Una Diada organitzada en poques hores

A les 23 hores del 9 de setembre de 1976, el governador civil de Barcelona, Salvador S¨¢nchez Ter¨¢n, va afluixar a casa seva amb els representants de la Comissi¨® 11 de Setembre, integrada per representants del Consell de Forces Pol¨ªtiques de Catalunya i de l¡¯Assemblea de Catalunya, l¡¯organisme unitari m¨¦s important de l¡¯antifranquisme nascut el 1971.

Ter¨¢n acceptava l¡¯ultim¨¤tum del cineasta Pere Porbatella i tolerava la celebraci¨® de la Diada, per¨° de cap manera seria al parc de la Ciutadella de Barcelona, com volien els convocants, sin¨® a la pla?a de Catalunya de Sant Boi, una poblaci¨® del Baix Llobregat mal comunicada, on previsiblement aniria poca gent per manca de temps i de mitjans. El governador civil es va equivocar de ple en els seus c¨¤lculs.

Miquel Sellar¨¨s, fundador de Converg¨¨ncia i despr¨¦s director general de la Generalitat, va assumir el lideratge de l¡¯organitzaci¨® i la seguretat, un tema que sempre l¡¯ha apassionat. L¡¯endem¨¤, va arribar a una reuni¨® amb desenes de fotoc¨°pies i pl¨¤nols de Sant Boi, amb totes les combinacions possibles per arribar-hi en transport p¨²blic i privat. En aquella ¨¨poca Pere Pug¨¨s estudiava arquitectura ¡°i em vaig presentar a la reuni¨® amb Sellar¨¨s amb els deures fets¡±, explica.

Tant, que va decidir on aparcarien els autocars, els trajectes a seguir pels manifestants, el servei d¡¯ordre, la col¡¤locaci¨® de l¡¯escenari i l¡¯enllumenat, alimentat amb la col¡¤laboraci¨® d¡¯un taller de reparaci¨® de vehicles situat just al darrere. Havia estat l¡¯historiador Josep Benet qui havia proposat Sant Boi com a escenari de la Diada perqu¨¨ anys enrere havia anat a aquell municipi amb motiu de la Diada i a posar flors de manera clandestina a la tomba de Rafael Casanova, el conseller en cap ferit el 1714 i enterrat a l¡¯esgl¨¦sia de Sant Baldiri.

La concentraci¨® estava prevista per a les 17 hores, per¨° des del migdia Sant Boi bullia. ¡°El conglomerado de gente que asisti¨® fue desde curiosos (San Baudilio tiene 70.000 habitantes) hasta partidarios de todos los partidos pol¨ªticos de oposici¨®n y gente de sentimientos catalanistas y separatistas¡±, deia l¡¯atestat de la 411 Comandancia de la Guardia rem¨¨s al governador civil, segons expliquen els historiadors locals Roger Mirabent i Carles Serret.

L¡¯actriu Maria Josep Aren¨®s va oficiar de presentadora demanant un minut de silenci per la mort a trets d¡¯un manifestant al Pa¨ªs Basc. Despr¨¦s es va llegir un comunicat de Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l¡¯exili, i van comen?ar els tres parlaments. El primer va ser el de Miquel Roca, que en aquella ¨¨poca ja clamava pel consens i demanava ¡°una sola comunitat en defensa d¡¯una identitat que necessitem per sentir-nos arrelats a un pa¨ªs que volem nostre¡±. 40 anys despr¨¦s Roca est¨¤ allunyat de la pol¨ªtica i ha declinat la petici¨® del Quadern per parlar d¡¯aquella Diada.

El va seguir Octavi Salt¨®, un liberal moderat ali¨¨ a l¡¯Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Pol¨ªtiques, que ¡°refred¨¤ l¡¯ambient fins al punt de t¨¦mer l¡¯aparici¨® d¡¯algun xiulet¡±, diuen els historiadors. Despr¨¦s va venir Jordi Carbonell i la seva frase c¨¨lebre (¡°que la prud¨¨ncia no ens faci tra?dors¡±), reclamant la ruptura. ¡°Se excedi¨® de lo pactado al insistir en el derecho a la autodeterminaci¨®n¡±, va escriure despr¨¦s S¨¢nchez Ter¨¢n a les seves mem¨°ries.

El m¨²sic Oriol Martorell va dirigir una multitudin¨¤ria cantada d¡¯Els segadors, passades les 19 hores. En acabar, la tomba de Rafael Casanova va rebre un homenatge de militants del PSUC, entre els quals hi havia Manuel Campo Vidal, llavors ve¨ª de Cornell¨¤ i despr¨¦s c¨¨lebre periodista.