En defensa d¡¯una universitat p¨²blica accessible

Segons el Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨®, la universitat catalana obt¨¦ la valoraci¨® m¨¦s alta de confian?a ciutadana, amb un 6,47, per sobre del Parlament (4,56), la Generalitat (4,41), el Congr¨¦s (3,13) o els partits pol¨ªtics (3,07). A m¨¦s d'aquesta realitat, conv¨¦ recordar que la universitat p¨²blica ¨¦s un b¨¦ social que interactua en el proc¨¦s de construcci¨® d'un Estat en qu¨¨ el coneixement es posa al servei de la ciutadania.

Els governs (auton¨°mics i espanyol) han menystingut, en els ¨²ltims temps, el paper de la universitat p¨²blica, en mostrar una desconfian?a immerescuda cap al seu personal ¨Cacad¨¨mic, administraci¨® i serveis¨C i desistint de les seves responsabilitats en no afrontar una reforma del sistema universitari ¨Casfixiat sense dissimular¨C i atemptar contra l'autonomia universit¨¤ria. En el s¨²mmum dels desprop¨°sits ¨Ci de la injust¨ªcia¨C els governs han incrementat fortament les taxes, culpant de la situaci¨® econ¨°mica els qui no hi tenen res a veure: els estudiants i les seves fam¨ªlies. Davant d'aquest ¡°atac injustificat¡± cal perseverar en la defensa d'uns preus de matr¨ªcula iguals ¨Ci raonables¨C per a totes les universitats p¨²bliques i per a cada titulaci¨®, tant graus com m¨¤sters, i obrir un debat en l'¨¤mbit universitari ¨Camb participaci¨® estudiantil¨C sobre el ja popular 3+2, que no pot ni s'ha d'aplicar sense abans haver fet un estudi seri¨®s, acad¨¨mic i econ¨°mic, de totes les seves implicacions pr¨¤ctiques.

Tampoc sembla admissible?que un grau en una comunitat aut¨°noma costi dues o tres vegades m¨¦s que fer-ho en una altra. I encara ho ¨¦s menys que l'acc¨¦s a l'educaci¨® superior, lluny de mesurar-se en m¨¨rits i capacitat, sembla que es basi, sense perjudici d'un sistema de beques certament millorable, en atenci¨® a capacitats econ¨°miques i pertinen?a a una determinada classe social. En un Estat que s'anomena democr¨¤tic, de dret i social, la universitat p¨²blica ha de ser accessible, en condicions d'igualtat, a totes les persones que acreditin capacitat i m¨¨rit.

El Nobel d'Economia, Paul Kruggman, afirma ¡°que el fet que els mercats tinguin problemes no ¨¦s motiu per deixar de formar les nostres filles i fills, ja que una de les claus de l'¨¨xit present i futur d'un pa¨ªs rau en l'educaci¨®¡±. No entendre-ho aix¨ª ¨¦s una mostra d'irresponsabilitat i insolidaritat intergeneracional i de ceguesa dels qui s'allunyen d'aquella ciutadania que volen representar. Els governs que suspenen en confian?a ciutadana no poden imposar, via inger¨¨ncia en l'autonomia universit¨¤ria, solucions eficaces i justes als qui, com la universitat, s¨ª que aproven en confian?a. Ja va sent hora que les universitats despertin i ho facin saber.

La universitat p¨²blica ha de retre comptes de les seves activitats i gesti¨® ¨Cobrint-se al finan?ament privat per privatitzar el risc i socialitzar beneficis en algunes activitats¨C, per¨° exigir-los sense un finan?ament p¨²blic, suficient i estable ¨¦s una hipocresia i un greuge a totes aquelles persones que, malgrat el deteriorament de les seves condicions laborals, la mantenen. Que ning¨² entengui que aquestes reflexions obvien que la universitat p¨²blica ha de canviar els seus h¨¤bits i formes de gesti¨®, per¨° ha de fer-ho en exercici de la seva autonomia, juntament amb uns governs que han d'exigir canvis quan compleixin la seva part del pacte: finan?ament suficient i estable. Aquests canvis haurien d'afrontar-se, sense demora, des d'una universitat que no ha d'enrocar-se i tancar-se en si mateixa. No conv¨¦ l'autoengany, l'autocomplaen?a, la derivaci¨® de responsabilitats cap als altres, o l'aposta, err¨°nia, en favor de l'immobilisme. Per¨°, tampoc, ha de ¡°callar¡± davant certes vulneracions perpetrades pels qui no generen confian?a en la ciutadania.

David Vallesp¨ªn P¨¦rez ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Processal de la Universitat?de Barcelona