Adamisme no ve d¡¯Ada

Abans que res s¨¤piguen que em compto entre aquest gran nombre de barcelonins que prefereix, sens dubte, que la seva ciutat tingui un govern d¡¯esquerres i que, en la mateixa mesura, es va alegrar de la derrota de Xavier Trias en les ¨²ltimes eleccions municipals. Per id¨¨ntica ra¨®, vaig celebrar que el nou equip reconsider¨¦s mesos despr¨¦s d¡¯accedir al poder alguns dels judicis categ¨°rics i pol¨ªtics que havia em¨¨s en campanya (en algun cas, simples exabruptes) i no nom¨¦s don¨¦s entrada a altres forces d¡¯esquerra a les quals havia injuriat sense matisos, sin¨® que tamb¨¦ incorpor¨¦s persones que havien acreditat la seva compet¨¨ncia en algun dels governs socialistes que va tenir la ciutat en el passat.

Per¨° tamb¨¦ crec que m¡¯incloc en el grup, aix¨ª mateix nombr¨®s, que prefereix que els nous responsables governin al fet que es dediquin a altres tasques, leg¨ªtimes per¨° no relacionades directament amb l¡¯enc¨¤rrec que han rebut de la ciutadania. Ho dir¨¦ d¡¯una forma simple: no recordo cap alcalde de Barcelona que hagi intervingut tant per opinar sobre q¨¹estions de pol¨ªtica nacional (i en algun cas internacional: els refugiats) i tan poc sobre la ciutat que governa com Ada Colau. Fins i tot m¡¯atreviria a afegir que quan ho ha fet ha estat m¨¦s de manera reactiva, aix¨° ¨¦s, per respondre a alguna cr¨ªtica que comen?ava a generalitzar-se de manera inquietant per a ella (a prop¨°sit de manters, vagues en transports p¨²blics en dates clau, bancs presumptament expropiats, etc¨¨tera) que per mostrar d¡¯una vegada per sempre el seu projecte de ciutat, cosa que a hores d¡¯ara del seu mandat encara sembla el secret m¨¦s ben guardat (de fet, la ciutadania barcelonina s¡¯ha familiaritzat r¨¤pidament amb la paraula morat¨°ria a causa de l¡¯¨²s freq¨¹ent que en fan les noves autoritats municipals).

No van faltar cr¨ªtics que, en els primers mesos de la seva gesti¨®, retreien a l¡¯alcaldessa un notable adamisme pol¨ªtic, retret en el fons menor que solia ser replicat pels seus defensors amb l¡¯argument que estava corregint aquest petit pecat de joventut amb un accelerat aprenentatge del paper institucional que li corresponia en aquesta nova etapa de la seva vida pol¨ªtica. ?s cert que el gruix de la seva abundant gestualitat inicial, tan sup¨¨rflua com exclusivament dirigida a la seva pr¨°pia clientela (el seu sobrevingut republicanisme en la llista de carrers, per exemple), semblava mostrar una certa immaduresa pol¨ªtica susceptible de ser esmenada amb el pas del temps i l¡¯experi¨¨ncia. Per¨° no ho ¨¦s menys que l¡¯evoluci¨® del personatge es diria que mostra no tant la seva accelerada capacitat d¡¯aprenentatge com una manera obertament instrumental d¡¯entendre la pol¨ªtica que d¨®na la sensaci¨® d¡¯haver estat present des de sempre en Colau, cosa que tiraria per terra la hip¨°tesi adamista.

En aquest sentit, no cal considerar anecd¨°tica la quantitat de ren¨²ncies que ha acumulat en la seva encara curta carrera pol¨ªtica. Perqu¨¨ la mateixa persona que assegurava que no buscava cap protagonisme pol¨ªtic en el moment d¡¯abandonar el lideratge de la plataforma contra els desnonaments, mostrava al cap de poques setmanes una fins llavors desconeguda vocaci¨® municipalista. Vocaci¨® que, al seu torn, sembla que est¨¤ donant mostres d¡¯esgotament primerenques, ja que les declaracions amb les quals en alguna ocasi¨® recent ha rebatut els rumors que tenia pensat presentar-se a unes properes eleccions a la Generalitat, s¡¯han limitat a assenyalar que tenia la intenci¨® de dedicar-se a Barcelona ¡°tot el que li queda de mandat¡± (sic).

Inscrivint-la en aquest marc, potser quedar¨¤ m¨¦s clar fins a quin punt la coincid¨¨ncia amb Xavier Trias, l¡¯anterior alcalde i il¡¤lustre representant de la m¨¦s vella pol¨ªtica, en la manera d¡¯argumentar no constitu?a una mera coincid¨¨ncia ocasional. Com es recordar¨¤, tots dos van declarar, despr¨¦s del 9-N, que, malgrat que hi havia altres opcions a les quals donar el seu suport i amb les quals de fet s¡¯identificaven, havien votat s¨ª-s¨ª, per¨° aix¨° en cap cas significava, insistien, que es consideressin independentistes. Suposo que a la vista d¡¯un plantejament tan peregr¨ª (s¡¯imaginen un pol¨ªtic brit¨¤nic declarant que votaria s¨ª al Brexit, per¨° que no era partidari d¡¯abandonar la Uni¨® Europea?) no li passava cap factura pol¨ªtica, Colau ha decidit seguir reiterant-ho tantes vegades com calgui.

