Eagles of Death Metal tornen a somriure

A Jesse Hughes (Greenville, Estats Units, 1972) se li nota que ¨¦s del sud dels EUA. ?s un fet xocant des d'una ¨°ptica europea, per¨° plenament conseq¨¹ent en les seves aparents contradiccions. El timoner dels Eagles of Death Metal ¨¦s un fervent cat¨°lic i, alhora, un fumeta?(tus, i es disculpa: ¡°quina pedra d'haixix m'estic fumant¡±). Proca? en els costums i conservador en l'¨¤mbit pol¨ªtic. Per¨° no vol parlar de res que tingui a veure ni amb la pol¨ªtica ni amb el terrorisme: des que el nom de la banda va irrompre als mitjans generalistes el 13 de novembre del 2015, quan assistien at¨°nits a una matan?a (la de la sala Bataclan, a Par¨ªs, saldada amb 89 morts) de la qual es van escapar pels p¨¨ls, s'ha fet un tip de rememorar en p¨²blic aquell tr¨¤ngol. Ara nom¨¦s vol parlar de m¨²sica, ens adverteixen des de la discogr¨¤fica. I ¨¦s l¨°gic.

Divendres actuen a la sala Apolo de Barcelona, i dissabte al?festival DCode, a Madrid. S¨®n les dues visites que el grup, liderat per Hughes per¨° amb el suport log¨ªstic ¨Ci des de la bateria¨C?de Josh Homme (Queens of The Stone Age), molt m¨¦s medi¨¤tic, va haver d'ajornar a causa d'aquella massacre. Aix¨ª que la seva visita als nostres escenaris l'han agafada amb ganes. El rocker nord-americ¨¤, per descomptat, no pot ser m¨¦s gr¨¤fic: ¡°Alguna vegada t'has volgut fer una tia que et semblava inabastable, i al final en tens l'ocasi¨®? Doncs aix¨ª ¨¦s com em sento¡±, ens comenta al tel¨¨fon un paio que no t¨¦ absolutament res a veure ¨Ci ¨¦s de celebrar¨C amb el compungit frontman que compareixia en entrevistes despr¨¦s de la trag¨¨dia de Par¨ªs. ¡°Vull que tothom es quedi embarassat despr¨¦s del nostre show, aix¨° ¨¦s el que vull¡±, es reafirma. Difer¨¨ncies entre actuar en una sala o en un festival? No fa cap lleig a cap de les dues.

Bevent del hard rock, del glam, del blues, del rock i del pop, la m¨²sica de la banda californiana ¨¦s alegre i celebradora. Amb una aire de divertiment lleuger, s¨ª. Per¨° amb unes propietats l¨²diques ¨Ci l¨²briques¨C i activadores que no cal desestimar. Realment s'ho passen tan b¨¦ a l'estudi com sembla? ¡°Fins i tot m¨¦s, aquesta ¨¦s la millor feina que es pot tenir, tinc molta sort de formar part d'aquesta banda, perqu¨¨ no s¨®c capa? de fer una cosa en qu¨¨ no crec, pot ser que per ser un cat¨°lic devot¡±, esgrimeix amb entusiasme. I afegeix un altre dels seus s¨ªmils proca?os: ¡°No puc brandar la veritat sobre gaireb¨¦ res, per¨° del que s¨ª que estic segur ¨¦s que el rock and roll ¨¦s com una mamada espiritual, que vius les 24 hores del dia, els set dies a la setmana¡±.

Dos factors juguen a favor d'una discografia que, de moment, se salda amb quatre ¨¤lbums (l'¨²ltim, Zipper Down, de l'any passat): la seva capacitat per tastar i tocar amb gr¨¤cia diversos estils, evitant l'encasellament, i aquest sentit de l'humor insolent?que gasten. Sobre la primera idea, Hughes assenteix: "La meva mare encara no t¨¦ clar quina m¨²sica fem, i aquesta ¨¦s la millor prova¡±, i recorda els temps en qu¨¨ ¡°el rock va comen?ar, i nom¨¦s era rock, no hi havia estils; de fet, els Ramones van comen?ar competint amb els Bay City Rollers, la difer¨¨ncia estil¨ªstica no era important¡±.

Assumeix, de fet, que no vol ¡°ser diferent de ning¨², nom¨¦s vull ser com Little Richard¡±. Sobre el segon, el vector descarat de la banda, presumeix que aquesta alegria ¡°es tradueix en la manera que tenim d'anar pel m¨®n, quedant-nos amb el personal¡±, per la senzilla ra¨® que l'entusiasme costa de trobar precisament en un entorn, el del rock actual, que ell veu funcionarial: ¡°Quants dels grups que veus avui dia sobre un escenari fan la pinta que tant se'ls en fot el que estan fent? Com si fossin desgraciats. Aix¨° no t¨¦ sentit. Si alg¨² et convida a sopar a casa, no pots posar cara que el menjar fa f¨¤stic¡±, es defensa.

Consultat sobre gustos actuals, esmenta: ¡°Grimes, Queens of The Stone Age, The Kills i per descomptat, Britney Spears, que sempre estimar¨¦¡±. Segur? ¡°Desafiar¨¦ qui desmenteixi que ¨¦s una de les grans artistes pop de la hist¨°ria. Si la veus en directe, et deixa KO. Si veus el seu espectacle a Las Vegas, et fa recuperar la fe en la m¨²sica. ?s una estrella genu?na. Ni Barbara Streisand ni Aretha Franklin ni The Supremes escrivien les seves can?ons, no els feia falta. A ella tampoc. A mi s¨ª, ¨¦s clar¡±, riu. Abans d'acomiadar-nos, ens confirma que el proper ¨¤lbum d'Eagles of Death Metal pot ser que es digui Coitus interruptus. Que considera les versions un ¡°animal delicat¡± (les seves s¨®n insospitades: Save a prayer, de Duran Duran, va ser l'¨²ltima, ¡°una can?¨® eterna¡±), que ja t¨¦ a punt un nou treball amb Boots Electric (Illuminati), el seu projecte paral¡¤lel, i que, evidentment, es mor de ganes d'aterrar a Barcelona i Madrid. Costa molt poc creure-se'l.