¡®Emerg¨¨ncies¡¯ i els films de cat¨¤strofes

L¡¯anunci promocional d¡¯Emerg¨¨ncies feia mitja basarda. Semblava un anunci d¡¯un film de cat¨¤strofes, una darrere l¡¯altra, i uns herois (encara que es renegava del terme) combatent-les. El primer cap¨ªtol, sortosament, no va ser solament una simple antologia de, diguem-ne, cl¨ªmax professionals. Aix¨° s¨ª, va comen?ar amb un incendi forestal i l¡¯intent de reanimar un home caigut des d¡¯un cinqu¨¨ pis. Les imatges eren imaginables: neguitoses, plans curt¨ªssims.. En definitiva, acci¨® extrema. Despr¨¦s, les situacions van ser menys?cinematogr¨¤fiques: recollir una iaia caiguda al lavabo, refer un hero?n¨°man en una escala, atendre una taquic¨¤rdia a domicili. El millor, tractar amb paci¨¨ncia un malalt empipat i rondinaire... Una altra prud¨¨ncia del programa ¨¦s que no totes les intervencions acaben b¨¦. S¡¯arriba tard a un foc o el pacient en reanimaci¨® es mor. Curiosament, el conegut relat d¡¯algunes d¡¯aquestes intervencions, tantes vegades vistes a la ficci¨® audiovisual, pot donar a l¡¯espectador una sensaci¨® de dej¨¤ vu, amb p¨¨dua d'emoci¨®,?que no corregeix el fet que sigui un testimoni real.?

Fa anys, TV3 va voler mostrar el treball quotidi¨¤ dels professionals d¡¯un gran hospital i per fer-ho va estar-hi molts de dies i presentant no solament les feinasses sin¨® les feines i feinetes que feien cada dia la seva gent (Bellvitge hospital, 1999). El problema d¡¯Emerg¨¨ncies ¨¦s que sembla obligar a prioritzar les grans escenes, les intervencions importants. El director del programa, Pol Izquierdo, sap portar narracions serenes (Veterinaris, Ca?adors de bolets). Veurem com evoluciona la s¨¨rie, si vol fer un retrat de la vida professional o es repenja en l¡¯excitaci¨® dels grans moments.

Hi ha una altra mena d¡¯emerg¨¨ncia, institucional, pol¨ªtica,?que, al primer cap¨ªtol, no va tractar-se

La professionalitat de molts dels que surten al programa no es demostra solament quan han d¡¯intervenir davant d¡¯una gran desgr¨¤cia. El 25%, per exemple, dels rescats dels bombers s¨®n a ascensors espatllats. Aquesta professionalitat tamb¨¦ hi ¨¦s quan, per exemple, no traslladen al malalt els costos personals i professionals que tenen per a ells les retallades. Els bombers apaguen un gran foc, per¨° tamb¨¦ es troben que se¡¯ls esfondra el sostre del menjador de la seva caserna de Vilafranca del Pened¨¨s (abril, 2016) o s¨®n reallotjats provisionalment, ara fa sis anys, en unes instal¡¤lacions il¡¤legals del Parc Joan Mir¨® de Barcelona. Aqu¨ª hi ha una altra mena d¡¯emerg¨¨ncia, institucional, pol¨ªtica,que, al primer cap¨ªtol, no va tractar-se

Casualment, abans d¡¯aquest Emerg¨¨ncies, al 30 minuts, van parlar de quatre experi¨¨ncies escolars que aposten per la renovaci¨® de les estrat¨¨gies pedag¨°giques amb un ensenyament menys adoctrinador i deixant a l¡¯alumne la iniciativa. El programa donava veu a diferents mestres compromesos, de manera entusiasta, amb ella. No va ser un30 minuts de debat sobre pedagogia. No ho volia ser. Van ser trenta minuts per veure l¡¯¨¤nim i les dificultats que viuen aquests mestres. Com deia un d¡¯ells: ¡°Estem ensenyant d¡¯una manera que no ¨¦s la que hem apr¨¨s¡±. Tot un repte. Una altra mena d¡¯emerg¨¨ncia.