L¡¯¨²ltima ha estat en els darrers dies, en ocasi¨® de la convocat¨°ria de manifestaci¨® de la Diada d¡¯aquest any, manifestaci¨® convocada expl¨ªcitament a favor del full de ruta independentista. Tan expl¨ªcit ¨¦s el sentit de la convocat¨°ria que pol¨ªtics de la coalici¨® en la qual s¡¯integra la formaci¨® d¡¯Ada Colau com Ravell o Coscubiela han anunciat que no hi acudiran per sentir-se¡¯n exclosos. Doncs b¨¦, de nou l¡¯alcaldessa ha declarat que ¨¦s possible que hi assisteixi ¡°per defensar l¡¯autogovern¡± i ¡°a favor de Carme Forcadell¡±, amena?ada d¡¯inhabilitaci¨®, aix¨° ¨¦s, per dos motius que no apareixen en cap moment en la convocat¨°ria. Es reparar¨¤ que, actuant aix¨ª, no est¨¤ fent res que no hagu¨¦s fet ja abans: quan fa dos anys es va alinear amb els independentistes en la consulta convocada per Mas va ser a causa de, segons les seves pr¨°pies paraules, ¡°a la prepot¨¨ncia del PP¡± (assumpte que, ¨°bviament, ning¨² havia proposat mai sotmetre a votaci¨®).

Per¨° no s¡¯esmenten aquests casos per mostrar la celeritat amb la qual Colau ha fet seus els trucs d¡¯ofici de les velles guineus de la pol¨ªtica m¨¦s r¨¤ncia, sin¨® per una altra ra¨®, entenc que de m¨¦s import¨¤ncia. Com a principi general, cal afirmar que el problema no ¨¦s l¡¯ambici¨® pol¨ªtica de ning¨² en particular, per m¨¦s deslligada que aquesta pugui ser (al cap i a la fi, l¡¯ambici¨® s¡¯ha convertit en un sup¨°sit amb el qual ens hem acostumat a tenir-lo en compte en qualsevol que es dediqui a la cosa p¨²blica), sin¨® la forma en qu¨¨ se satisf¨¤, aix¨° ¨¦s, els mitjans que s¡¯est¨¤ disposat a posar per aconseguir-ho. Doncs b¨¦, si llegim a la llum d¡¯aquest principi general de la indifer¨¨ncia cap als mitjans emprats la sostinguda ambig¨¹itat que en els assumptes relacionats amb el futur de Catalunya respecte a Espanya est¨¤ mantenint l¡¯actual alcaldessa de Barcelona (i, per extensi¨®, la formaci¨® sencera que lidera), les conclusions que es poden extreure resulten severament preocupants. En destaquem dues.

La primera ¨¦s que la irrupci¨® pol¨ªtica de la figura de Colau, lluny de constituir un element d¡¯equilibri, racionalitat o assossec en l¡¯excitada esfera p¨²blica catalana, no ha fet altra cosa que esvalotar-la m¨¦s, en la mesura en qu¨¨ ha proporcionat una pilota d¡¯oxigen inestimable a les forces independentistes de les quals ella mateixa en les seves estones lliures declara trobar-se molt allunyada. Perqu¨¨ caldria no oblidar que aquestes forces la nit electoral del 27 de setembre passat declaraven que la pantalla del refer¨¨ndum estava definitivament superada i que va ser m¨¦s tard, a la vista de la insufici¨¨ncia del suport obtingut i dels seus problemes interns, quan van determinar que nom¨¦s podrien ampliar la seva base social acollint-se a la banderola d¡¯enganxall que Colau i els seus els oferien.

La segona conseq¨¹¨¨ncia no perqu¨¨ presenti un car¨¤cter m¨¦s general posseeix menys import¨¤ncia. El recurs de la interpretaci¨® lliure dels seus actes al qual s¡¯acull amb tanta desimboltura Ada Colau si contribueix a alguna cosa ¨¦s a afeblir el debat pol¨ªtic, arrossegant-lo cap a la insubstancialitat m¨¦s banal i la confusi¨® m¨¦s fosca. Perqu¨¨ si es pot votar (o donar suport) A quan es pensa no-A apel¡¤lant a un element B, C, D... qualsevol cosa pot ser defensada en qualsevol moment sense risc ni cap comprom¨ªs per part de qui actu? aix¨ª, ja que el valor i abast d¡¯aquest comportament quedar¨¤ finalment pendent d¡¯una hermen¨¨utica privada acomodat¨ªcia, variable d¡¯acord amb l¡¯inter¨¨s canviant del seu protagonista.

No descarto que el que un (improbable) lector d¡¯aquest text acabi retenint al final de la seva lectura sigui que, al cap i a la fi, totes i cadascuna de les consideracions que aqu¨ª s¡¯han plantejat resultarien aix¨ª mateix predicables en algun grau de molts altres professionals de la cosa p¨²blica, no necess¨¤riament associats a la nova pol¨ªtica. El que, aplicat al personatge en q¨¹esti¨®, equivaldria a afirmar: no hi ha en ell ombra d¡¯adamisme sin¨®, m¨¦s aviat al contrari, la reedici¨® de velles actituds. Tan velles com el combustible de l¡¯ambici¨®, que sembla alimentar-les.

Com no acceptar un resum semblant si ¨¦s el que en certa manera s¡¯anuncia des del mateix t¨ªtol. Per¨° aix¨° no hauria de distreure¡¯ns i donar lloc al fet que deix¨¦ssim d¡¯assenyalar el que al meu judici resulta m¨¦s rellevant, i ¨¦s que, per paradoxal o fins i tot estrany que a alguns els pugui semblar, quan aconseguir el poder es converteix en un fi en si mateix, el sentit de la pol¨ªtica quan tal es veu irremeiablement desvirtuat. ?s a aix¨° el fet al qual es diria que, una vegada m¨¦s (ara amb les atrotinades vestidures del nou), estem assistint.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona. Diputat independent pel PSC-PSOE al Congr¨¦s.