Vida i mort a les ¡®pir¨¤mides¡¯ dels Pirineus

Potser el m¨¦s semblant a Catalunya a la fara¨°nica obra de les pir¨¤mides ¨¦s el complex hidroel¨¨ctric dels Pirineus, que va comportar, a una altura que superava f¨¤cilment els 2.000 metres, la construcci¨® de m¨¦s de 70 quil¨°metres de galeries subterr¨¤nies (per on podien passar fins i tot camions) a les entranyes de la muntanya, pous verticals i quatre centrals invisibles des de l¡¯exterior. A les dificultats t¨¨cniques i climatol¨°giques s¡¯hi afegien les humanes, amb el xoc i l¡¯adaptaci¨® de la gent dels pobles semia?llats de la zona (per for?a aut¨¤rquics i proclius a fer contraban a la frontera francesa, molt a prop), amb els ex¨¨rcits de treballadors, majorit¨¤riament de fora de Catalunya, acompanyats de maquin¨¤ria, avan?os dom¨¨stics i costums molt diferents. Aquest escenari, poc abordat liter¨¤riament, concretat a la vall de Card¨®s (Pallars Sobir¨¤) a mitjan anys seixanta i amb el fil conductor de l¡¯assassinat d¡¯un gu¨¤rdia civil, ¨¦s el que ha escollit Ramon Solsona per a la seva nova novel¡¤la, All¨° que va passar a Card¨®s (Proa; Tusquets, en castell¨¤), el seu retorn al g¨¨nere sis anys despr¨¦s de L¡¯home de la maleta (Premi Sant Jordi 2010).

Solsona va quedar subjugat per aquest m¨®n despr¨¦s de passar uns dies de relax en aquesta zona. Ja acomiadant-se, va elogiar la calma del lloc. ¡°Aix¨° ¨¦s ara, abans amb les hidroel¨¨ctriques, aix¨° era una bogeria¡±, li van contestar. I aqu¨ª va comen?ar a documentar-se, cosa que es va acabar traduint en un esquema gegant¨ª amb totes les centrals que s¡¯acabarien aixecant, cadascuna d¡¯un color, i les seves caracter¨ªstiques t¨¨cniques i humanes. ¡°Connectaven els llacs per poder fer despr¨¦s grans salts d¡¯aigua que moguessin les turbines; la quantitat de treballadors i maquin¨¤ria era brutal, per la zona de Card¨®s hi va arribar a haver 12 o 14 campaments, aut¨¨ntics poblats; el 1965 van arribar al pic amb 2.500 treballadors; amb els anys, hi van passar uns 25.000¡±, assenyala Solsona, que ara ja n¡¯¨¦s tot un expert. Aix¨° generava ¡°relacions complexes amb la gent aut¨°ctona, treballadors amb tensions politicolaborals amb la Gu¨¤rdia Civil i de tipus moral amb l¡¯Esgl¨¦sia¡±.

Solsona ambienta la seva novel¡¤la en l¡¯any 1965, quan ¡°el franquisme m¨¦s agre comen?a a quedar enrere: les cartilles de racionament s¡¯han acabat, el maqui tamb¨¦ i arriben avan?os com la televisi¨®, que genera els teleclubs, aix¨ª com els primers ecos dels biquinis o els utilitaris Seat 600¡±, enumera l¡¯escriptor. En aquest context, un personatge que ¨¦s gu¨¤rdia civil i que abusa del seu poder especialment amb una dona per deutes de la Guerra Civil, i un capell¨¤ fet a l¡¯antiga, desbordat pels nous temps i el Concili Vatic¨¤ Segon i que ja ning¨² comen?a a prendre¡¯s seriosament, exemplifiquen ¡°les autoritats amb problemes perqu¨¨ van perdent quota de poder¡±. Un matrimoni que acull a casa seva un top¨°graf i un delineant; diversos carrilanos (com els locals anomenaven despectivament els treballadors immigrants), uns germans dinamiters comunistes i un estraperlista, entre d¡¯altres, conformen l¡¯elenc de personatges que serveixen a Solsona per filar ¡°una hist¨°ria coral amb les seves vides, que s¡¯entrecreuen i que estan interconnectades per l¡¯assassinat¡±.

Aquesta zona del Pallars comen?a a tenir una literatura abundant i d¡¯autors de nivell

Com ja va fer amb L¡¯home de la maleta, la narraci¨® es mou en diversos plans temporals, afavorida aqu¨ª per l¡¯¨²s d¡¯¡°una t¨¨cnica narrativa molt audiovisual¡±, admet l¡¯autor de Les hores detingudes. Aix¨ª, el present novel¡¤l¨ªstic del 1965 es desenvolupa ¡°sempre amb di¨¤legs molt directes, poca descripci¨® i acotacions¡±. En aquest discurs ha intercalat uns mon¨°legs, ¡°a la manera d¡¯un documental, com si parlessin a c¨¤mera, de gent que va viure les obres i els fets i els explica¡±, i que serveixen a l¡¯autor per ¡°reconstruir la mem¨°ria col¡¤lectiva i donar fe de tot all¨° d¡¯inter¨¨s sociol¨°gic, econ¨°mic o demogr¨¤fic¡± que va comportar l¡¯epopeia. En un tercer nivell sobresurt un reportatge period¨ªstic directe, sobre la construcci¨® hidroel¨¨ctrica a la comarca, a partir d¡¯un suposat n¨²mero extra d¡¯una revista de la zona. Com ja va fer amb la part industrial de la construcci¨® dels embassaments, Solsona ha bastit All¨° que va passar a Card¨®s a partir de grans esquemes amb l¨ªnies argumentals i personatges de colors diferents per no equivocar-se. ¡°La meva pregunta sempre era: se segueix b¨¦?; he buscat que tot sigui molt harm¨°nic¡±. Tamb¨¦ es d¨®na un notable joc idiom¨¤tic segons els personatges, amb fragments en castell¨¤, catal¨¤ col¡¤loquial no normatiu i alguna variant dialectal del Pallars.

Solsona admet que ha tingut molt present la novel¡¤la de Jes¨²s Moncada Cam¨ª de sirga, tamb¨¦ ambientada en la hist¨°ria d¡¯un poble, que en aquell cas desapareix sota les aig¨¹es d¡¯un embassament, el de Mequinensa. ¡°Moncada retrata l¡¯altre costat d¡¯on hi havia els barracons; jo he anat ex professo davant seu, a l¡¯altra riba; les obres que jo ambiento a la zona de Canalada volen connectar d¡¯alguna manera amb Cam¨ª de sirga¡±. En qualsevol cas, transita per una zona, el Pallars, que comen?a a tenir una literatura abundant i d¡¯autors de nivell, com Maria Barbal, Pep Coll, Xavier Moret, Carles Porta o Jaume Cabr¨¦. ¡°?s un rac¨® del Pirineu carregat d¡¯hist¨°ries, sempre facilitades per ser zona fronterera¡±, resumeix. Per¨° se sent m¨¦s proper al Francesc Ser¨¦s de La pell de la frontera, ¡°aquesta indagaci¨®, aquest mirar el que ve de fora, la seva perip¨¨cia, una gent que potser la sensaci¨® avui ¨¦s que aportaven modernitat i prosperitat a una zona que era una mica cul del m¨®n i on hi va haver m¨¦s conviv¨¨ncia que conflicte, tot i que quan van marxar, en acabar aquelles obres fara¨°niques, molts es van endur amb ells les pubilles¡±.