De la inf¨¤ncia a la taula

¡°Tots tenim un record que idealitza la nostra inf¨¤ncia. Un instant feli? que ens acompanya. La vida, en el fons, ¨¦s nom¨¦s el que ve despr¨¦s¡±. El comentari ¨¦s d¡¯un professional de remoure sentiments per vendre productes. Un publicista. M¡¯ho va dir ja fa anys i encara que llavors est¨¤vem molt lluny, la meva ment va viatjar immediatament a la Roca. L¡¯hi vaig explicar i va contestar: ¡°Ho veus? Aqu¨ª et col¡¤loco un cotxe i el compres¡±.

La Roca ¨¦s una masia a?llada en un poble petit de final de carretera anomenat Castellcir. T¨¦ una font, avui sense aigua, a la qual de petit an¨¤vem a berenar. Jug¨¤vem a amagar-nos entre unes mates de boix que encara viuen. Xerr¨¤vem amb la Maria i el Llu¨ªs, els seus habitants, que ens assortien d¡¯ous. Abans de tornar a casa, ompl¨ªem un c¨¤ntir de cer¨¤mica grisa que despr¨¦s pesava una tona i que la meva mare col¡¤locava a la cuina. Per si tenia ra¨®, al meu amic publicista mai li vaig dir on ¨¦s la Roca.

Aqu¨ª, a la comarca del Moian¨¨s, a l¡¯hivern fa un fred que pela i a l¡¯estiu, al capvespre, una fresca que adores quan arribes de la xafogor de Barcelona. El poble ha crescut molt des de la meva inf¨¤ncia, all¨¤ a finals dels anys 70. Llavors tenia 200 habitants i un sol carrer asfaltat. Avui supera els 700, t¨¦ farm¨¤cia i Internet l¡¯ha convertit en una petita per¨° benvolguda destinaci¨® tur¨ªstica. No vaig prendre plena consci¨¨ncia d¡¯aix¨° fins fa poc, quan vaig topar en una web de viatges amb els elogis encesos d¡¯un angl¨¨s que havia passat uns dies a la Roca, avui una cuidada casa de turisme rural. La troballa em va deixar una mica desconcertat, a mig cam¨ª entre l¡¯orgull i l¡¯empipament per sentir assaltat un refugi per mi gaireb¨¦ secret. Despr¨¦s de salvar la Roca del meu amic publicista, no esperava aquest cop.

Perqu¨¨, i ara vaig a presumir, el meu poble t¨¦ racons meravellosos. ?s l¡¯ess¨¨ncia de la mitja muntanya, coberta de roures, alzines i pins, i esquitxada de camps i masies amb segles d¡¯hist¨°ria. Castellcir en t¨¦ m¨¦s de mig centenar, her¨¨ncia d¡¯un municipi dispers que no va ajuntar el seu primer carrer fins a principis del segle XX. Fins llavors, el m¨¦s semblant a un nucli que tenia eren les tres antigues parr¨°quies de Sant Andreu, Santa Coloma de Sasserra i Marf¨¤, totes amb el seu petit cementiri. La visita a cadascuna d¡¯elles ¨¦s una bella excursi¨® a la qual dedicar el dia, igual que anar al castell medieval de la Popa i a la Sauva Negra, una fageda petita i remota.

Castellcir ha crescut, per¨° ho ha fet de forma pausada. Molts dels qui van comen?ar a estiuejar-hi fa tres o quatre d¨¨cades han acabat per establir-s¡¯hi i en aquest punt ¨¦s de just¨ªcia recon¨¨ixer que en la meva fam¨ªlia vam ser uns pioners fuga?os. El 1978, recentment constru?da la casa ¨Cels primers anys an¨¤vem de lloguer¨C, els meus pares van decidir quedar-s¡¯hi a viure. Jo tenia sis anys i em va encantar la idea. Aix¨ª que el canvi em va permetre participar d¡¯aquesta gran instituci¨® que ¨¦s l¡¯escola rural, una aula en la qual apren¨ªem junts nens de primer a cinqu¨¨ d¡¯EGB compartint mestra i pissarra. No em preguntin per qu¨¨, per¨° encara que a Castellcir tamb¨¦ hi havia escola, el meu germ¨¤ i jo vam anar a la del poble ve¨ª de Sant Quirze de Safaja. Coses dels pares, encara que l¡¯experi¨¨ncia la vaig gaudir igual.

