Una balena o moltes sardines?

Un. Aparcada la batalla entre l¡¯obsessi¨® comarcal del nacionalisme i la sublimaci¨® urbana del socialisme, el barri s¡¯imposa ara com a panacea territorial en la pol¨ªtica cultural barcelonina. I entre el model socialdem¨°crata o la marca liberal emergeix una pol¨ªtica que fa prevaler el mat¨ªs social de les inversions culturals. Una pol¨ªtica que, dit sigui de passada, substitueix el culte a la personalitat dels il¡¤lustres d¡¯abans ¡ªels intel¡¤lectuals actualment coneguts com casta¡ª per un culte a la despersonalitzaci¨® basat en un subjecte col¡¤lectiu que no acaba de prendre forma, per¨° s¨ª que va adquirint contingut.

Si la xarxa ferrovi¨¤ria ¡ªtrens de rodalia, posem per cas¡ª o la xarxa de biblioteques van configurar la nostra versi¨® particular de l¡¯era de l¡¯acc¨¦s ¡ªa Barcelona o al coneixement¡ª, ha arribat el torn a l¡¯era de la proximitat. Nom¨¦s que, si abans l¡¯energia era imantada cap a Barcelona, avui s¡¯expel¡¤leix des d¡¯ella cap als voltants.

Sabut aix¨°, no queda del tot clar si l¡¯aposta per la perif¨¨ria es deu a la generositat d¡¯una Barcelona que es descentralitza a posta o si obeeix a la rendici¨® d¡¯una ciutat que ha perdut la seva capacitat nuclear. Estem davant d¡¯una ren¨²ncia magn¨¤nima o davant d¡¯una resignaci¨® que converteix la capital en capitulaci¨®?

Mentre s¡¯aclareixen aquests dubtes, resulta bastant obvi que la pol¨ªtica cultural del consistori no s¡¯encarrila per la banda, ni tan sols per la banda esquerra, sin¨® pel mateix centre del camp. Amb aquestes estrat¨¨gies intercalades entre la independ¨¨ncia i el federalisme, la marca i el model, el centre i la perif¨¨ria, Barcelona i Catalunya. Des d¡¯aquestes mediacions, es d¨®na per liquidada l¡¯¨¨poca bipolar en qu¨¨ socialistes i convergents experimentaven les seves pr¨°pies versions de l¡¯Ogre Filantr¨°pic, aquesta figura generosa i vigilant al mateix temps ¡ªprotectora i inclement¡ª que Octavio Paz va utilitzar per descriure la intervenci¨® de l¡¯Estat en la cultura.

Els comuns tenen un projecte que sembla substituir el mite de la feina ben feta pel del treball en perspectiva; que prefereix el laboratori al museu, la performance a l¡¯obra est¨¤tica, l¡¯assaig al relat, la pel¡¤l¨ªcula m¨°bil dels processos a la foto fixa de les inauguracions. D¡¯aqu¨ª ve aquesta ciutat en work in progress permanent, el discurs cultural de la qual es forneix d¡¯un vocabulari fabril per definir-se. Vet aqu¨ª les met¨¤fores industrials, les f¨¤briques de creaci¨®, les ind¨²stries culturals... Tot ¡ªaltra vegada la mitjania¡ª entre una reminisc¨¨ncia del proletkult i la deriva postfordista d¡¯una esquerra tan procliu a Engels que sembla sentir-se m¨¦s c¨°moda amb la situaci¨® de la classe obrera a Anglaterra que amb El capital.

Dos. ?s poc discutible que els models i les marques establerts per socialistes i convergents s¡¯han esgotat. Barcelona viu les conseq¨¹¨¨ncies del pas d¡¯aquella imatge alegre dels pol¨ªtics, amb les seves tisores disposades a tallar alguna cinta en una inauguraci¨®, a la dels pol¨ªtics amb les seves tisores disposades a emprendre tota mena de retallades. ?s poc discutible que els comuns han trobat una cultura que ¡ªentre la caiguda de les ajudes p¨²bliques i la no conformaci¨® d¡¯una iniciativa privada mitjanament efica?¡ª havia entrat en un xoc sense ter¨¤pia a la vista. I ¨¦s poc discutible que, quan la centralitat consisteix a apostar per una franqu¨ªcia de l¡¯Hermitage, i la descentralitzaci¨® a imaginar alguna cosa com BCN World, el cop de tim¨® ja no ¨¦s nom¨¦s una necessitat, sin¨® un acte de dec¨¨ncia.

Una economia de serveis acaba generant una cultura de serveis. I, fins fa ben poc, la difer¨¨ncia entre els dos grans projectes de pol¨ªtica cultural era que la marca Barcelona donava per feta l¡¯acceptaci¨® d¡¯aquesta correspond¨¨ncia, mentre que el model Barcelona la intentava suturar. Aquestes dues respostes, amb el seu repertori de tensions, eren conegudes per bona part dels col¡¤lectius culturals i els seus l¨ªders, avui en llocs pol¨ªtics clau a l¡¯Ajuntament o fins i tot al Congr¨¦s de Diputats. Alguns d¡¯ells havien actuat, durant un temps, com fases d¡¯aquest sistema cultural col¡¤lapsat: un cap¨ªtol dissonant de les institucions quan aquestes es decidien a operar a manera cr¨ªtica. (Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s poc discutible, per m¨¦s que alguna urg¨¨ncia ¨¨pica disminueixi avui aquesta participaci¨® o s¡¯expandeixi una imatge absoluta d¡¯aquestes institucions com a mers edificis de la casta.)

