La baula m¨¦s feble

I la voluntat dels poderosos es va fer carn. La mateixa nit del 20-D, quan les urnes ens van regalar un mapa multipartidista, va comen?ar a propagar-se el missatge que el PP i el PSOE havien de trobar la manera de posar-se d¡¯acord. El bipartidisme havia estat desafiat. Es percebia una inquietud dissimulada al m¨®n dels diners, acostumat a l¡¯ordre sense sorpreses del r¨¨gim a dos. I als mitjans de comunicaci¨® es va generalitzar la separaci¨® entre partits constitucionalistes i no constitucionalistes, com si tots no hi haguessin arribat respectant les mateixes regles del joc. I aix¨ª el terreny s¡¯anava estrenyent: nom¨¦s PP, Ciutadans i PSOE eren habilitats per governar. Despr¨¦s del 26-J, la consigna es va fer m¨¦s precisa: ha de governar el PP i el PSOE ho ha de fer possible. L¡¯abstenci¨® patri¨°tica del PSOE est¨¤ a punt de certificar-se, liquidat l¡¯¨²ltim resistent: Pedro S¨¢nchez.

El llarg temps que s¡¯haur¨¤ necessitat i els alts costos que haur¨¤ tingut, comen?ant pel desmantellament del PSOE, l¡¯altra columna del r¨¨gim bipartidista, demostra que les estrat¨¨gies m¨¦s coratjoses poden tenir efectes col¡¤laterals catastr¨°fics. Semblava que el PSOE s¡¯enfonsaria si donava suport a Rajoy i ara resulta que ha fet fallida abans de fer el pas. Hi ha molta gent disposada, volent o sense voler, a guanyar batalles per Rajoy perqu¨¨ aquest pugui sortir-se amb la seva sense fer res.

Per als amants de les teories conspiratives hi ha pocs dubtes: aquesta operaci¨® ha estat orquestrada des de les m¨¦s altes estades del poder econ¨°mic i medi¨¤tic i nom¨¦s podia acabar triomfant. Per¨° el seu poder no deu ser tan fort com es creu ¨Co com ells creuen¨C si ha estat tan cost¨®s aconseguir l¡¯objectiu. La qual cosa indica que ¨¦s possible respondre i contrarestar determinades estrat¨¨gies si hi ha voluntat pol¨ªtica i suport ciutad¨¤. Per poc que les coses s¡¯haguessin fet b¨¦ ¨Cper exemple, sense menysprear les opcions que va ordir Pedro S¨¢nchez inicialment¨C tot podia haver estat diferent. Per¨° S¨¢nchez no va gosar desafiar les l¨ªnies vermelles imposades com a veritats col¡¤lectives (no a Podem, no als sobiranistes) per por de la revolta interior al partit i no per aix¨° l¡¯ha evitat.

Certament hi ha hagut campanya, certament hi ha hagut pressions poderoses, per¨° el desenlla? no ha estat nom¨¦s fruit de grans conspiracions. L¡¯hegemonia ideol¨°gica en aquest pa¨ªs segueix estant decantada a la dreta i quan les alegries del canvi han demostrat les seves debilitats s¡¯ha produ?t un moviment a favor de la moderaci¨® tranquil¡¤la (com ens assenyalen els casos de Feijoo i Urkullu) i el PSOE s¡¯ha vist en fora de joc. Pedro S¨¢nchez ha volgut emprendre una ambiciosa operaci¨® de convertir el PSOE en alternativa real al PP, despr¨¦s d¡¯haver estat incapa? de derrotar-lo en les eleccions, malgrat el cruel balan? de la dreta, per¨° no ha sabut sumar forces a causa de l¡¯ambig¨¹itat del seu projecte (un dia amb Ciutadans, un altre amb Podem) i per falta de determinaci¨®. Una part del PSOE, obsessionada a mantenir les seves minvades quotes de poder, no ha calculat que la debilitat del partit ¨Cvell i anquilosat doctrinalment¨C ¨¦s tal que qualsevol maniobra ¨¦s de risc: volent salvar l¡¯statu quo han trencat el partit. I Podem, que va aconseguir trencar el joc bipartidista, no ha tingut la lucidesa estrat¨¨gica ni la solidesa organitzativa per fer avan?ar les seves propostes de canvi i arrossegar el PSOE. I aix¨ª va arribar l¡¯hora de la veritat. I tot es va trencar per la baula m¨¦s feble. I aquest era el PSOE.

De manera que l¡¯hist¨°ric partit socialista ha estat la primera v¨ªctima de l¡¯impuls renovador que va sorgir del 15-M. No va anticipar el canvi, ja va arribar afeblit al nou escenari, no s¡¯hi va saber moure (nom¨¦s un 30% dels seus votants tenen menys de 40 anys) i es va descompondre abans que aquest arrib¨¦s. Un cop palat¨ª que mostra un partit dividit, impotent i sense nord, signa la sent¨¨ncia. La consigna dels poderosos pot acabar triomfant, per¨° el cost haur¨¤ estat alt. El PSOE queda brutalment ferit i el pa¨ªs m¨¦s descompensat. Les teories conspiratives tenen ¨¨xit perqu¨¨ donen sentit a situacions absurdes i eviten que cadasc¨² hagi d¡¯assumir les seves responsabilitats. I al PSOE s¨®n molts els que haurien de donar explicacions i no nom¨¦s del costat de Pedro S¨¢nchez.