Cristians de base critiquen el tarann¨¤ d¡¯Omella

El cristianisme de base barcelon¨ª est¨¤ desconcertat amb el tarann¨¤ mostrat pel nou arquebisbe de Barcelona, Juan Jos¨¦ Omella, durant aquests deu mesos al capdavant de la c¨²ria. A m¨¦s de vetar dues xerrades amb contingut progressista a la parr¨°quia de Sant Medir, el prelat t¨¦ en peus de guerra la comunitat de tres temples a l¡¯Hospitalet i a Esplugues. Omella sospesa nomenar-hi rector un sacerdot de la Germandat dels Fills de Nostra Senyora del Sagrat Cor, de l¨ªnia ultraconservadora, cosa que genera el rebuig dels fidels. Un portaveu de l¡¯arquebisbat va aclarir ahir que no hi ha cap nomenament en ferm.

Omella va impedir el passat 25 de febrer que Juan Jos¨¦ Tamayo fes una xerrada sobre religi¨® i viol¨¨ncia a l¡¯esgl¨¦sia de Sant Medir, a Sants. El te¨°leg progressista va acabar parlant sobre el beat monsenyor ?scar Romero i Ignacio Ellacur¨ªa, tots dos v¨ªctimes del conflicte a El Salvador, en un local proper d¡¯ERC. Segons Tamayo, l¡¯arquebisbe va argumentar el veto al¡¤legant que el seu antecessor, Llu¨ªs Mart¨ªnez Sistach, havia impedit fins a tres vegades intervencions seves en una seu religiosa i que per tant no volia desautoritzar-lo. ¡°Em temo que la reforma del papa Francesc no ha passat dels Pirineus¡±, va lamentar.

Un mes m¨¦s tard, el prelat barcelon¨ª va bloquejar una segona confer¨¨ncia, de Krzysztof Charamsa, el prelat polon¨¨s expulsat del Vatic¨¤ per sortir de l¡¯armari abans del S¨ªnode de la Fam¨ªlia de l¡¯any passat. La xerrada de Charamsa girava entorn de la relaci¨® entre Esgl¨¦sia i sexualitat.

L¡¯arribada d¡¯Omella va generar certa pol¨¨mica per no ser catal¨¤ si b¨¦ va n¨¦ixer a Terol. El m¨®n sobiranista desitjava un perfil m¨¦s propici al proc¨¦s independentista mentre que des de Madrid s¡¯apostava per un caire m¨¦s conservador. Diversos experts van assegurar llavors que el nou arquebisbe, amb l¨ªnia directa amb Francesc i d¡¯un marcat perfil social, era una soluci¨® interm¨¨dia. Omella, per exemple, va sorprendre en anunciar ell mateix una investigaci¨® contra l¡¯ordre seglar Pia Uni¨® dels Germans Missioners dels Germans Pobres, per un delicte econ¨°mic. Es tractava d¡¯un fet in¨¨dit.

Altres decisions de l¡¯arquebisbe no han estat tan ben rebudes. Tal ¨¦s el cas del nomenament d¡¯un sacerdot provinent de la conservadora Germandat dels Fills de Nostra Senyora del Sagrat Cor com a rector d¡¯una unitat parroquial a l¡¯Hospitalet i a Esplugues de Llobregat. Un grup de feligresos acusen l¡¯arquebisbe de desoir els vicaris episcopals, que segons ells han desaconsellat el canvi. Les esgl¨¦sies de Sant Enric d¡¯Oss¨®, Sant Antoni i Santa Gemma, amb 45 anys d¡¯exist¨¨ncia, tenen una tradici¨® de treball social al barri, de perfil obrer i immigrant.

¡°Vam voler fer-li veure que la designaci¨® va en contra de la tradici¨® teol¨°gica de treball al barri, li vam arribar a implorar que reconsider¨¦s la seva decisi¨® i va dir que no se la replantejaria¡±, assegura Santi V¨ªlchez, un dels feligresos.

¡°Aquesta germandat t¨¦ una visi¨® pastoral dels anys 50, molt llunyana al que hem constru?t aqu¨ª amb els jesu?tes i les teresianes¡±, afegeix V¨ªlchez. L¡¯arquebisbat assegura que encara no hi ha cap decisi¨® presa.