La Sagrada Fam¨ªlia, a examen

Les vuit columnes que s¡¯alcen a la cara de la Sagrada Fam¨ªlia que mira al carrer de Mallorca, a la fa?ana de la Gl¨°ria, no aguanten res. Les varetes dels encofrats apunten cap al cel a l¡¯espera de suportar la plataforma del gran passeig d¡¯acc¨¦s que va idear Gaud¨ª. Una entrada monumental que hauria d¡¯arrencar de la Diagonal. Tot un s¨ªmbol de la seguretat i la prepot¨¨ncia del temple, perqu¨¨ les vuit columnes envaeixen ¡ªpocs cent¨ªmetres, per¨° ho fan¡ª l¡¯espai p¨²blic. Donen per fet que, abans o despr¨¦s, la pla?a es far¨¤ i que l¡¯Ajuntament de Barcelona, que ara demana a la junta constructora transpar¨¨ncia en les obres i planteja que pagui la llic¨¨ncia, acabar¨¤ havent de fer front al projecte. Una ¡°singularitat¡± arquitect¨°nica que ha provocat encesos debats culturals i ciutadans sobre el que ¨¦s patrimoni ¡ªi el que no ¨¦s¡ª, manifestos i fins i tot manifestacions a favor i en contra. Tot un contrast amb el que passava no fa tant de temps. Perqu¨¨ fa 40 anys, l¡¯illa de la Sagrada Fam¨ªlia era un gran solar ¡ªentre la fa?ana del Naixement i la de la Passi¨®, que estava en construcci¨®¡ª on jugaven els nens del barri. Un barri que va trigar a veure turistes. Els pioners van ser japonesos apassionats del gran arquitecte del Modernisme, per¨° no feien nosa. Eren ex¨°tics als ulls d¡¯uns ve?ns que han vist com, en poques d¨¨cades, milions de turistes enva?en les voreres de casa seva.

Aquells nanos s¡¯han fet grans i es freguen els ulls davant la transformaci¨® del seu paisatge vital. Primer els turistes estaven de passada; ara a m¨¦s hi dormen. Els apartaments tur¨ªstics han sortit com xampinyons. D¡¯entrada van ser els mateixos ve?ns els qui van veure que podien fer de casa seva un negoci. Despr¨¦s ha aterrat capital internacional. I encara hi ha qui es pregunta si fa el ximple tenint el pis de la mare llogat a un amic, quan es podria fer d¡¯or llogant-lo per dies als turistes. Per entendre el moment actual de la Sagrada Fam¨ªlia, cal fer un examen de tot el que ha passat.

134 anys d¡¯obres

La primera pedra es va posar el 1882 amb el primer projecte del temple de l¡¯arquitecte Francisco de Paula del Villar. Un any m¨¦s tard, Antoni Gaud¨ª agafava el projecte i el transformava radicalment. Abans de morir (1926) va acabar la fa?ana del Naixement (carrer Marina), la cripta i l¡¯absis de la nau central. L¡¯edifici va patir greus destrosses durant la Guerra Civil i entre 1954 i 1976 es va acabar la fa?ana de la Passi¨® (carrer Sardenya). Ning¨² s¡¯atrevia a posar data al final de l¡¯obra. El 1994, per exemple, es deia que faltava un segle! ?s a partir d¡¯aleshores, i sobretot al tombant de segle, quan s¡¯accelera: es construeixen les voltes que cobreixen l¡¯espai interior ¡ªla nau central¡ª; s¡¯acaben les escultures i portes de la fa?ana de la Passi¨® ¡ªobra subjecta a pol¨¨mica, de Josep Maria Subirachs¡ª; s¡¯enllesteix la primera sagristia i s¡¯inicia la construcci¨® de les sis torres centrals: quatre dels evangelistes (135 metres), la de Maria (140) i la de Jes¨²s (170). La fi del conjunt ¨¦s a prop: 2020 les torres i 2026 la resta.

Milions de visitants i ingressos Durant gaireb¨¦ tot el segle passat el finan?ament de les obres del temple sortia de col¡¤lectes, la primera l¡¯any 1955. Aquests ingressos i les visites expiat¨°ries ¡ªde creients que volien reconciliar-se amb el seu D¨¦u¡ª no proporcionaven diners suficients perqu¨¨ l¡¯obra avanc¨¦s fent via. El primer punt d¡¯inflexi¨® van ser els Jocs Ol¨ªmpics de 1992, amb una imatge que va fer la volta al m¨®n: la dels saltadors de la piscina de Montju?c amb les torres de la Sagrada Fam¨ªlia de fons. Aquell any el temple el van visitar 658.000 persones. Cinc anys m¨¦s tard, ja fregaven el mili¨® (991.000) i el 2002 havien passat dels dos milions. El segon gran impuls va ser la visita del papa Benet XVI per consagrar la bas¨ªlica el novembre de 2010. Aquell any els visitants van ser 2,3 milions i l¡¯any seg¨¹ent, van saltar fins a 3,2. La progressi¨® ha estat imparable i el 2015 van ser 3,7 milions. I com m¨¦s visitants, m¨¦s ingressos. Per exemple, el 2005 van ser 16 milions d¡¯euros, l¡¯any passat, 25.

