Festa i discrep¨¤ncia

L'escenari a la pla?a de la Catedral, una carpa transl¨²cida, deixava veure l'edifici que d¨®na nom al lloc. Davant d'ell, d'esquena al mateix, un grup de vuit turistes japonesos escoltava la seva guia, que mussitava alguna cosa incomprensible, potser que l'edifici no era del segle XIV, mentre darrere de la tanca en la qual recolzaven les seves esquenes per mirar millor els pinacles, hi havia els camerinos on Alfonso Vilallonga i el seu grup es preparava per iniciar el seu concert, el primer de la Merc¨¨. Un llac de cadires ocupat per p¨²blic de mitjana edat, alguns d'ells procedents d'aquesta hidra en la qual pot convertir-se el turisme, parlaven en veu baixa esperant l'inici del recital com si la pla?a fos un teatre que exigeix certa circumspecci¨®. Mentrestant, a l'altre costat de la Rambla, a la pla?a dels ?ngels, Isaac Ulam, encarregat d'inaugurar el BAM, es justificava en el temple dels skaters, ¡°jo vaig patinar als 12, per¨° ara ja en tinc 38 i no puc fer-ho¡±, deia com si la seva fos una edat provecta. Les festes de la Merc¨¨, amb els seus llauners, els seus africans del top manta, la seva Gu¨¤rdia Urbana, els seus borratxos i tota l'altra ciutadania, comen?ava la marxa. La nit era temperada. Mediterrani bene?t.

Els ¨²nics escenaris actius en la nit del dijous eren el de la catedral i el de la pla?a dels ?ngels, esperant que el cap de setmana comenci tot el carrusel musical. En el segon, Isaac Ulam deixava anar el seu folk alucinat en companyia d'un cor, i entre can?¨® i can?¨® parlava com a afectat per l'olor de marihuana que provenia d'algun grupet d'usuaris. Hi ha vegades que els artistes semblen fumats, o volen semblar-ho, o exhibeixen una actitud pr¨°pia de qui es mira el m¨®n des d'un altre planeta. Fos el que fos, Ulam usava ulleres de sol de tant en tant, augmentant aix¨ª la sensaci¨® de ser un observador aparentment ali¨¨. No hi havia gaire gent, menys fins i tot atenent l'escenari, el personal m¨¦s ocupat en les seves converses que en les can?ons del bard de Blanes, que malgrat els seus esfor?os no va acabar de connectar. Potser per aix¨° va treure a col¡¤laci¨® el seu passat de patinador, tendint ponts. M¨¦s tard, Ni?o de Elche va revertir la situaci¨®.

Per¨° abans tocava creuar la Rambla darrere de la Catedral, els seus turistes japonesos i el llac de cadires ocupades, aquesta vegada s¨ª, per for?a persones d'edat provecta. Si hi ha alg¨² mund¨¤, cosmopolita, curi¨®s i senyorial, no en va procedeix del llinatge dels barons de Mald¨¤, aquest ¨¦s Alfonso Vilallonga. Per¨° aquest noble ha optat per un art de la gleva i el seu cabaret trenat amb jazz, blues, chanson, efluvis de m¨²sica popular llatinoamericana i un agut sentit de l'observaci¨® que el va portar a defensar davant del seu p¨²blic l'estret agermanament entre llengua i cor com a ¨°rgans interdependents, la pla?a es va ensenyorir. Ironia, humor i finor per a una veu aguda i una sensibilitat posada en molts casos al servei de bandes sonores van dominar aquell espai amb aire burg¨¨s. Festa calmada. I les poques cerveses que es veien provenien dels bars.

Una altra vegada a la pla?a dels ?ngels la t¨¤ctica del pal era l'¨²nica ¨²til per no convertir-se en potencial comprador de llaunes. Consisteix en no moure's, gaireb¨¦ ni pestanyejar, ja que gratar-se el cap pot ser un senyal al venedor, que es precipitar¨¤ com una orca sobre una foca darrere del client hipot¨¨tic. Per¨° amb Ni?o de Elche en escena era dificult¨®s estar-se quiet. O si s'aconseguia, que de pur magnetisme que rajava d'escena tamb¨¦ era factible, la mateixa expressi¨® segrestada dels espectadors dificultava les vendes d'aquests barcelonins de pell rogenca als quals tamb¨¦ s'havia referit el pregoner de les festes escasses hores abans. I Ni?o de Elche va ser maj¨²scul, un concert superb de flamenc i rock, de flamenc i electr¨°nica, de flamenc i reivindicaci¨® pol¨ªtica, de flamenc de g¨¨nere i d?'afartament flamenc de tot. Ni?o canta perqu¨¨ li surt dels budells fer-ho, per¨° la seva veu, impura, tamb¨¦ ¨¦s filtrada i equalitzada trencant motlles, allunyant-se del c¨¤non. La seva gestualitat, pausada, de folkl¨°rica mansa per¨° amb arrog¨¤ncia, rematava les seves paraules ens la multitud que ja atestaba, en bona mesura silenciosa, la pla?a. I ¨¦s que el d'Elx estava connectant amb les seves formes i el seu fons amb un p¨²blic creixent que es deixava embadalir gust¨®s per aquestes floretes de veu heterodoxa que de vegades evocaven els jocs fon¨¨tics i guturals de Mikel Laboa en peces com ¡°Nadie¡±, on amb l'ull en el transexualisme diu ¡°Nadie me conoce / Ni mi psiquiatra, ni la alcahofa de la ducha / Ni mi taza de caf¨¨, ni mis pesta?as / Nadie sabe nada de mi / Nadie me ha descubierto todav¨ªa¡±. Va cantar m¨¦s, per¨° sempre va cantar contra el poder que no respecta, contra el poder que arrasa i lamina, contra el poder que arracona els desfavorits contra les cordes de la mis¨¨ria i converteix els altres en espectadors, com si aix¨° no an¨¦s amb ells. Va cantar, com va demanar l'alcaldessa abans del preg¨®, a la discrep¨¤ncia. Va discrepar amb el seu art perqu¨¨ discrepar ¨¦s tamb¨¦ festa en festes. Nom¨¦s en aix¨° va ser obedient el d'Elx en un concert de molts quirats. La ciutat ja est¨¤ de festa.