A ¡®L¡¯aplec del Remei¡¯ res ¨¦s el que sembla, comen?ant pel director/a

Pocs teatres nacionals del m¨®n s¨®n capa?os d'obrir la temporada amb el seu director transvestit a l'escenari al capdavant d'un espectacle que reivindica un revolucionari al seu torn camuflat d'impulsor d'una societat coral. Un espectacle que, a m¨¦s, sota la seva forma de festiva sarsuela amaga una c¨¤rrega de profunditat pol¨ªtica i una mala llet notable. I ¨¦s que a?L'aplec del Remei?que estrena el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a la Sala Gran dijous (fins al 2 d'octubre), res ¨¦s el que sembla. Comen?ant pel director i creador, Xavier Albert¨ª (responsable, a m¨¦s, del teatre), transvestit per a l'ocasi¨® (fins i tot en els cr¨¨dits de l'espectacle) com l'¡°aclamada¡± directora polonesa Wanda Pitrowska, i que dirigeix l'orquestra des de l'escenari. Tampoc ¨¦s el que molta gent creu l'autor de l'obra, Josep Anselm Clav¨¦ (1824-1874), amb una faceta com a m¨²sic i un paper en la hist¨°ria de la m¨²sica coral que s'ha imposat en la mentalitat popular a la seva dimensi¨® pol¨ªtica, al paper que va exercir com a home de grans ideals progressistes, activista revolucionari i defensor incansable de les llibertats ¡ªcoses que li van suposar persecuci¨® i exili.

I per descomptat no ¨¦s el que sembla a primera vista, segons recalca Albert¨ª, L'aplec del Remei, obra en la qual Clav¨¦, ac¨¨rrim federalista republic¨¤, va ficar els seus ideals revolucionaris d'esquerres i el seu projecte social.

¡°L'aposta ¨¦s reinterpretar sota la imprevisible batuta de Pitrowska la primera obra de teatre musical en llengua catalana¡±, diu Xavier Albert¨ª. En escena apareixen 43 m¨²sics, cantants i actors, incloent-hi l'orquestra de l'Esmuc i el Cor de les Gl¨°ries Catalanes. El director del TNC ¡ªi, en el seu ¨¤lter ego?de Pitrowska, de l'espectacle¡ª recorda que la pe?a es va estrenar al Liceu el 1858 ¡°i des de llavors no s'havia tornat a representar¡±. La nova estrena al TNC significa, recalca, una oportunitat excepcional per descobrir una pedra angular del patrimoni cultural catal¨¤¡±. Pitrowska, apunta, ¡°est¨¤ posse?da¡± davant de l'estrena.

¡°L¡¯aposta ¨¦s reinterpretar sota la imprevisible batuta de Pitrowska la primera obra de teatre musical en llengua catalana¡±

¡°Hem treballat molt¡±, continua, ¡°per mostrar que darrere de coses que semblen carrinclones, cursis, hi ha el republicanisme federalista de Clav¨¦ i l'alt¨ªssima capacitat sat¨ªrica del pol¨ªtic i escriptor¡±.

Albert¨ª, claverenc a ultran?a, deplora el desconeixement i els judicis que ha fet sobre el personatge determinada historiografia ¡°montserratina¡± i recomana llegir, en canvi, Ricard Vinyes i la seva La pres¨¨ncia ignorada. La cultura comunista a Catalunya (1840-1931). ¡°Clav¨¦¡±, explica Albert¨ª, ¡° va utilitzar en bona part les societats corals que fundava, L'Aurora, La Fraternitat, i per les quals ¨¦s sobretot conegut, com a tapadora d'associacions de resist¨¨ncia obrera, en un context de domini pol¨ªtic dels reaccionaris i de la censura. L'activitat musical havia de servir de camuflatge i per recol¡¤lectar fons per a l'associacionisme dels treballadors¡±.

Clav¨¦, amic d'altres progressistes com Monturiol i Abd¨® Terrades, se l'havia jugat sovint i se la seguiria jugant. Va patir exili i deportaci¨®, encara que per un breu per¨ªode, amb el sexenni democr¨¤tic i la I Rep¨²blica, va ser diputat i va tenir diversos c¨¤rrecs p¨²blics.

L'aplec del Remei, destaca Albert¨ª, fa en el fons el mateix que Les noces de F¨ªgaro de Beumarchais i Mozart, per la qual va estar molt influenciada: vehicular unes idees revolucion¨¤ries sota la forma d'un divertit entreteniment. L'obra cont¨¦ encriptat un contingut de par¨°dia que va molt m¨¦s enll¨¤ de l'aparent com¨¨dia vodevilesca d'embolic ¨¤ la Beumarchais. ¡°I que de frivolitat en realitat no en t¨¦ gens¡±.

Es tractava, indica, de fer arribar a la societat els valors republicans (L'aplec del Remei: ajuntar-se ¨¦s el remei), i de satiritzar la reina regent, Maria Cristina de Borb¨® i la seva filla Isabel II (que van anar a prendre els banys a Catalunya com ho fan Do?a Socorro i la seva filla a Caldes a l'obra), i pol¨ªtics com O'Donnell. El director es declara ¡°fascinat¡± per la qualitat de l'obra de Clav¨¦, la primera, insisteix, de teatre l¨ªric escrita en catal¨¤. I que encara que s'ha intentat fer passar per una obra de tercera divisi¨®, d'aix¨° res¡±.

El muntatge d'Albert¨ª (una hora i 25 minuts), amb un cor mascul¨ª que canta bevent de porrons o una dona clavant cops a una enclusa, t¨¦ una aparen?a carlesantosiana. ¡°S¨ª, en alguns aspectes L'aplec del Remei sembla escrita per Carles Santos, i aix¨° ¨¦s indicatiu de la modernitat de composici¨® i d'arquitectura musical de Clav¨¦. Santos beu de tot aix¨°. I hi ha voluntat expl¨ªcita de fer-li un homenatge¡±.

De la continu?tat de Pitrowska, Albert¨ª recorda que el personatge va n¨¦ixer en un moment de crisi del TNC en el qual no li semblava adequat que el director tingu¨¦s tant de protagonisme, aix¨ª que es va crear aquest altre jo. Ara la polonesa s'ha guanyat un lloc al cor del p¨²blic i fins i tot t¨¦ club de fans que demanen que se li concedeixi la Creu de Sant Jordi...

El director acaba l'entrevista dient que t¨¦ assaig i que ha d'anar a posar-se les pestanyes.