Els ve?ns, els primers afectats

Sembla que no pugui ser, per¨° ja a final dels anys vuitanta l¡¯Associaci¨® de Ve?ns de la Sagrada Fam¨ªlia alertava en un butllet¨ª dels conflictes que podia originar una massificaci¨® tur¨ªstica al voltant del temple. Ho recorda Joan Itxaso, l¡¯actual president. Al tombant de segle van insistir que ¡°calia prendre mesures¡±. La vida de barri ha estat la gran afectada per l¡¯aflu¨¨ncia de turistes, hi ha zones on caminar pel carrer ¨¦s una odissea. ¡°Quan vam passar dels dos milions i mig va comen?ar el desgavell¡±, diu Itxaso. I recorda que, quan es parla de les xifres de visitants, no es compta ¡°el doble o triple¡± de gent que s¡¯apropa al temple i no hi entra. Tot plegat, mentre el barri s¡¯empobreix i envelleix. ¡°En els ¨²ltims cinc anys hem perdut poblaci¨® (est¨¤ al voltant de 51.000 persones) i la renda ha caigut vuit punts, est¨¤vem per sobre la mitjana de la ciutat i ara estem per sota¡±, diu amb xifres a la m¨¤. La conclusi¨®: ¡°La riquesa del temple no es reflecteix al barri¡±.

?L¡¯Ajuntament i el Patronat

Durant d¨¨cades, les relacions entre tots dos no van existir, per una curiosa apel¡¤laci¨® a la ¡°singularitat¡± del projecte. De fet, la Sagrada Fam¨ªlia est¨¤ constru?da sobre un solar ¡°buit¡±, segons una nota del registre de la propietat de fa dos anys. El temple s¡¯ha anat al?ant amb el silenci administratiu de l¡¯ajuntament de Sant Mart¨ª de Proven?als, que era el municipi on es va assentar la construcci¨® en origen. No t¨¦ cap mena de llic¨¨ncia de l¡¯Ajuntament de Barcelona sobre pl¨¤nols de tot el que s¡¯ha constru?t al llarg d¡¯un segle. Tampoc els ha reclamat ning¨². Amb tot, regidors i t¨¨cnics de l¡¯¨²ltima administraci¨® socialista ¡ªamb Jordi Hereu d¡¯alcalde¡ª i la del convergent Xavier Trias es van asseure en diferents moments amb els responsables del temple per abordar el m¨¦s enll¨¤ de la Sagrada Fam¨ªlia: la construcci¨® de la gran avinguda entre Marina i Sardenya que hauria d¡¯acabar a la fa?ana de la Gl¨°ria, al carrer de Mallorca. Quan Gaud¨ª va pensar aquest gran espai no hi havia res, tot eren camps. El 1976, el Pla General Metropolit¨¤ va fer la reserva de superf¨ªcie d¡¯un passeig de 60 metres d¡¯ample per fer-lo possible. Amb la reserva a la m¨¤, les afectacions d¡¯habitatges i locals podrien arribar a 1.250. El cost de les expropiacions no s¡¯ha calculat mai. L¡¯¨²ltim gabinet socialista entenia que el cost l¡¯hauria d¡¯assumir la Sagrada Fam¨ªlia, i l¡¯Ajuntament podria contribuir amb la compra d¡¯un solar proper que ¨¦s propietat d¡¯Aig¨¹es de Barcelona, per reallotjar els que perdran els seus pisos, sobretot els afectats de la finca de N¨²?ez i Navarro. No hi va haver acord. Quan l¡¯administraci¨® de Trias va reprendre l¡¯assumpte es va plantejar reduir l¡¯¨¤mbit del passeig per minimitzar les afectacions a 150, alhora que es recollien les demandes d¡¯equipaments. Tampoc es va arribar a cap acord. Amb l¡¯arribada de l¡¯equip d¡¯Ada Colau al govern municipal, l¡¯assumpte no s¡¯ha arribat a abordar i el que vol ara l¡¯Ajuntament ¨¦s fiscalitzar t¨¨cnicament les obres.

