Ona Carbonell: ¡°De petita em sentia com un ¡®bitxo raro¡±

Ona Carbonell (Barcelona, 26 anys) col¡¤lecciona medalles i experi¨¨ncies. S¨®n molts records acumulats des que va competir per primera vegada en una piscina als 11 anys. Un dia se li va acudir calcular les hores que ha passat en remull sumant les hores d'entrenament: ¡°Tres anys i mig¡±, assegura. Convertida en la capitana i una de les icones de la nataci¨® sincronitzada, amb dues plates ol¨ªmpiques a Londres 2012, Carbonell ha presentat el seu primer llibre, Tres minutos, cuarenta segundos?(Editorial Planeta), en el qual repassa amb tocs ¨ªntims la seva carrera esportiva, la seva relaci¨® amb l'aigua i el seu creixement personal. ¡°No parlo de medalles i ¨¨xits, sin¨® de viv¨¨ncies i de maneres de veure les coses i d'afrontar la vida¡±, explica.

Pregunta. Estructura el llibre a partir de quatre moments clau de la seva vida. Qu¨¨ faria diferent si torn¨¦s a comen?ar?

Resposta.?Crec que no canviaria res. Tot ¨¦s aprenentatge i experi¨¨ncies. Qualsevol decisi¨® de la teva vida et porta a un altre moment. No canviaria ni els mals moments. S¨®c com s¨®c per la meva fam¨ªlia i per les decisions que he pres al llarg de la meva vida.

De petita em preguntava: I?si m¡¯ofego? I si em moro?

P. Ens presenta una nena d'11 anys que comen?a a competir i t¨¦ por d'ofegar-se.

R.?Molta por! Les apnees s¨®n de les coses m¨¦s dif¨ªcils quan ets petita i espanta molt. Fins i tot et passa quan competeixes. Hi ha una frase que surt al llibre: "I si m'ofego? i si em moro?"?Em responien: ¡°Tranquil¡¤la, que ja recollir¨¦¡±.

P. Al llarg de la seva inf¨¤ncia se sent com una estranya, enmig d'un entorn infantil que la mira malament per voler seguir entrenant quan les sessions acabaven. S'ha sentit en algun moment incompresa?

R. Crec que no. De petita era m¨¦s insegura, amb menys personalitat. Tot t'espanta m¨¦s. No podia celebrar les medalles o les vict¨°ries perqu¨¨ no volia destacar ni crear enveges. L'inici em va costar, per¨° les experi¨¨ncies de l'esport, que et planteja reptes que obliguen a superar-te, permeten que agafis for?a i personalitat.

P. Als 14 anys entra al Centre d'Alt Rendiment (CAR), on ¨¦s molt feli?.

No celebrava les medalles perqu¨¨ no volia destacar ni crear enveges

R. S¨²per! Els meus pares em deien que levitava. Era el meu somni. ?s el lloc on et posen tots els mitjans perqu¨¨ t'entrenis les 24 hores al dia. I era la meva obsessi¨®. De petita nom¨¦s volia entrenar-me i millorar.

P. All¨¤ s'adona d'un canvi de car¨¤cter. ¡°S¨®c sociable i no ho sabia¡±, escriu.

R. En els meus primers anys de sincronitzada, a l'escola o l'institut, compartia la meva afici¨® a l'esport amb gent que no vivia l'esport d'aquesta manera. Era com un bitxo raro. I al CAR tothom ho viu aix¨ª, com jo. Era un somni fet realitat.

P. Vost¨¨ se separa de la seva companya d'habitaci¨®, la Kiki, perqu¨¨ la compet¨¨ncia per entrar a la selecci¨® els va afectar personalment. Es poden tenir amigues en l'alta competici¨®?

R. Ara amb la Kiki parlem molt¨ªssim. Tamb¨¦ amb l'Andrea hem tingut algun frec a frec. Al final vius coses tan potents que sempre ets amiga. Hi ha gent que simplement ¨¦s la teva companya, per¨° durant aquesta etapa, fins que no vius sola, la majoria de les teves amigues s¨®n de la sincronitzada. Nom¨¦s vius aquest m¨®n.

P. Anna Tarr¨¦s li signava molts justificants per saltar-se l'escola i seguir entrenant-se. S'est¨¤ preparada per afrontar tan jove aquests m¨¨todes d'entrenaments i aquesta exig¨¨ncia?

R. En la vida ens preparem mentre vivim. Ning¨² et prepara per a qualsevol problema. Quan entro al CAR no estic preparada per res. S¨®c una nena que somia ser all¨¤. Per¨° la vida et d¨®na cops i aprens.

P. Vost¨¨ tenia pressa per fer-se gran i bevia caf¨¨ per aparentar maduresa.

R. El meu esport i la meva seleccionadora [Anna Tarr¨¦s] ho requerien. He hagut de sentir milions de vegades que era petita o que tenia cara de nena. I no volia que aix¨° fos un inconvenient per no formar part de l'equip nacional. Volia canviar radicalment. Per aix¨° m'entrenava deu hores al dia.

P. Quedar-se fora dels Jocs de Pequ¨ªn el 2008 ¨¦s el seu pitjor moment?

R. S¨ª. No per no anar als Jocs, sin¨® per com va anar tot. Hi havia dedicat molt de temps i esfor?.

Al Nepal vaig descobrir que era una part molt insignificant d¡¯aquest planeta?

P. Despr¨¦s de Londres 2012 se'n va anar de viatge al Nepal. Necessitava redescobrir-se?

R. No. All¨¤ vaig passar de la bombolla on tot ¨¦s perfecte i acabo de guanyar dues medalles ol¨ªmpiques, a relativitzar-ho tot. Vaig descobrir que era una part molt insignificant d'aquest planeta i que hi havia coses molt m¨¦s importants, com la fam¨ªlia, ajudar la gent¡­ Al Nepal em vaig topar de cara amb la realitat.

P. Qu¨¨ li passa a la sincronitzada espanyola?

R. El que els passa a totes les seleccions menys a R¨²ssia, que ¨¦s invencible. Hi ha canvis generacionals. Li ha passat al Jap¨®, que era de les millors, es va passar molts anys sense medalla i ara torna a estar a dalt de tot. Aix¨° passa a tots els pa?sos. Si tens la sort que un equip creixi junt, despr¨¦s han de venir les joves. I ara s¨®n molt jovenetes.

P. Has tingut cinc companys de duo al llarg dels ¨²ltims anys. Es un reflex d'un problema esportiu?

R. Aix¨ª ¨¦s l'esport, no nom¨¦s la sincronitzada. Quan tornarem a tenir un Rafa Nadal, un Pau Gasol? Aquestes coses passen...