La bona salut dels cineclubs catalans

En una ¨¨poca de crisi, de tancament de desenes de sales de cinema i d'una pr¨¤ctica escandalosa ¡ªi impune¡ª de la pirateria, la salut del cineclubisme es manifesta de ferro. ?s m¨¦s, en els ¨²ltims anys han sorgit noves entitats i associacions disperses per tot Catalunya que programen cinema d'autor i independent. L'any passat els 48 cineclubs existents van rebre m¨¦s de 84.000 espectadors, un set per cent m¨¦s que l'any anterior.

N'hi ha de molt antics, com els de Granollers, Valls, Manresa, Sabadell i Vic, tots ells de la d¨¨cada dels 50. A la d¨¨cada seg¨¹ent tamb¨¦ se'n van obrir uns quants, entre ells el de Vilafranca del Pened¨¨s, Calella, Malgrat de Mar i La Seu d'Urgell. Els 70, 80 i 90, per contra, no van ser d'obertura de molts cineclubs. Fins a l'inici del mil¡¤lenni, en el qual el fenomen va ressorgir amb for?a i se'n van crear 15, com els de Vidreres, Molins de Rei o Lloret. Durant la d¨¨cada present se n'han obert quatre m¨¦s. ¡°El ressorgir del cineclubisme t¨¦ molt a veure amb la crisi del cinema i el tancament de moltes sales en localitats mitjanes i petites. La f¨®rmula del cineclub parteix de voluntaris i d'una estructura m¨¦s senzilla i menys costosa que una sala de cinema comercial encara que tamb¨¦ s'ha de pagar les distribu?dores. Es podria dir que hi ha una mica d'acte reivindicatiu de la societat que no es resigna a no poder veure bon cinema i en bones condicions¡±, explica Pablo Sancho, president de la Federaci¨® Catalana de Cineclubs i responsable del de Vilafranca del Pened¨¨s.

La capital del Pened¨¨s es va quedar sense sales de cinema comercial fa quatre anys i la sala que existia s'obre una vegada per setmana per a l'exhibici¨® de les pel¡¤l¨ªcules del cineclub i els caps de setmana s'hi programen t¨ªtols m¨¦s de circuit comercial. ¡°Ha estat l'opci¨® de moltes ciutats petites, compartir les sales comercials que havien tancat en una programaci¨® de substituci¨® que alterna les pel¡¤l¨ªcules de cineclub amb unes altres¡±, afegeix. Aquesta combinaci¨® ¨¦s la que es fa tamb¨¦ a Ribes de Freser (Ripoll¨¨s).

Els que no tenen una sala de cinema convoquen les sessions en diferents espais. De vegades ¨¦s un equipament municipal, d'altres en teatres, com passa a Vic on es programa cinema d'autor i independent tres vegades per setmana. Per b¨¦ que el m¨¦s freq¨¹ent siguin una o dues sessions. L'any passat s'hi van realitzar m¨¦s d'1.300 sessions, la gran majoria, un 64%, en versi¨® original subtitulada. Una opci¨® de cinema que ha augmentat un 9% respecte al 2014. Passa el mateix amb el cinema catal¨¤ ¡ªproducci¨® catalana o subtitulat en aquest idioma¡ªque l'any passat va ocupar 300 sessions. ¡°Estem molt satisfets perqu¨¨ tenim una ocupaci¨® de 66 persones per sessi¨®, molt per sobre del que tenen les sales comercials¡±, puntualitza el president de la Federaci¨®. Les estad¨ªstiques de l'entitat avalen l'optimisme: el 2011 els espectadors van ser 70.000 i l'any passat van sobrepassar els 84.000.

A la sessi¨® d'un cineclub poden anar els socis de l'entitat que paguen una quota anual o qualsevol espectador, que abonar¨¤ tres o quatre euros. ?s un cinema que compta amb certa ajuda p¨²blica, especialment de l'administraci¨® local pel paper cultural que assumeix. L'any passat cada cineclub va rebre una mitjana de 3.609 euros de subvenci¨® per al funcionament.

Setmana a la Filmoteca

Moltes vegades no es tracta solament del visionat de la pel¡¤l¨ªcula i els espectadors poden mantenir un debat amb algun convidat relacionat amb la cinta que s'ha exhibit. ¡°Va m¨¦s enll¨¤ que veure una pel¡¤l¨ªcula, ¨¦s un esdeveniment que reuneix les persones aficionades al cinema d'autor i independent¡±, comenta Sancho que aclareix que l'edat mitjana del cineclubista est¨¤ entorn els 40 . El 2015 es van exhibir 440 pel¡¤l¨ªcules als cineclubs catalans com Magical Girl, Nightcrawler, La sal de la terra, Les costures de la pell, Boyhood, Relatos Salvajes, Cam¨ª a l'escola, Pride, Mandarines o Un m¨®n que no ¨¦s el nostre, entre d'altres. Les sales de cineclub disseminades arreu del territori s¨®n l'equivalent als Verdi o als Renoir de la capital catalana que, a m¨¦s, compta amb la Filmoteca de Catalunya amb la qual la Federaci¨® de Cineclubs t¨¦ acords de col¡¤laboraci¨®. ?s a la Filmoteca on se celebrar¨¤ a partir del proper dimarts la III Setmana del cineclubisme catal¨¤.