La cosa va durar tres cursos escolars fins que, per motius laborals, vam tornar a Barcelona. Per¨° d¡¯alguna manera mai me¡¯n vaig anar. Puj¨¤vem tots els caps de setmana i estius, aquests llargu¨ªssims estiuejos que duraven de Sant Joan a la Diada. Despr¨¦s va ser la universitat, la feina i, sobretot, viure una d¨¨cada a Madrid, la qual cosa em va acabar allunyant del poble. Encara que ara, amb la paternitat recentment estrenada, crec que passar¨¦ m¨¦s temps all¨¤. Sempre tornem als llocs en els quals vam cr¨¦ixer, com diria el publicista.

Un fet admirable de Castellcir ¨¦s la seva capacitat vibrant per reinventar-se i engendrar projectes, gaireb¨¦ sempre vinculats al sector agroalimentari. Molts d¡¯ells, a m¨¦s, amaguen hist¨°ries notables, com la que va portar Salvador Sala a fundar Vegetalia, una de les primeres empreses de menjar vegetari¨¤ d¡¯Espanya, en una terra on manen els embotits. ¡°Tot va comen?ar en un retir que vaig fer al Montseny amb Llu¨ªs Maria Xirinacs¡±, explica Sala en una taula davant de Mas Montserrat, seu de la companyia. ¡°Era el 1979 i llavors jo tenia bingos. Ell em va dir: ¡®Si vols sentir-te b¨¦, abandona aquests negocis. I deixa de menjar carn¡¯. Va ser el principi d¡¯un llarg viatge, tamb¨¦ interior, que em va portar per tot el m¨®n i a obrir l¡¯empresa el 1986¡±, continua Sala. Vegetalia ¨¦s avui, de llarg, l¡¯empresa m¨¦s gran de Castellcir, amb 90 treballadors, vendes en una desena de pa?sos i una petita cadena de restaurants a Barcelona. ¡°Alimentem els qui volen viure en harmonia¡±, resumeix Sala.

Davant de la grand¨¤ria de Vegetalia, La Taiadella ¨¦s l¡¯amor per la ¡°vida de pag¨¨s¡±. La Dolors i l¡¯Enric van arribar amb les seves dues filles a aquesta masia ¨Ca l¡¯ermita de la qual els lladres han robat la campana¨C fa cinc anys amb el repte de tirar endavant una ¡°horta ecol¨°gica que recuperi varietats locals¡±. La terra aqu¨ª, en contra del que es diu, ¡°no ¨¦s dolenta¡±, expliquen. ¡°?s veritat que el clima escur?a la campanya, per¨° el fred tamb¨¦ frena les plagues i millora el sabor de la verdura¡±. A poc a poc, La Taiadella ha aconseguit fidelitzar la seva clientela a la comarca i els seus productes arriben fins a Barcelona gr¨¤cies a una cooperativa de consum del barri del Born.

Il Maestro, l¡¯¨²nic restaurant de Castellcir, ¨¦s una altra sorpresa sorprenent i deliciosa. Ocupa el lloc de l¡¯antiga fonda Can Cinto, per¨° avui ¨¦s un tros de la cuina de la Camp¨¤nia a la Catalunya interior. ¡°Oferim un sabor napolit¨¤, per¨° molt vinculat al producte local de qualitat i a la filosofia slow food. El menjar, el bon menjar, ha de fer xup-xup, com feien les nostres ¨¤vies¡±, explica Roberto, que juntament amb la seva parella, Nunzia, ha decidit fer arrels aqu¨ª.

Com veuen, a Castellcir tenim gaireb¨¦ de tot. El que no hi ha, els aviso, s¨®n rovellons, llenegues ni ous de reig. Aix¨ª que no insisteixin a omplir els boscos a la tardor. No en trobaran gens. Millor que passin de llarg i vagin a Berga.