Gemma Ruiz: ¡°Si nosaltres no valem res!¡¯, em deia la meva bes¨¤via¡±

La Gemma Ruiz diu que la seva ha estat una fam¨ªlia normal, gaireb¨¦ est¨¤ndard, del segle passat. Per¨° no ¨¦s del tot cert. De fet, t¨¦ prou subst¨¤ncia per escriure'n tota una novel¡¤la, Argelagues (Proa), un llibre escrit amb tendresa, amb cruesa i amb realisme que recull la hist¨°ria de la seva bes¨¤via i les seves ¨¤vies i una cr¨ªtica oberta d'una societat terriblement masclista que no nom¨¦s avergonyia les dones, sin¨® que, a sobre, les feia sentir culpables: "Una culpabilitat patrocinada pel sistema", diu l'autora.

Durant anys, amb molta paci¨¨ncia, la Gemma va recollir el que li explicaven la seva bes¨¤via, la seva ¨¤via, la seva tia... "Em va costar molt¨ªssim fer-les parlar i gravar-les", admet. "Mai no s'havien donat cap import¨¤ncia, tenien una autoestima zero i no entenien el meu inter¨¨s. 'Si nosaltres no valem res!', em deien. Les havia d'enganyar, les convidava a berenar i davant d'una xocolata desfeta s'obrien i comen?aven a parlar". El primer triomf de Gemma Ruiz va ser canviar aquest concepte que les ¨¤vies tenien de si mateixes: "Van acabar adonant-se de la import¨¤ncia de les seves vides".

¡°Despr¨¦s de parlar molt amb elles, les meves ¨¤vies van acabar adonant-se de la import¨¤ncia que tenia la seva vida¡±

"La meva fam¨ªlia t¨¦ tot el que m'interessava explicar: una fam¨ªlia de poble, de pag¨¨s, que la mis¨¨ria empeny a les f¨¤briques, que absorbeix la immigraci¨® interior i exterior, que perd la guerra... ?s una hist¨°ria dura que, per sort, a mi no m'ha tocat viure i, precisament per aix¨°, em sento en l'obligaci¨® d'explicar-la expl¨ªcitament, m¨¦s enll¨¤ de la nost¨¤lgia i de la mem¨°ria", diu Ruiz. "S'havia d'explicar perqu¨¨ trobo que n'hem tret molt poca cosa, dels silencis". Som davant d'una saga familiar marcada per una ¨¨poca (tot un segle, ben b¨¦!) molt concreta. "Em sembla al¡¤lucinant que jo vingui d'aquells temps!", diu. Ella es considera a anys llum de la seva bes¨¤via: "Hi ha un salt abismal, un tall hist¨°ric brutal". I li tocava a ella reflectir-ho. "Crec que la vida dels meus n¨¦ts, afortunadament, ser¨¤ molt semblant a la meva. No caldr¨¤ que ells escriguin la meva hist¨°ria".

"Elles es consideraven, com a dones, simples unitats reproductores que havien de treballar a casa, per a l'home..." Van viure uns temps inconscientment masclistes, en qu¨¨ imperava "la llei dels germans", la dels homes. I ning¨² ni tan sols es plantejava queixar-se'n. S'acceptava, gaireb¨¦ alegrament.

A la novel¡¤la, una narraci¨® ¨ªntegrament en femen¨ª, els personatges masculins tenen la seva import¨¤ncia: "Me n'he enamorat, del Mart¨ª!", revela l'escriptora, en parlar del marit de la seva bes¨¤via. la Remei. "No el vaig con¨¨ixer, per¨° tot el que me'n van explicar ¨¦s preci¨®s. Era una persona coherent, inquieta, sensible... i em serveix com a contrapunt de l'altre tipus d'home, el pare de la Nina [la seva tia ¨¤via], un home realment de l'¨¨poca".?

¡°He intentat transcriure la parla de la meva bes¨¤via tal com ella m¡¯explicava les coses¡±

Per¨° el contacte d'aquesta fam¨ªlia gens polititzada amb la vida de l'¨¨poca l'aporta un altre personatge mascul¨ª, Mari¨¤ Burgu¨¨s, un terrissaire i cronista de Sabadell que realment no va tenir contacte amb la fam¨ªlia de la Gemma per¨° que ella es pren la llic¨¨ncia novel¡¤lesca de convertir-lo en l'amic i conseller del seu besavi. "Hi posa el context a la hist¨°ria. ?s un bohemi, un lluitador preocupat per l'educaci¨®, per la pol¨ªtica... ?s qui abra?a la Rep¨²blica i qui m¨¦s critica la Guerra Civil".

El cronista Burgu¨¨s ha estat, a m¨¦s a m¨¦s, una de les moltes fonts de documentaci¨® que ha utilitzat la periodista per bastir la narraci¨®. Els cronistes de l'¨¨poca han aportat tot el rigor historiogr¨¤fic. "I he redescobert amb altres ulls una ciutat com Sabadell, que va ser realment la Manchester catalana i va acollir aquest substrat obrer tan avan?at". I ha consultat documentaci¨® dels anys m¨¦s foscos del franquisme: "He tingut a les mans quaderns d'escola de nens de 10 anys i et puc dir que s¨®n gore! Ja podem riure del festival de Sitges!", exclama, fent refer¨¨ncia als temaris i les argumentacions. D'altra banda, la periodista ha recorregut Castellter?ol, Vacarisses, Sabadell..., ha visitat Cartagena i fins i tot Roma per documentar al m¨¦s fidelment possible els escenaris de la novel¡¤la.

La fidelitat ¨¦s present, tamb¨¦, en el llenguatge. Trobem paraules i expressions com perx¨°, oi tant, radere, delaguard... "He posat ordre a l'oralitat", explica, orgullosa de la seva delicada feina. "He estat molt inflexible a l'hora de posar per escrit certes paraules perqu¨¨ tenia molt clar el model de llengua que volia, tal com la parlem i com la parlaven les meves ¨¤vies. Crec que fem un b¨¦ a l'oralitat". Tamb¨¦ ho han considerat els correctors del llibre. Tant l'Adriana Pluj¨¤, de Proa, com el ling¨¹ista Rudolf Ortega han acceptat la gosadia de la periodista. "Els he fet anar de corcoll!, per¨° al final han abra?at la llengua de les argelagues (encara que s'hagin punxat una mica amb aquesta planta)".