El veto de la CUP als comptes va ajudar Junqueras a complir amb el d¨¨ficit

El Govern t¨¦ a l¡¯abast de la m¨¤, per primera vegada des del comen?ament de la crisi de les finances p¨²bliques, complir amb l¡¯objectiu de d¨¨ficit fixat en el Consell de Pol¨ªtica Fiscal i Financera (CPFF), del 0,7% del producte interior brut (PIB). En els set primers mesos de l¡¯any, el desfasament entre despeses i ingressos va ser nom¨¦s del 0,08% del PIB. Segons la Generalitat, la reducci¨® es deu a l¡¯augment dels ingressos pel model de finan?ament i a un descens de les despeses per la pr¨°rroga pressupost¨¤ria que va haver d¡¯aprovar l¡¯Executiu despr¨¦s del cop de porta de la CUP als comptes per aquest any.

El vicepresident de la Generalitat i conseller d¡¯Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, augurava aquesta setmana que ¡°probablement¡± aquest any l¡¯Administraci¨® complir¨¤ amb l¡¯objectiu de d¨¨ficit. Ho far¨¤ per primera vegada des que el 2010 tanqu¨¦s amb un desfasament del 4,22% del PIB. Malgrat les retallades, augments d¡¯impostos i privatitzacions que es van executar des de llavors, la Generalitat no havia arribat a la meta fixada en el CPFF.

Aquest any l¡¯Executiu s¡¯apropar¨¤ m¨¦s a l¡¯equilibri pressupostari que el Govern d¡¯Artur Mas va fixar per llei per al 2018 gr¨¤cies a l¡¯augment dels ingressos procedents del sistema de finan?ament i als recursos procedents de les liquidacions del 2014. A m¨¦s, durant els set primers mesos de l¡¯any van cr¨¦ixer els ingressos per impostos propis i cedits, especialment sobre transmissions patrimonials i actes jur¨ªdics documentats, la recaptaci¨® dels quals es va incrementar en 86,6 milions.

Per¨° segons l¡¯¨²ltim informe d¡¯execuci¨® pressupost¨¤ria de la Generalitat, bona part de la reducci¨® del d¨¨ficit es deu al ¡°context de pr¨°rroga pressupost¨¤ria¡±. Fins al mes de juliol, segons aquest document, les despeses no financeres es van reduir en 1.224,3 milions d¡¯euros respecte a l¡¯any passat. Aquesta disminuci¨® de la despesa es deu sobretot a tres factors: primer, que al desembre el Fons de Liquiditat Auton¨°mica (FLA) va assumir m¨¦s factures de concerts sanitaris i farm¨¤cia que altres anys, per la qual cosa no va haver-hi un gran volum de despesa despla?ada; segon, per la rebaixa dels interessos del FLA, i tercer, per la pr¨°rroga.

L¡¯informe assenyala que ¡°la despesa disminueix en la majoria de departaments per la limitaci¨® que implica la pr¨°rroga dels Pressupostos¡±. Departaments com el de Salut o el d¡¯Agricultura, per exemple, han notat especialment els efectes del decret. D¡¯aquesta manera, fins a juliol el desfasament en els comptes p¨²blics catalans es va situar en nom¨¦s 171 milions d¡¯euros (el 0,08% del PIB), enfront dels 1.628 milions de l¡¯any passat (el 0,8% del PIB), segons les dades del Ministeri d¡¯Hisenda i Administracions P¨²bliques. Fonts acad¨¨miques recorden que en la recta final de l¡¯any ¨¦s quan m¨¦s es desboca el d¨¨ficit a causa de l¡¯acumulaci¨® d¡¯alguns pagaments. Aix¨ª i tot, s¨ª que veuen una millora de la situaci¨® fiscal de la Generalitat.

El mateix Junqueras va atribuir el compliment de l¡¯objectiu del 0,7% del PIB a la pr¨°rroga i fins i tot va assenyalar a la CUP com a responsable d¡¯aquest drenatge del d¨¨ficit en considerar que ¡°paradoxalment¡± qui ha ¡°condemnat¡± la Generalitat a aproximar-se al d¨¨ficit zero ¨¦s qui m¨¦s demana que s¡¯incompleixi l¡¯objectiu de d¨¨ficit.