La nit ¨¦s perillosa per a les dones

Fer p¨²blic que has estat v¨ªctima d¡¯una agressi¨® sexual, com ha fet la regidora Maria Rovira, no ¨¦s f¨¤cil, perqu¨¨ la sensaci¨® que queda ¨¦s d¡¯impot¨¨ncia i indignaci¨® i no ¨¦s agradable continuar furgant la ferida. Per¨° ¨¦s necessari per posar fre a les conseq¨¹¨¨ncies de tants anys de socialitzar la por. Tothom deplora les agressions masclistes. La batalla del discurs sembla guanyada. Per¨° no ¨¦s aix¨ª: hi ha un rerefons ideol¨°gic que atribueix a les dones la responsabilitat exclusiva de la seva seguretat i acaba fent-les culpables de les agressions de qu¨¨ s¨®n v¨ªctimes. ?s la idea, per exemple, que han de mirar sempre per on van, que la nit no ¨¦s segura per a les dones.

Efectivament, la nit no ¨¦s un ¡°lloc¡± segur per a les dones. Per¨° no ho ¨¦s ni en un carrer des¨¨rtic, com el que recorria Maria Rovira la matinada de l¡¯1 de setembre de tornada a casa seva, ni enmig de multituds festivament embriagades com als Sanfermines o tantes altres festes majors. Aix¨ª que no ¨¦s una q¨¹esti¨® que les dones mirin per on van. No ¨¦s un problema de les dones, que han de poder anar on vulguin, i com i quan vulguin, igual que els homes. ?s un problema d¡¯una cultura masclista que fa que molts homes es creguin amb el dret d¡¯imposar a les dones el seu desig, i si cal els efluvis de la seva testosterona. Per la for?a bruta, com en el cas de Maria Rovira, o per la via menys cridanera, per¨° igualment impositiva, de no tenir en compte la seva voluntat, no voler entendre que ¡°no ¨¦s no¡±.

El que li ha passat a la regidora ¨¦s molt m¨¦s freq¨¹ent del que sembla. El 2015 es van denunciar als Mossos d¡¯Esquadra 679 agressions sexuals, catalogaci¨® que implica l¡¯¨²s de la for?a. Per¨° els actes d¡¯assetjament, verbal o f¨ªsic, s¨®n encara molt m¨¦s freq¨¹ents. Per aix¨° ¨¦s tan important fer aflorar aquesta realitat amb den¨²ncies p¨²bliques com ha fet Maria Rovira o com va fer Ada Colau quan va explicar que havia estat v¨ªctima d¡¯assetjament durant un acte del sector judicial al qual assistia com a alcaldessa.

Aquell incident ¨¦s molt representatiu de quina ¨¦s la situaci¨® real. Colau va explicar que en la distensi¨® de les copes ofertes pels amfitrions, dos homes ja massa desinhibits se li van acostar i, fent-se els simp¨¤tics, li van dir si tenia parella, que estava molt bona i que podien fer alguna cosa. Si aix¨° li passa a una dona que ha anat a l¡¯acte com a alcaldessa, ¨¦s a dir, exercint un cert poder, en una reuni¨® de gent educada, amb alta formaci¨® i altes responsabilitats socials, qu¨¨ no els deu passar a altres dones en altres ambients. Per¨° el que resulta m¨¦s desolador ¨¦s repassar els comentaris que encara figuren en les not¨ªcies publicades sobre l¡¯incident denunciat per Colau. A part dels que sembraven dubtes i recriminaven a l¡¯alcaldessa que no hagu¨¦s denunciat l¡¯assetjament, com si el Codi penal fos una eina efectiva per a una situaci¨® com aquella, en qu¨¨ seria la paraula de la v¨ªctima contra la dels agressors, entre els comentaris podem trobar tota una radiografia de la ment masclista en estat pur. Cap pudor.

Si hi ha tantes agressions ¨¦s perqu¨¨ hi ha tamb¨¦ molta toler¨¤ncia davant les expressions de masclisme. Des de les m¨¦s subtils fins a les m¨¦s grolleres. La toler¨¤ncia que permet fer gracietes davant testimonis com el de Colau ¨¦s la que envalenteix els m¨¦s pertorbats per la seva pr¨°pia ideologia i s¡¯atreveixen a agredir.

No cal socialitzar la por. El que cal ¨¦s defensar la nit i el carrer com a espais de llibertat, tamb¨¦ per a les dones.