N¨²vols negres sobre el PSC

Comencem per subratllar el que ¨¦s obvi, perqu¨¨ de vegades les obvietats es desdibuixa en el fragor de la batalla: Pedro S¨¢nchez no passar¨¤ a la hist¨°ria com a Pedro I el Confederalista ni l'Autodeterminista, ni tan sols com el l¨ªder que va donar a l'estructura del PSOE un funcionament m¨¦s versemblantment federal, flexible i d¨²ctil. De fet, el bienni del madrileny a la secretaria general del partit s'ha caracteritzat m¨¦s aviat pel contrari. Si ens fixem en els s¨ªmbols, mai abans grans banderes rojigualdas havien acompanyat amb tanta rotunditat actes socialistes importants (des de la seva proclamaci¨® com a candidat a la presid¨¨ncia del Govern espanyol, el juny del 2015, fins al m¨ªting del PSC a Santa Coloma, el setembre del mateix any...). Si atenem el discurs, al llarg del seu mandat no se li havia sentit res que s'apart¨¦s de la m¨¦s estricta ortod¨°xia en mat¨¨ria territorial: la Declaraci¨® de Granada i els t¨°pics de costum sobre ¡°la diversitat d'Espanya¡±, ¡°la solidaritat entre els diferents territoris¡± o ¡°les identitats m¨²ltiples¡±.

?s cert, no obstant aix¨°, que ja en els seus ¨²ltims mesos de lideratge, assetjat pels mals resultats i per l'amena?a de Podem, S¨¢nchez s'ha perm¨¨s alguna petita transgressi¨®. Durant la campanya pr¨¨via al 26-J, i pensant segurament en un PSC al qual En Com¨² Podem li menjava el terreny, va suggerir un pacte pol¨ªtic bilateral entre Catalunya i l'Estat, idea ¡ªla de la bilateralitat¡ª que els barons socialistes van rebutjar de manera fulminant. A mitjan juliol, davant del persistent bloqueig pol¨ªtic, va apuntar la necessitat de ¡°treure dels llimbs els 17 diputats d'Esquerra i de Converg¨¨ncia¡±, i alguns adversaris van interpretar que volia pactar amb els separatistes.

Desconec en quina mesura ¡ªsegurament escassa¡ª aquests posicionaments han contribu?t a la seva caiguda. Per¨°, tot i que Pedro S¨¢nchez no pugui passar per m¨¤rtir d'unes conviccions girondines que no va tenir, a la vista de la correlaci¨® de forces, discursos i interessos entre els que l'han derrocat molt em temo que el PSOE accentuar¨¤ encara m¨¦s el seu rumb unitarista, meridionalista i espanyolista, la qual cosa deixar¨¤ el PSC en una posici¨® gaireb¨¦ impossible.

Els primers indicis estan a la vista. Entre els deu membres de la comissi¨® gestora constitu?da el passat cap de setmana, les organitzacions socialistes andalusa i extremenya tenen quatre representants; el PSC ¡ªque va ser, durant d¨¨cades, tan vital com el que m¨¦s en la suma de diputats perqu¨¨ Felipe o Zapatero poguessin governar¡ª no en t¨¦ cap. Amb la pelegrina excusa que es troba en proc¨¦s congressual; i amb la secreta esperan?a que, per a quan en surti al novembre, a Ferraz i a la Carrera de San Jer¨®nimo ja estigui tot el peix venut.

Repres¨¤lia pel suport fins a l'¨²ltim minut dels socialistes catalans a S¨¢nchez i al seu ¡°No ¨¦s no¡±? Probablement tamb¨¦. Per¨° no s'acaba aqu¨ª. El president i art¨ªfex de la gestora, el guerrista asturi¨¤ Javier Fern¨¢ndez, passa per ser un ¡°referent moral¡± del partit. Potser aquesta condici¨® t¨¦ alguna cosa a veure amb les seves paraules al comit¨¨ federal del 9 de juliol, quan davant de les vel¡¤le?tats d'Iceta amb la via canadenca, Fern¨¢ndez va amena?ar: ¡°Si el congr¨¦s del PSC aprova la celebraci¨® d'aquell refer¨¨ndum, el PSOE hauria de replantejar-se la relaci¨® [amb el partit catal¨¤], perqu¨¨ el projecte ja no seria el mateix¡±.

I despr¨¦s hi ha la probable futura l¨ªder del socialisme espanyol, la m¨¤xima responsable de la defenestraci¨® de S¨¢nchez, Susana D¨ªaz. No, no ¨¦s que la presidenta de la Junta sigui anticatalana; s¨®n nom¨¦s negocis: ella sap que, sense el d¨¨ficit fiscal catal¨¤, el r¨¨gim andal¨²s seria insostenible i que paradoxalment ¡ªo potser no¡ª acusar els catalans de ser insolidaris, de voler privilegis, etc¨¨tera, ¨¦s un fil¨® electoral riqu¨ªssim a l'Espanya meridional. Durant la campanya de juny ho va explotar tan a fons que no va quedar fora de perill ni La Caixa.

Unes setmanes despr¨¦s, potser per compensar i en honor de les seves ambicions d'¨¤mbit espanyol (buscant complicitats contra S¨¢nchez), D¨ªaz va venir a La Farga de l'Hospitalet, en un peculiar acte pol¨ªtic compartit amb les alcaldesses N¨²ria Mar¨ªn i N¨²ria Parlon. Doncs b¨¦, segons fonts dignes de cr¨¨dit, la mandat¨¤ria andalusa va sortir del recinte firal horroritzada. Horroritzada de comprovar com d'est¨¨s est¨¤ el contagi sobiranista en les seves pr¨°pies files. ?s de t¨¦mer que vulgui fumigar-les.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.