Un blues de setembre

?s estranya la sensaci¨® de tornar a Barcelona a finals d¡¯agost i retrobar-se que, abans de les vacances, el president de la Generalitat i la majoria que el sustenta al Parlament ja havien decidit saltar-se l¡¯estat de dret. Hav¨ªem oblidat aquell panorama de declaracions unilaterals, insubmissi¨® a l¡¯Estat mentre que el que va ser el potent grup parlamentari de CiU al Congr¨¦s dels Diputats queda relegat als escons del galliner amb Homs d¡¯estrateg. Per a una classe pol¨ªtica que generalment desencerta, setembre ser¨¤ un mes de blues per molt que s¡¯extrapolin a l¡¯al?a les dades de l¡¯assist¨¨ncia a les convocat¨°ries del dia 11, un esdeveniment que despr¨¦s de l¡¯auge secessionista molts veuen com un recordatori de temps millors, quan la independ¨¨ncia estava molt a la vora. Ara la pregunta sol ser: I que fa Artur Mas?

Com a annex a la crisi migrat¨°ria europea, l¡¯impacte del terrorisme islamista, el Brexit o el forat negre turc, aqu¨ª tenim una crisi espec¨ªfica que afecta la ciutadania de Catalunya, en la l¨ªnia malenconiosa del blues pretardorenc. Aquest blues queda immers en la cacofonia de tantes crisis que s¡¯encavalquen o d¡¯alguna manera pretenen identificar-se com a crisi particularista. No sabem si les crisis europees tenen o no a veure amb una crisi de Catalunya que ha anat desfigurant-se i perdent la identificaci¨® un¨ªvoca amb la causa d¡¯una ess¨¨ncia hiperemancipada, al mateix temps que un pot anar per aqu¨ª cremant constitucions sense que aconseguim distingir entre la llei i el pols ¨¤ton del poble que torna de vacances i sembla que ha oblidat que est¨¤vem en plena mutaci¨® catalana.

En aquest tr¨¤ngol una mica fl¨¤ccid, el que pugui estar fent Artur Mas t¨¦ una rellev¨¤ncia molt redu?da. Ara la pol¨ªtica catalana vacacional no d¨®na ni per a un dels tradicionals suquets que s¡¯escenificaven com una variant del fam¨®s oasi. Tot aix¨° genera la malenconia de les empreses impossibles. De que cada vegada sembla m¨¦s insubstancial el que pugui fer la presidenta del Parlament de Catalunya o el que faci la CUP amb les ef¨ªgies de la hist¨°ria sagrada. Fins i tot Gr¨¤cia sembla que no est¨¤ per aldarulls i m¨¦s aviat busca l¡¯oportunitat de lluir el bronzejat i deixar de maltractar caixers autom¨¤tics.

El secessionisme pensant no reconeixer¨¤ els seus excessos dial¨¨ctic

La immin¨¨ncia impracticable d¡¯una ruptura de l¡¯estat de dret sembla que no amo?na gaireb¨¦ ning¨². ?s m¨¦s, tal vegada podria parlar-se de s¨ªmptomes d¡¯amn¨¨sia generada per les sedimentacions de la manca de mem¨°ria col¡¤lectiva. De qu¨¨ va l¡¯11 de setembre? Quants patriotes s¡¯immolaran aquest any al Fossar de les Moreres? El blues de setembre comen?a. Artur Mas consulta la br¨²ixola de la destinaci¨® de Catalunya i tot sembla fora de lloc. Estem en una fase desubicada, vertiginosament caduca. Qui deu saber si aquest blues de Catalunya acaba en abstracci¨® aut¨°ctona o si t¨¦ alguna cosa a veure amb els cicles cr¨ªtics dels nostres dies. Parlem de malestar de la democr¨¤cia, de malestar europeu, de malestar d¡¯Espanya per¨° caldria veure si el malestar de Catalunya no va pel seu compte, a les palpentes i a cegues, al marge.

Van i v¨¦nen els uixers del Tribunal Constitucional amb la documentaci¨® de desacataments. Cal preguntar-se com hem arribat a aix¨°. El m¨¦s ex¨°tic ¨¦s que sembla que no importa a ning¨². El tarann¨¤ de desconnexi¨® no fa saltar fusibles. Sorpr¨¨n que tota una circumst¨¤ncia sobrecarregada ¨Cte¨°ricament¨C d¡¯historicisme nacionalista manqui de sentit hist¨°ric. Ara mateix, despr¨¦s de vacances, ¨¦s com si estigu¨¦ssim de nou en la tert¨²lia del casino republic¨¤-federalista, explicant que Catalunya ha guanyat els Jocs Ol¨ªmpics o que Abraham Lincoln era ori¨¹nd de Vic. TV3 i Catalunya R¨¤dio acullen aquesta tert¨²lia i la propaguen di¨¤riament, amb baixes significatives d¡¯audi¨¨ncia. Els mitjans de comunicaci¨® de la Generalitat i el seu entorn digital resistiran el blues perqu¨¨ instintivament intueixen que han arribat al tot o res. Segons sembla, el secessionisme pensant no reconeixer¨¤ els seus excessos dial¨¨ctics i la seva manipulaci¨® de la hist¨°ria, malgrat que fins i tot l¡¯abat de Montserrat hagi fet un gir. Aquella conspiraci¨® montserratina de la qual tant parlaven Pla i Tarradellas queda enlaire, tal vegada per esgotament. Com diu el blues, gaireb¨¦ ja no se sap qui va pensar que d¡¯un cop de ploma es pot constituir un nou Estat membre de la Uni¨® Europea esqueixat d¡¯Espanya.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor