¯intervencions anteriors¡±. Entre ells l¡¯¨²s de cinta autoadhesiva en algun dels folis com en el 150 per unir-lo al volum. ¡°Res greu per¨° que si es deixen poden ser irreversibles. Hem col¡¤locat paper barrera en algun cas i s¡¯han fet petites reintegracions amb paper japon¨¨s imperceptible que permet manipular les p¨¤gines, una esp¨¨cie de microcirurgia¡±, prossegueix Sol¨¦ que ressalta que han pogut treballar amb calma, ¡°tal com mereix una obra d¡¯aquesta envergadura i la seva antiguitat, m¨¦s de 1.000 anys per la gran sensibilitat que t¨¦ el bisbat de la Seu amb el seu patrimoni¡±.

Quant a com s¡¯ha tractat la p¨¤gina mutilada i desapareguda, Sol¨¦ que ressalta ¡°que estava dignament tallada¡± deixa clar que, atenent a criteris de restauraci¨®, en cap moment es va plantejar la seva reintegraci¨®. ¡°El robatori i el full arrencat formen part de la hist¨°ria del Beat¡±, ressalta. El que s¨ª que han preparat ha estat una caixa especial per conservar-lo. ¡°?s magn¨ªfica i compleix tots els protocols del segle XXI¡±, afirma la directora.

No ¨¦s la primera vegada que el centre de restauraci¨® de la Generalitat interv¨¦ en una de les peces d¡¯aquest bisbat. Hi han passat objectes tan valuosos com la capa pluvial de Sant Ermengol, patr¨® de la di¨°cesi conegut per la seva tasca en la construcci¨® de ponts, molt venerat per la societat de llavors, la del segle X. Es tracta d¡¯una pe?a molt especial d¡¯origen ¨¤rab de seda i lli decorada amb uns paons tornassolats. Tamb¨¦ s¡¯ha restaurat una butlla pontif¨ªcia de l¡¯any 1001 en la qual el papa Silvestre II confirma les possessions de la di¨°cesi d¡¯Urgell, considerada un dels documents fundacionals d¡¯Andorra.

25.000 persones a l¡¯any

¡°?s el bisbat m¨¦s gran de Catalunya, amb molts b¨¦ns art¨ªstics i moltes parr¨°quies, algunes amb poca poblaci¨®¡±, assegura Clara Arbu¨¦s, delegada de patrimoni del bisbat. Aquesta di¨°cesi t¨¦ des del 1957 un museu situat a l¡¯antiga casa del deganat en el qual es recullen les peces del tresor de la catedral i les principals peces d¡¯aquesta di¨°cesi. El seu director ¨¦s moss¨¨n Josep Maria Mauri Prior.

L¡¯any passat el van visitar 25.000 persones i des d¡¯en fa dos es treballa en el projecte per ampliar-lo i modernitzar-lo. ¡°Les museografies moren i aquesta ¨¦s dels anys vuitanta i cal millorar-la perqu¨¨ ha caducat¡±, explica Arbu¨¦s. No existeix encara un projecte definitiu, ni es disposa del finan?ament per dur-lo a terme. Aix¨° s¨ª. Ja s¡¯ha adquirit Ca l¡¯Armenter, un edifici medieval situat al costat del museu conegut com el del papa Luna per pert¨¤nyer a la fam¨ªlia aragonesa dels Luna i aix¨ª poder ampliar les instal¡¤lacions. ¡°Al museu nou la pe?a estrella ser¨¤ el Beat i les peces m¨¦s rellevants es destacaran, per¨° tamb¨¦ la mateixa catedral i la seva evoluci¨® hist¨°rica, que no s¡¯ha explicat b¨¦ fins ara. La idea ¨¦s crear un museu de l¡¯art del segle XXI¡±, conclou Arbu¨¦s.