Diversos d¡¯aquests col¡¤lectius entraven i sortien dels centres de la cultura ¡ªCCCB o Macba, per exemple¡ª sobre la base d¡¯un contracte social no escrit que els permetia convertir les seves intencions pol¨ªtiques en projectes culturals. Ara, a l¡¯inrev¨¦s, els ha arribat el moment de convertir els seus projectes culturals en pol¨ªtica pura i dura.

Ja no constitueixen una zona del sistema, s¨®n el sistema mateix. Ja tenen el poder ¡ªo gaudeixen de l¡¯empoderament, per mantenir-nos en l¡¯argot vigent de la nostra eufemocr¨¤cia¡ª, ja formen part del desastre. I ja deuen haver comprovat, en fi, que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil fer una revoluci¨® des del museu que una reforma des del parlament.

Seguint aquesta tradici¨® tan barcelonina segons la qual fer pol¨ªtica ¨¦s, sobretot, fer pol¨ªtica cultural, no ¨¦s estrany que les claus de l¡¯empremta descentralitzadora tamb¨¦ tinguin el seu paradigma en referents de la cultura. En un Reina Sof¨ªa, posem per cas, que ¨¦s capa? d¡¯autoproclamar-se un museu ¡°perif¨¨ric¡± per abordar els seus projectes llatinoamericans i aix¨ª esquivar l¡¯ombra colonialista. O en l¡¯aposta sorpresa de la propera Dokumenta de Kassel, que ha despla?at el debat d¡¯Alemanya a Atenes, per reflotar aquesta perif¨¨ria que ¨¦s avui el nucli mateix, no ja de la civilitzaci¨®, sin¨® del seu desmuntatge f¨ªsic i cultural.

Aquesta periferitzaci¨® que avui busca el seu cl¨ªmax al Bes¨°s, a l¡¯Hospitalet o a la Fabra i Coats no est¨¤ fora de perill de dificultats noves o de manies velles. Amb exemples tan propers com el Raval i el Born, o una mica m¨¦s distants com Berl¨ªn est o Brooklyn, ¨¦s f¨¤cil sentir l¡¯al¨¨ de la gentrificaci¨® que sol acompanyar els empla?aments culturals. En un transvasament que encara ¨¦s m¨¦s de discursos que de recursos, la cultura no pot repetir, en actitud Sartre, que l¡¯especulaci¨® s¨®n els altres. Ja no queden coartades, ni fraseologia cr¨ªtica a m¨¤, capa? de dissimular que l¡¯art s¡¯ha comportat sovint com una avan?ada d¡¯aquests processos d¡¯especulaci¨® urbans.

Tampoc queda gaire espai per aixecar una nova mitologia que, a for?a de negar-los, acabi repetint la cantarella de la Catalunya aut¨¨ntica o la Barcelona cosmopolita. Reivindicar el barri est¨¤ molt b¨¦, per¨° no conv¨¦ sobreestimar-lo fins al punt de tractar-lo com ¡°all¨° que ¨¦s real¡±. Aix¨° ¨¦s repetir un essencialisme tan arquet¨ªpic com el de la naci¨®, el terrer, la ciutat, qualsevol entitat imagin¨¤ria. Al meu barri, per posar un exemple amb el qual ensopego cada dia, no ens va quedar cap m¨¦s identitat que la del bar i la farm¨¤cia, pr¨¤cticament els ¨²nics elements s¨°lids que van quedar drets despr¨¦s de la desaparici¨® de centres d¡¯ensenyament, quioscos i altres vestigis de la nostra antiguitat material. Per no parlar d¡¯uns emigrants que operen com usufructuaris d¡¯un territori en qu¨¨ a penes s¡¯integren, impermeables davant els nous costums i afermats, encara amb m¨¦s desesperaci¨® si ¨¦s possible, als seus vells usos.

Avui el reguet¨®n, el hip-hop, les bandes urbanes, el futbol amb rostit incorporat, el p¨ªcnic improvisat, la m¨²sica a tot drap o el botell¨®n ofereixen, en aquestes perif¨¨ries, un imaginari de barri que t¨¦ poc a veure amb els reductes del flamenc o la reivindicaci¨® de la vida xarnega tan ben narrada, en la nostra antiguitat espiritual, per Candel, V¨¢zquez Montalb¨¢n, Mars¨¦, Casavella o P¨¦rez And¨²jar.

Tres. Aquests s¨®n alguns tra?os, a peu de carrer, d¡¯aquesta Barcelona en gerundi perpetu en qu¨¨ ja hem passat dels preliminars per¨° no albirem encara l¡¯orgasme. Una ciutat en la qual no rematem, extasiada en un work in progress infinit des del qual la independ¨¨ncia, el federalisme, la regeneraci¨®, el que sigui, est¨¤ sempre, com l¡¯emblem¨¤tica pel¡¤l¨ªcula de Guer¨ªn, en construcci¨®. Una ciutat en la qual l¡¯experimentaci¨® ¨¦s marca, model i r¨¨mora, tot junt.

Amb la disseminaci¨® del seu poder, Barcelona est¨¤ passant de ser una balena inabastable ¡ªindependent o assetjada¡ª a alguna cosa semblant a un banc de peixos (gr¨¤cies a aquesta aposta per la intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva, els col¡¤lectius de creaci¨®, l¡¯acci¨® social com una de les belles arts). Aquesta mutaci¨® est¨¤, tamb¨¦, envoltada de perills. Tots sabem ¡ªper mantenir-nos en les met¨¤fores marineres¡ª que darrere de les sardines sempre ve el taur¨®. I que no hi ha banc de peixos que no acabi convocant els seus depredadors.