Salvar el PSOE

Mentre el PSOE continu? afrontant la seva crisi des del seu propi passat, el diagn¨°stic sobre el seu futur ser¨¤ inevitablement negatiu. El PSOE fa massa temps que no escull el seu lloc i que es col¡¤loca on el porten. ?s una estructura vella, que va arribar a acumular molt¨ªssim poder, i que subsisteix a trav¨¦s de cacicats territorials molt enquistats que, sovint, confonen l¡¯inter¨¨s personal amb l¡¯inter¨¨s del partit. I que, en la seva inseguretat, actuen reactivament quan col¡¤lectius aliens a l¡¯aparell o al partit adquireixen veu i reconeixement. No obstant aix¨°, els ¨²ltims bons moments del PSOE van ser aquells en qu¨¨ va ser realment capa? de connectar i mobilitzar m¨¦s enll¨¤ dels seus espais org¨¤nics i dels territoris del poder establert.

Va ser amb Zapatero. El seu comprom¨ªs ferm contra la guerra de l¡¯Iraq i la seva aposta en mat¨¨ria de llibertats i costums, que van posar el pa¨ªs en l¡¯avantguarda dels drets personals, van marcar els ¨²ltims moments en qu¨¨ el PSOE va arribar m¨¦s enll¨¤ del seu espai convencional. Eren propostes que inquietaven la gent d¡¯ordre. I el mateix Zapatero ho va viure amb dificultats. El cop de coratge de retirar les tropes de l¡¯Iraq li va produir un efecte de par¨¤lisi que es va traduir en una llarga abs¨¨ncia de l¡¯escena internacional. Zapatero va acabar malament, que sembla que ¨¦s el dest¨ª dels presidents. El maig del 2010 marca l¡¯inici del declivi del PSOE: des de llavors, tot ha anat costa avall. Era la met¨¤stasi d¡¯una malaltia incubada durant molt temps, que ning¨² va saber detectar.

La manera en qu¨¨ el PSOE est¨¤ afrontant la seva crisi no convida a l¡¯optimisme. El procediment ha estat antic i maldestre: una rebel¡¤li¨® de part del poder territorial contra el poder central, per posar fi a les vel¡¤le?tats de qui apel¡¤lava a la milit¨¤ncia com a font de legitimitat. La lectura del que est¨¤ passant ¨¦s p¨¨ssima, quan Javier Fern¨¢ndez diu que el problema del PSOE ¨¦s que s¡¯estava podemitzant, sembla ignorar que si la seva veta electoral es confon amb la de la dreta sempre guanyar¨¤ el PP. I els arranjaments que s¡¯estan tramant estan mancats de perspectiva de futur.

Una abstenci¨® t¨¨cnica (eufemisme absurd, perqu¨¨ una decisi¨® d¡¯aquest tipus nom¨¦s pot ser pol¨ªtica) dels onze diputats necessaris perqu¨¨ a Rajoy li quadrin els n¨²meros, cosa que evitaria que s¡¯evidenci? la fractura interna amb diversos diputats trencant la disciplina. I Javier Fern¨¢ndez, en aquest cam¨ª de camuflatge, diu que ¡°el PSOE pot consentir la investidura, per¨° l¡¯estabilitat se l¡¯haur¨¤ de guanyar el PP¡±, la qual cosa no treu que els socialistes hauran fet Rajoy president i hauran d¡¯empassar-se les conseq¨¹¨¨ncies internes i externes de la decisi¨®. Rajoy fins i tot es permet perdonar-los la vida: ¡°No posar¨¦ condicions, que em deixin governar¡±. No espanten.

El PSOE se sent atrapat perqu¨¨ fa anys que redueix les seves opcions. I un projecte que realment el catapulti al futur sembla impossible amb les relacions de forces actuals. Si s¡¯ha d¡¯imposar la llei dels que amb prou feines conserven els escassos feus que li queden al partit, la sort ja ha estat tirada. I el mapa territorial del PSOE continuar¨¤ empetitint-se. Treballar per ser alternativa vol dir dotar de contingut pol¨ªtic el seu projecte, ¨¦s a dir, desmarcar-se sense complexos del PP i tractar d¡¯imposar un nou llenguatge. Perqu¨¨ la confian?a la transmet qui marca el sentit de les paraules, no qui va a remolc, intentant simplement corregir algun error d¡¯ortografia.

Quan va esclatar la crisi i es va mirar a l¡¯esquerra, va resultar que la socialdemocr¨¤cia ni hi era ni se l¡¯esperava. I ara que els excessos neoliberals han sembrat el desassossec i els electors emeten senyals de desconcert en totes direccions, la socialdemocr¨¤cia continua sense tenir res a dir. O ¨¦s capa?, ¡°de decidir-se a combatre l¡¯austeritat encara que nom¨¦s sigui per superviv¨¨ncia¡±, com diu Paul Mason, i, en el cas espanyol, de trencar tab¨²s territorials i socials, o Podem, si no perd l¡¯equilibri muntat sobre mil potes, pot acabar robant-li l¡¯espai, tal com va passar a Gr¨¨cia.

El futur de l¡¯esquerra el guanyar¨¤ qui connecti amb aquells que busquen per¨° no troben, per molt que alguns l¡¯anatematitzin com a podemitzaci¨®. L¡¯alternativa, de curt recorregut, ¨¦s optar per ser la Converg¨¨ncia del Sud. Salvar el PSOE no ¨¦s salvar Susana D¨ªaz.