El m¨®n ens mira

Ho va dir Jean-Claude Juncker, president de la Comissi¨® Europea, dimecres passat en el seu discurs sobre l'estat de la Uni¨® davant del Parlament Europeu. I t¨¦ ra¨®: i tant que ens mira el m¨®n! Per¨° no ens mira amb admiraci¨® i sorpresa, sin¨® amb preocupaci¨® i en alguns casos fins i tot amb oculta satisfacci¨®. "Els nostres enemics voldrien que ens divid¨ªssim", va dir. I el motiu ¨¦s evident: "Els nostres adversaris sabran treure partit de la nostra divisi¨®".

Juncker ha estat a la Xina en la reuni¨® del G-20. Va recordar que els europeus tenim set cadires a la taula des d'on s'exerceix una mena de directori sobre l'economia mundial. El 2050, cap de les economies europees es trobar¨¤ entre les m¨¦s grans del m¨®n. "El m¨®n es fa m¨¦s gran i nosaltres ens fem m¨¦s petits", ha dit.

Aquestes idees valen per al conjunt: la Uni¨® ¨¦s imprescindible per gestionar molts problemes en qu¨¨ la mida i la for?a dels estats nacionals ¨¦s obertament insuficient. La seguretat, per exemple. La interna i l'externa. La que afecta el terrorisme i la que t¨¦ a veure amb les amenaces exteriors, com les que puguin venir de R¨²ssia. Si actuem junts podem aconseguir alguna cosa, per¨° separats nom¨¦s recollim fracassos i divisions.

Tampoc ¨¦s possible abordar en solitari l'arribada dels refugiats, com s'entesten els pa?sos del grup de Visegrad (Hongria, Pol¨°nia, Tx¨¨quia i Eslov¨¤quia), que volen lliure circulaci¨® per als seus treballadors dins de la UE i tancament de fronteres interiors i exteriors per als qui arriben des de fora d'Europa. Als de Visegrad Juncker els va dedicar dures paraules: llibertats i valors van en conson¨¤ncia i no es poden separar en funci¨® dels propis interessos. En direcci¨® contr¨¤ria, per cert, del que diu Donald Tusk, el polon¨¨s que presideix el Consell Europeu, en la seva carta als 27 abans de la cimera de Bratislava d'avui: desfer Europa, es podria titular.

Per¨° tornem a la necessitat d'uni¨®, que no queda esgotada, ni molt menys, en el recurs a l'acci¨® mancomunada per abastar el que els estats no poden fer per si sols. La UE tamb¨¦ necessita existir com a agent de primer ordre en l'escena internacional, perqu¨¨ els europeus tinguem algun pes com a tals en el m¨®n. Junts encara podem jugar un paper en el futur. Separats, desapareixerem i deixarem en mans dels altres pa?sos la responsabilitat de modelar la nova arquitectura internacional. Pesaran m¨¦s molts pa?sos asi¨¤tics, com el Jap¨®, Corea del Sud, la Xina i l'?ndia, per descomptat, per¨° tamb¨¦ Indon¨¨sia o Mal¨¤isia, pa?sos americans com M¨¨xic i el Brasil i naturalment els Estats Units i R¨²ssia.

Les crisis europees eren fins ara de creixement: cadascuna d'elles permetia afegir alguna cosa positiva a la hist¨°ria comuna. Aquesta crisi, definida com a existencial, vol dir disminuci¨®, fragmentaci¨® i, finalment, irrellev¨¤ncia. Curiosament, val per a tots els nivells europeus; Europa, Espanya, Catalunya, cada vegada m¨¦s petits, cada vegada m¨¦s fragmentats, cada vegada m¨¦s irrellevants. Ning¨² ni res se n'escapa.

El m¨®n ens mira, efectivament, tal com diuen amb ing¨¨nua arrog¨¤ncia els independentistes catalans amb motiu de les seves coloristes manifestacions anuals. Per¨° ens mira amb una profunda preocupaci¨® pel nostre futur quan es tracta d'amics; i amb una s¨¤dica delectaci¨® si s¨®n enemics, tant els que ja saliven amb el fest¨ª que els oferir¨¤ una Europa feble i dividida com els que gaudeixen en els seus somnis de la impossible recuperaci¨® de les velles nacions europees.