M¨¦s enll¨¤ del tel¨® del Liceu

L¡¯escenografia monumental de Macbeth, de Verdi, l¡¯¨°pera que obre la temporada del Liceu divendres que ve, ¨¦s, en realitat, un mecano immens de planxes i estructures de fusta que van arribar a Barcelona en set contenidors a principis de setembre. Una a una es van col¡¤locar en un muntac¨¤rregues immens que baixa fins a les entranyes del teatre en una maniobra d¡¯all¨° m¨¦s delicada enmig de la Rambla. Tots els elements acoblats donen forma al castell de Macbeth, amb una escala impressionant que va agafar com a model la cinematogr¨¤fica de Rebeca. Dijous passat es va fer l¡¯assaig amb tots els artistes i el cor caracteritzats.

¡°L¡¯escenari ¨¦s un lloc molt perill¨®s¡±, afirma la directora art¨ªstica del teatre, Christina Sheppelmann. Ho acaba de dir i la gran taula per a 50 comensals en qu¨¨ t¨¦ lloc el banquet de la coronaci¨® sembla que es parteix en trossos i desapareix en un tres i no res empesa per part del cor a l¡¯escenari i un eixam de t¨¨cnics que ajuden a banda i banda de l¡¯escena. ¡°Tot ha d¡¯estar perfectament calculat i assajat perqu¨¨ s¨®n moviments de molta gent¡±, explica Sheppelmann. Prop d¡¯una cinquantena. ¡°?s una obra molt dram¨¤tica i al cor se li demana intensitat corporal i art¨ªstica.¡±

Rostres espectrals

El Macbeth que es veur¨¤ al Liceu ¨¦s una producci¨® del Gran Teatre de Ginebra. La direcci¨® d¡¯escena, de Christof Loy, ¨¦s un espai cl¨¤ssic monumental on domina el blanc i el negre. Una ¨°pera amb lleugers tocs surrealistes que situa l¡¯acci¨® amb les bruixes que anuncien a Macbeth que ser¨¤ rei, profecia que desferma una bogeria sanguin¨¤ria. El bar¨ªton Ludovic T¨¦zier, que encarna el paranoic Macbeth, i la soprano Martina Serafin, la lady Macbeth instigadora dels crims, tenen cares blanques com el marbre. Un aspecte espectral que es repeteix en tots els artistes i per al qual cal una caracteritzaci¨® de dues hores.

¡°Ja estan preparades les bruixes?¡±, pregunta un t¨¨cnic a la regidora. Ella ¨¦s Xesca Llabr¨¦s, responsable de la regidoria a les cerim¨°nies d¡¯inauguraci¨® i clausura dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona, i veterana del Liceu, on treballa des del 1988. Caracteritzaci¨®, sastreria, tramoia, t¨¨cnics audiovisuals, luminot¨¨cnia i attrezzo estan sota el seu control: ¡°La regidoria d¡¯una ¨°pera ¨¦s complicada pel nombre de persones que hi intervenen i perqu¨¨ hi ha dos directors, el d¡¯escena i el musical.¡± Al costat de l¡¯escenari estan situades unes minipantalles i altaveus direccionals. ¡°Si no hi hagu¨¦s micros a l¡¯orquestra que projecten el so cap a l¡¯escenari, no es podrien fer les representacions. Els cantants no es podrien moure de la vora, com passava fins a meitat del segle XX¡±, apunta Toni Arrufat, de l¡¯¨¤rea audiovisual. L¡¯assaig continua. ?s la cara amagada del Liceu.