Concurs d¡¯idees

Estem preparats. Les estructures d¡¯estat per a la independ¨¨ncia estan a punt. I el m¨¦s important: sense necessitat d¡¯apujar els impostos. Augmentar-los seria ¡°guerra ideol¨°gica¡±, tal com Artur Mas, que signa com 129¨¨ president de la Generalitat, s¡¯ha encarregat de recordar a la CUP. L¡¯argumentaci¨® de Mas ¨¦s que apujar impostos al ¡°pa¨ªs de la hiperpressi¨® fiscal¡± ¨¦s ¡°ideol¨°gic¡± i, en canvi, gastar en preparar la independ¨¨ncia ¨¦s un b¨¦ com¨² transversal. Potser per aix¨° Junts pel S¨ª, PP i Ciutadans van rebutjar conjuntament recuperar l¡¯impost de patrimoni o el de successions ¨ªntegrament durant el recent debat de pol¨ªtica general.

Per¨° paradoxes lleus al marge, el sobiranisme majoritari persisteix en el relat que la independ¨¨ncia arribar¨¤ com un part sense dolor, perqu¨¨ el cos de la societat catalana i de la seva Administraci¨® realitzen la gimn¨¤stica conduent a un feli? resultat. Ensenyament, per exemple, prepara el sistema educatiu per a una eventual desconnexi¨® d¡¯Espanya. Per aix¨° la consellera del ram, Meritxell Ru¨ªz, ha encarregat a un grup d¡¯experts el disseny d¡¯un sistema educatiu ¡°sense restriccions pressupost¨¤ries ni normatives¡±. Aquesta plataforma al servei de la imaginaci¨® tindr¨¤ ultimada la seva proposta al juliol de l¡¯any vinent per anar a joc amb tots els projectes de desconnexi¨®. Les propostes esperaran, ordenades com katiuskes, el seu llan?ament cap a l¡¯objectiu. Aqu¨ª hi haur¨¤ les lleis d¡¯Hisenda pr¨°pia, Seguretat Social pr¨°pia i marc legal propi. D¡¯aquesta manera al setembre ja ser¨¤ possible fer el refer¨¨ndum propi que doni pas a la proclamaci¨® de la independ¨¨ncia sense necessitat de dependre de la legalitat espanyola.

Mentre aquesta complexa cartografia pol¨ªtica rep els ¨²ltims retocs, la realitat segueix el seu cam¨ª. ?s bo pensar sense condicions, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s saber on som.

La Fundaci¨® Jaume Bofill ha brindat fa uns dies l¡¯oportunitat de prendre el pols a la despesa educativa a Catalunya. La imatge que el mirall ens retorna ¨¦s descoratjadora: estem al mateix nivell inversor que Per¨², Laos o Guatemala. Som el vag¨® de cua d¡¯Europa. Dediquem el 2,8% del producte interior brut a educaci¨®. La mitjana de l¡¯OCDE ¨¦s d¡¯un 5,6% del PIB i la de la UE, un 5,25%. El factor hum¨¤ posa la nota optimista, perqu¨¨ el bon fer del professorat catal¨¤ ha perm¨¨s evitar l¡¯enfonsament d¡¯aquest sistema que necessita una injecci¨® de m¨¦s de 5.000 milions d¡¯euros. Estem lluny d¡¯aquest nord civilitzat al qual pretenem assemblar-nos: Dinamarca inverteix el 8,75% del seu PIB; Su¨¨cia, el 6,82% i Finl¨¤ndia, el 6,76%. Fins i tot Espanya destina m¨¦s que Catalunya (el 4,47% enfront del 2,8%). L¡¯informe subratlla que la taxa d¡¯aband¨® d¡¯estudis t¨¦ m¨¦s a veure amb el mercat de treball que amb el sistema educatiu: la precarietat premia que es contractin treballadors amb qualificaci¨® baixa, sobretot all¨¤ on abunda el turisme. Per aix¨° i per sortir de l¡¯emb¨²s, la Fundaci¨® Bofill apunta a la necessitat d¡¯augmentar el salari m¨ªnim i que els convenis col¡¤lectius exigeixin una titulaci¨® m¨ªnima.

Tot aix¨° permet elaborar algunes idees per afegir a aquest projecte ¡°sense restriccions pressupost¨¤ries ni normatives¡± que orquestra el Departament d¡¯Ensenyament. De moment, augmentar la inversi¨® i despr¨¦s intentar civilitzar aquest mercat laboral que PP i l¡¯extinta CiU van contribuir tan brillantment a reformar. Desconec si el Departament de Treball obrir¨¤ un concurs d¡¯idees com el dels seus col¡¤legues d¡¯Ensenyament. En cas que fos aix¨ª, aqu¨ª tenim una dada per reflexionar: dels 2,4 milions de contractes de treball registrats el 2015 a Catalunya, la quantitat considerable de 975.000 eren d¡¯un mes o menys. I si ja, posats a demanar, el Departament d¡¯Interior es prest¨¦s a emular aquest exercici openminded dels seus companys d¡¯Ensenyament, no estaria de m¨¦s que Assumptes Interns dels Mossos d¡¯Esquadra trob¨¦s d¡¯una vegada els escopeters que van fer perdre un ull a Ester Quintana. A la carta de bons desitjos s¡¯hi podria afegir que els policies condemnats per matar Juan Andr¨¦s Ben¨ªtez al Raval fossin expulsats definitivament del cos i els seus expedients no fossin arxivats pels responsables d¡¯Interior, com ha succe?t aquesta setmana.

Pensar en el futur requereix forjar-lo en el present. I que no tot quedi en un mer concurs d¡¯idees.