Alarma a Holanda per la gespa artificial amb cautx¨²

Una trentena de clubs de futbol amateur ha susp¨¨s a Holanda els partits fins a un altre av¨ªs, pel possible dany per a la salut derivat de l'¨²s de gespa artificial amb cautx¨². Denunciat aquesta setmana pel programa de documentals Zembla, de la televisi¨® holandesa, ha portat el Govern a demanar una investigaci¨® urgent a l'Institut Nacional per la Salut i l'Entorn (RIVM). Per reproduir la sensaci¨® de l'herba natural, la sint¨¨tica se ¡°sembra¡± de gr¨¤nuls de cautx¨² reciclat. Procedents de pneum¨¤tics usats, els cient¨ªfics que van col¡¤laborar en l'emissi¨® del programa no van descartar que poguessin afavorir l'aparici¨® de c¨¤ncer. Davant l'alarma generalitzada dels pares, l'Associaci¨® Nacional de Futbol (KNVB, en les seves sigles holandeses) ¡°ent¨¦n¡± la decisi¨® dels clubs. Per la seva banda, el mateix Institut sanitari ha aconsellat ¡°que els nens no juguin amb les part¨ªcules de cautx¨² perqu¨¨ no estan fetes per a aix¨°¡±. Tamb¨¦ han de ¡°dutxar-se i posar-se roba neta despr¨¦s dels partits¡±.

Fabricats normalment amb cautx¨² natural i sint¨¨tic, els pneum¨¤tics s¨®n sotmesos a un proc¨¦s qu¨ªmic (vulcanitzaci¨®) que inclou sofre i perllonga la seva vida ¨²til. Perqu¨¨ millorin les seves propietats, s'afegeixen altres compostos com ¨°xid de zinc, antioxidants i hidrocarburs arom¨¤tics polic¨ªclics (per l'olor del benz¨¨ en particular). Fonts de KNVB calculen que hi ha a Holanda m¨¦s de 2.000 camps amb gespa artificial. En el 90% dels casos, van ser ruixats amb el granulat de cautx¨² procedent de rodes de cotxe (unes 20.000 per estadi) segons dades proporcionades per Zembla.

Com que els experts de l'Institut holand¨¨s ja van estudiar el 2006 la salubritat dels hidrocarburs arom¨¤tics presents en les part¨ªcules i els va semblar satisfact¨°ria, la nova controv¨¨rsia els ha sorpr¨¨s. Sobretot perqu¨¨ els fabricants han de sotmetre's a les mateixes normes de seguretat vigents per a altres productes de cautx¨² no procedent de pneum¨¤tics, ja siguin fundes de tel¨¨fon o joguines. Encara que de moment tampoc desaconsella ¡°l'¨²s esportiu de la gespa artificial¡±, el centre espera tenir a punt el nou enc¨¤rrec del Govern abans que acabi l'any. ¡°Ha aparegut m¨¦s informaci¨® sobre aquests petits cossos¡±, assenyala, en un llarg comunicat penjat a la seva p¨¤gina de web. Hi indica tamb¨¦ les precaucions que cal prendre amb els menors a la gespa instal¡¤lada en parcs o patis escolars: ¡°?s millor que nom¨¦s es practiqui esport i no es jugui, per evitar que els petits toquin les boletes¡±, subratllen els seus experts.

En el documental televisiu es qualificaven d'insuficients les conclusions de fa una d¨¨cada, ¡°per incloure un sol estudi de grup redu?t a set homes, sense dones ni nens, massa esc¨¤s perqu¨¨ es pugui extrapolar¡±. Als Estats Units, Amy Griffin, antiga futbolista dedicada ara a entrenar, ha elaborat una llista d'unes 200 col¡¤legues que han patit diversos tipus de c¨¤ncer i van trepitjar aquesta classe de camps artificials. El seu treball ha servit tamb¨¦ per apuntar un possible nexe causal.

Per precauci¨®, una part dels clubs holandesos d'aficionats ha prohibit el joc fins a un altre av¨ªs. Uns altres han fet el mateix per¨° nom¨¦s amb els menors, o tenen m¨¦s cura amb els porters, m¨¦s exposats que la resta dels futbolistes a ingerir o inhalar accidentalment els gr¨¤nuls i almenys un consistori ha decidit escampar grans de suro en lloc de cautx¨². Abans d'adoptar una resoluci¨® amb car¨¤cter general, l'Associaci¨® de Futbol i la Uni¨® Esportiva Municipal prefereixen rebre les noves conclusions dels cient¨ªfics locals. La Comissi¨® Europea tamb¨¦ ultima un estudi similar, que veur¨¤ la llum el 2017.