H¨¦ctor Alterio: ¡°L¡¯Alzheimer ¨¦s un pou anguni¨®s i interminable en el qual ning¨² no sap res¡±

El passat dia 15 va posar dempeus el teatre Romea. Era l'estrena a Barcelona d'El padre, una obra de Florian Zeller adaptada i dirigida per Jos¨¦ Carlos Plaza i protagonitzada per un H¨¦ctor Alterio en plena forma. Els aplaudiments eren, sobretot, per a ell: "Ha estat una reacci¨® commovedora. No m¡¯hi vull acostumar!", diu, amb tota humilitat. "Hi ha un element emotiu molt important a l'obra que ¨¦s el que provoca aquesta reacci¨®, aquesta rever¨¨ncia que prenc com un elogi." Com un regal d'aniversari: aquest dimecres, Dia Internacional de l'Alzheimer, H¨¦ctor Alterio compleix 87 anys.

Ell ho nega, per¨° sembla que l'obra l'hagin escrit per a ell: "No crec que ning¨² escrigui per a mi, per¨° la veritat ¨¦s que Jos¨¦ Carlos Plaza em tenia present quan en va fer l¡¯adaptaci¨®". Alterio d¨®na vida a Andr¨¦s, un anci¨¤ (aparentment) rondinaire que es resisteix a abandonar casa seva per ser traslladat a una resid¨¨ncia. La seva lluita amb la mem¨°ria ("On he posat el rellotge?" es pregunta constantment, atabalat, el personatge) el reclou en el seu m¨®n i el separa del dels seus familiars, de la realitat.

L'actor argent¨ª, establert a Madrid des de fa 42 anys, subratlla el drama d'aquesta malaltia: "La pateixen m¨¦s els que s¨®n al voltant que el mateix malalt i ¨¦s terriblement anguniosa. ?s un pou negre, fosc, irascible i interminable del qual ning¨² no sap res". Alterio no ha seguit una preparaci¨® especial per fer front al paper: "El que ofereix el personatge entra de manera natural, no necessito res m¨¦s. B¨¦... suposo que cal tenir m¨¦s o menys una edat, ¨¦s clar," diu, amb un ampli somriure. Reconeix que cada vegada li costa m¨¦s memoritzar el gui¨®, per¨° no ha tingut problemes: "Diuen que la mem¨°ria es fortifica amb l'esfor? de retenir el text", explica, reconfortat. "De moment no l¡¯oblido. Quan pateixi dem¨¨ncia ja t'ho dir¨¦... O no, ¨¦s clar!", reflexiona en veu alta, amb una nova riallada.

Tamb¨¦ ¨¦s cert que ja coneixia de prop la malaltia perqu¨¨ quan va fer la pel¡¤l¨ªcula El hijo de la novia; la dona del seu personatge la patia. "Llavors vaig anar a con¨¨ixer la mare de Campanella, el director, que vivia en una resid¨¨ncia amb Alzheimer. "Vaig veure de prop aquella abs¨¨ncia als ulls, no li importava res del que pass¨¦s. I, de sobte, va dir: 'Si em vei¨¦s el meu pare!'" ?s la trag¨¨dia que amaga l'obra. ?s aquest mal humor del protagonista, aquesta irascibilitat de qu¨¨ parla Alterio i que transmet des de l'escenari: "Zeller [l'autor] va dir que ¨¦s una 'farsa tr¨¤gica' amb pinzellades d'humor innocent que serveixen per contrarestar la terrible tensi¨® que es respira", analitza l'actor. "L'humor no ¨¦s que sigui necessari, per¨° ¨¦s un instrument molt ¨²til en tot el teatre. Fins i tot, sens dubte, en el drama. I si no que li ho diguin a Woody Allen".

L'humor no desvirtua la sinceritat del personatge, que es pot permetre el luxe de recriminar-li a la seva filla: 'Aquesta mania insuportable que tens de riure't de tot...', s'exaspera. "?s la sinceritat dels nens, una cosa molt realista i present tamb¨¦ en moltes persones grans i m¨¦s, encara, en el cas de malalts com Andr¨¦s". La malaltia acorrala el personatge, que metaf¨°ricament acaba tancat en un escenari que comen?a sent casa seva i que, misteriosament, es va transformant al llarg de l'obra en l'as¨¨ptica habitaci¨® d'una resid¨¨ncia.

Amb 87 anys acabats d'estrenar, a Alterio li agrada Barcelona. "M'encanta...". Es queda en silenci un moment. Reflexiona. "B¨¦, hi detecto un exc¨¦s de turisme". Riu. "Per¨° jo vinc gaireb¨¦ de visita i en puc gaudir". Agraeix els canvis que han experimentat ciutats com Madrid (la seva) o Barcelona, amb alcaldies noves i una mica allunyades de l'ordre establert: "Es nota el canvi", comenta, satisfet. "?s bo que es discuteixi, que s'escoltin noves propostes, perqu¨¨ s¨®n positives".

Tanmateix, en l¡¯¨¤mbit estatal, les coses no acaben de canviar: "Ha vingut gent jove i nova i me'n vaig alegrar perqu¨¨ vaig veure la possibilitat que es produ¨ªs aquest canvi, de sobte la vida pol¨ªtica guanyava molt d¡¯inter¨¨s. Per¨° es va allargant molt, molt¨ªssim. No pensava que es dilataria tant¨ªssim i aix¨° m'inquieta. Jo faig el que puc: no deixo d'anar a votar". I s'indigna amb el tema cultural: "El Govern regeix la cultura a for?a d'impostos alt¨ªssims, sembla que nom¨¦s li preocupi allunyar-la de la gent perqu¨¨ sap que en la cultura hi ha opinions inc¨°modes".

Alterio parla des de l'experi¨¨ncia d'una lluita m¨¦s social, possiblement, que no pas pol¨ªtica. Va arribar a Espanya encara amb la dictadura, el 1974, per deixar enrere un pa¨ªs que s'encaminava inexorablement a un r¨¨gim militar. "Vaig formar part del teatre reivindicatiu, obert, el 'Teatro del pueblo' que havia fundat Le¨®nidas Barletta el 1930 i que volia rescatar la cultura per posar-la al servei del ciutad¨¤", explica. "Queda lluny, ¨¦s clar, per¨° va ser la preq¨¹ela del teatre que va explotar a Buenos Aires despr¨¦s del corralito i que ara t¨¦ tan bona acollida a Espanya amb Veronese, Daulte, Tolcachir, Spregelburd... El secret no ¨¦s cap altre que explicar la realitat".