Els refer¨¨ndums controvertits

La instituci¨® del refer¨¨ndum ha estat objecte d¡¯innombrables cr¨ªtiques, elogis i controv¨¨rsies. S¡¯ha utilitzat i s¡¯utilitza en r¨¨gims democr¨¤tics, per¨° tamb¨¦ en sistemes pol¨ªtics autoritaris i dictatorials. A Espanya ho sabem b¨¦. Hi ha pa?sos amb llarga tradici¨® en el tema com la sempre esmentada Su?ssa, i altres que han comen?at a usar-lo molt recentment. El que els ha posat novament d¡¯actualitat ha estat la cada vegada m¨¦s freq¨¹ent utilitzaci¨® i la sorpresa que s¡¯han endut en molts casos els qui els han organitzat pensant que amb aix¨° ratificarien i refor?arien la legitimitat de les seves decisions. En efecte, els casos recents de Gran Bretanya, Hongria i Col¨°mbia, amb resultats adversos als afavorits pels seus promotors han fet sonar de nou totes les alarmes.

Sabem que des del 1945 s¡¯han celebrat a Europa uns 900 refer¨¨ndums (la meitat a Su?ssa). Experts en el tema, Braulio G¨®mez de la Universitat de Deusto i Joan Font del CSIC, afirmen que una mica m¨¦s de la meitat (53,5%) els van guanyar els governs que els van convocar. Es guanyen m¨¦s els que s¨®n obligatoris per llei que els convocats per iniciativa popular o de manera extempor¨¤nia pel govern. Per qu¨¨ se segueixen convocant malgrat la incertesa del seu desenlla?? Sembla clar que s¨®n ben vistos per la poblaci¨®, ja que aparentment no hi ha res m¨¦s democr¨¤tic que demanar directament a la poblaci¨® que es pronunci? sobre un dilema concret. Sovint, es busca refor?ar la legitimitat de decisions que si es prenguessin directament pels ¨°rgans previstos gaudirien de suport legal, per¨° quedarien dubtes sobre el suport que el tema suscita entre el conjunt de la poblaci¨® afectada. I aix¨° ¨¦s m¨¦s freq¨¹ent en temps com els actuals en els quals la desafecci¨® democr¨¤tica ha augmentat al mateix temps que la desconfian?a enfront d¡¯unes institucions considerades poc representatives.

Les virtuts dels refer¨¨ndums queden limitades pels seus defectes. Simplifiquen la complexitat dels temes sobre els quals es vol dirimir; es barreja el tema en q¨¹esti¨® amb altres variables en joc (popularitat del govern, situaci¨® econ¨°mica¡­); redueixen la pluralitat en obligar a la polaritzaci¨®; la possibilitat de manipular la pregunta mistifica el resultat (recordem la pregunta en el refer¨¨ndum sobre l¡¯OTAN); la deliberaci¨® necess¨¤ria per prendre la decisi¨® no sempre es veu afavorida per l¡¯exist¨¨ncia d¡¯informaci¨® fiable que mostri les conseq¨¹¨¨ncies reals d¡¯una o una altra alternativa (recordem la manipulaci¨® de Farage al Brexit) o es veu dificultada pel format binari amb el qual es for?a la votaci¨®. Sense esmentar el fet que l¡¯endem¨¤ de la consulta, els problemes que van justificar-ne la celebraci¨® no quedin ni molt menys resolts. Diu Zagrebelsky, magistrat de la Cort Constitucional italiana, en el seu llibre Il ?Crucifige!? e la democrazia, que el primer refer¨¨ndum del qual es t¨¦ not¨ªcia va ser aquell en qu¨¨ Pilat va preguntar a la gent reunida a qui volia salvar de la mort, si a Barrab¨¤s o a Jesucrist, amb el resultat conegut. Va faltar deliberaci¨®, va sobrar exaltaci¨®, conclou el magistrat.

Tornem a Catalunya, a la pantalla del refer¨¨ndum. La situaci¨® de bloqueig pol¨ªtic a Espanya i la nul¡¤la voluntat del PP o del sector avui hegem¨°nic del PSOE per buscar respostes a l¡¯evid¨¨ncia d¡¯un 80% de la poblaci¨® catalana descontenta amb l¡¯statu quo de l¡¯autonomisme i que demana respostes a necessitats perempt¨°ries com l¡¯habitatge o el manteniment diari tornen a situar la consulta com a instrument que dilucidi voluntats i obligui a canvis. El 9-N no va servir. ni tampoc la reconversi¨® en plebiscit¨¤ries de les eleccions del 27-S. La necessitat de mantenir la tensi¨® i evitar fissures en el bloc independentista obliga a fixar un nou Dia D i a renovar el ja grapejat full de ruta, sense considerar altres alternatives. Tenim un any per aconseguir que el refer¨¨ndum sigui una cosa m¨¦s que una nova prova que existeix un problema. I no sembla f¨¤cil amb l¡¯escenari que tenim. Els temes clau s¨®n el cens, el seguiment i l¡¯acceptaci¨® internacional, les preguntes, l¡¯exist¨¨ncia de percentatges m¨ªnims de participaci¨® o no, etc. Al final, el determinant ser¨¤ que la convocat¨°ria provoqui la necessitat de participar de totes les persones amb dret a vot, i no nom¨¦s dels qui s¨®n partidaris de la independ¨¨ncia. El refer¨¨ndum pot ser ¨²til si es treballen a fons els aspectes que permetin refor?ar les potencialitats notables i reduir els defectes evidents d¡¯un controvertit instrument democr¨¤tic.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.