De biaixos i obsessions

Abans que res, les meves m¨¦s encarides disculpes als amables lectors per la llauna que els estic, que els estem, donant des de finals d'agost diversos articulistes, polemitzant sobre la guerra civil, el franquisme i Catalunya. Lamento haver de prolongar el debat; per¨°, per nombrosos i il¡¤lustres que siguin els meus contraopinants, aix¨° no els d¨®na necess¨¤riament la ra¨®.

L'¨²ltim en sortir a la palestra va ser, diumenge passat, Jordi Gracia per mitj¨¤ de l'article ¡°La lent d'augment¡±. Despr¨¦s de llegir-lo, comen?o per preguntar-li: seriosament vost¨¨ creu necessari explicar-me que el franquisme va sorgir i va imperar per aixafar ¡°el conjunt de llibertats i drets¡± que els espanyols havien conquerit des del segle XIX, que aquella dictadura va ser opressiva i antimoderna ¡°a Catalunya i fora de Catalunya¡±? Li semblaria propi d'un debat honest que jo desdeny¨¦s p¨²blicament els seus coneixements sobre Ortega, sobre Ridruejo, sobre la hist¨°ria dels intel¡¤lectuals a l'Espanya del Nou-cents?

No he pensat ni escrit mai ¡ªtampoc en la calor d'aquesta discussi¨®¡ª que l'al?ament del 1936 es produ¨ªs nom¨¦s o fonamentalment contra Catalunya. El que fa tres articles que miro d'explicar ¨¦s aix¨°: en la mesura que l'experi¨¨ncia modernitzadora i democr¨¤tica a qu¨¨ Gracia es refereix amb encert tenia, a la Catalunya dels anys 1930, una amplitud excepcional i una dimensi¨® espec¨ªfica (llengua, cultura, institucions d'autogovern, sistema de partits propi...), els colpistes en van considerar l'extirpaci¨® un objectiu program¨¤tic expl¨ªcit i central (recorda el professor Gracia all¨° de l'¡°Estatuto en mala hora concedido por la Rep¨²blica...¡±?) i es van aplicar a aquesta cirurgia amb un zel i una tenacitat singulars durant d¨¨cades. La qual cosa no ignora ni minimitza, ¨°bviament, la repressi¨® practicada a la resta de l'Estat. Per¨°, per al franquisme, Catalunya no va ser mai Andalusia ni Arag¨®, sin¨® un ¡°problema¡± de naturalesa diferent.

Tal ¨¦s la meva modesta i poc original tesi. Tanmateix, a m¨¦s d'insistir a deformar-la i a falta d¡¯arguments millors, Jordi Gracia prova de combatre-la mitjan?ant la desqualificaci¨® ad personam, prove?da fins i tot d'un lleuger toc antisemita (qu¨¨ diantre vol dir si no aquesta al¡¤lusi¨® al ¡°poble escollit¡±?). Amb aquell complex de superioritat tan caracter¨ªstic de la seva escuderia ideol¨°gica, el doctor Gracia assenyala sense embuts quina ¨¦s la clau explicativa de tots els meus errors: que tinc desbocat ¡°el biaix nacionalista¡±.

Ah, el biaix! ?s fascinant que, de totes les filiacions o afinitats en el camp de les idees politicosocials, de tots els ¡°biaixos¡± possibles, nom¨¦s ser nacionalista (catal¨¤, sens dubte) ofusqui l'an¨¤lisi de la realitat i invalidi professionalment. Ser comunista, socialista, liberal, conservador, de centre i fins i tot unionista o nacionalista espanyol ¡ªen el cas hipot¨¨tic que tals coses existissin, ¨¦s clar¡ª resulta del tot compatible amb el rigor intel¡¤lectual i l'objectivitat cient¨ªfica: catedr¨¤tics de literatura, de dret constitucional, d'economia o de qualsevol altra disciplina ho exemplifiquen di¨¤riament en aquestes mateixes p¨¤gines. En canvi, si un ¨¦s nacionalista catal¨¤, llavors el seu punt de vista resulta for?osament ¡°sectari i falsificador¡±, i tot el que digui nom¨¦s reflecteix l'¡°apostolat nacionalista¡±. Un xarlat¨¤ a sou, vaja...

El senyor Gracia em disculpar¨¤ que, per respecte als lectors i a mi mateix, no em posi a la seva altura ni li respongui en el mateix registre pseudoargumental. Per fortuna, el meu cr¨¨dit professional no est¨¤ en mans de qui no sembla haver llegit cap dels meus llibres (ho dedueixo dels t¨°pics amb qu¨¨ m'adorna) i, despr¨¦s de quatre d¨¨cades de carrera, disposa de prou sexennis.

Dit aix¨°, sap el professor Gracia que les ¨°ptiques d'augment, si s'utilitzen del rev¨¦s, no engrandeixen l'objecte observat sin¨® que l'empetiteixen? Doncs, si em permet utilitzar un instant la seva enginyosa met¨¤fora, aix¨° ¨¦s el que fan ell i altres com ell en el debat que ens ocupa. Obsessionats, per motius ben poc acad¨¨mics, a minimitzar qualsevol element que ¡ªaix¨° temen¡ª podria nodrir o legitimar el ¡°desafiament secessionista¡±, se sulfuren cada vegada que alg¨² parla, amb relaci¨® a aquest pa¨ªs, de ¡°situaci¨® diferencial¡±, d'¡°identitat espec¨ªfica¡±, de ¡°singularitat¡± o expressions semblants. El tracte franquista a Catalunya va ser, afirmen, una mera variant regional, no gaire diferent del que es va donar a tot arreu. I, si un gosa replicar-los, surten en bloc a posar-lo al seu lloc.

Per¨° heus-me aqu¨ª, biaix incl¨°s i sense ¨¤nim de retirada.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.