?La crisi de l¡¯AVE

El pas del t¨²nel de l¡¯AVE pel carrer de Mallorca, en paral¡¤lel a una de les fa?anes de la Sagrada Fam¨ªlia, va desencadenar la major crisi en la relaci¨® entre el temple i la ciutat. La junta es va oposar amb fermesa a una obra d¡¯inter¨¨s p¨²blic i va arribar a demanar a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional que paralitz¨¦s la construcci¨® del t¨²nel al¡¤legant que posava en perill el temple i la Pedrera, a banda de queixar-se que els restaria visitants. A m¨¦s a m¨¦s, va fer de catalitzador d¡¯altres protestes contra el tra?at de l¡¯AVE que hi va haver a la ciutat, i, d¡¯entrada, es va negar a deixar passar els t¨¨cnics d¡¯ADIF per fer estudis i col¡¤locar sensors. Es va construir un mur pantalla entre els fonaments del temple i els del t¨²nel, i tres jutges de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional es van despla?ar per veure les obres in situ. Finalment, els magistrats no van donar la ra¨® al temple i l¡¯AVE va i ve pel t¨²nel amb normalitat. ?s m¨¦s: els sensors que es van instal¡¤lar a les torres amb prou feines registren incid¨¨ncies, reconeixen els portaveus del temple.

El mann¨¤ dels pisos tur¨ªstics

El barri de la Sagrada Fam¨ªlia t¨¦ 794 pisos tur¨ªstics legals, el 8,3% del total. A tocar, a la Dreta de l¡¯Eixample, n¡¯hi ha 1.747 m¨¦s. Sumats, concentren el 20% de l¡¯oferta legal de la ciutat. La xifra d¡¯il¡¤legals, segons un estudi encarregat per l¡¯Ajuntament, frega els 500 m¨¦s. N¨²meros a banda, nom¨¦s cal anar pel carrer per veure turistes entrant i sortint amb maletes de qualsevol edifici. Fins i tot de la c¨¨lebre finca de N¨²?ez i Navarro. Aprofitant pisos grans, tamb¨¦ hi ha qui ha vist un negoci en els albergs il¡¤legals. Els relats de malestar entre els ve?ns s¨®n constants; la pressi¨®, brutal. Tot plegat ha fet que l¡¯increment del preu dels lloguers al conjunt del districte (no hi ha dades hist¨°riques per barris) hagi sigut del 30% des del 2013. Idealista afegeix dues dades: el portal nom¨¦s t¨¦ tres anuncis de lloguers al barri per sota els 800 euros. I el 12% dels pisos anunciats es lloguen en menys de 48 hores.

?Botigues de barri que tanquen

Les dades oficials del 2014 (les ¨²ltimes publicades) indiquen que al barri hi ha 362 locals comercials tancats (el 15% dels gaireb¨¦ 2.400). La gent es jubila i els fills no els relleven. De nou, el comer? tamb¨¦ retreu al temple que els beneficis no arribin m¨¦s enll¨¤ dels quatre carrers del voltant, on moltes de les botigues o restaurants pertanyen a capital estranger. ¡°Del past¨ªs no ens n¡¯emportem res, fora dels quatre carrers del voltant; vivim dels ve?ns¡±, diu la presidenta de l¡¯eix comercial, Amor Garcia. De turistes n¡¯hi ha, i molts, per¨° els grups ¡°ni s¡¯aturen, ni ens veuen¡±. Sense anar m¨¦s lluny, explica que a la seva joieria en tot l¡¯estiu han entrat ¡°quatre turistes: uns per canviar la pila d¡¯un rellotge, i els altres estaven en apartaments¡±. Garcia s¨ª que defensa els apartaments, tot i que es partid¨¤ria de regular-los tots. ¡°Donen vida; per exemple, al mercat s¨®n bons clients per a les botigues d¡¯ib¨¨rics¡±, diu.

Nom¨¦s caminen els turistes

De com de complicat s¡¯ha convertit moure¡¯s pel barri n¡¯¨¦s un exemple la presidenta dels comerciants. Per anar a la botiga baixa del metro una parada abans, a Sant Pau, per estalviar-se les multituds. ¡°Les mesures que s¡¯han pres no han servit de gaire¡±, diu en refer¨¨ncia a la prohibici¨® a partir del 2012 que els autocars aparquin davant el temple, o a l¡¯ampliaci¨® de les voreres dels carrers de Proven?a o Marina. Al costat, Sardenya continua sent una riuada de turistes. Constant. Van i v¨¦nen dels aparcaments per a autocars habilitats a la Diagonal.

El president de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns rebla: ¡°El temple s¡¯aprofita de les millores que s¡¯han fet¡±. Itxaso confia que, si es fa la uni¨® dels tramvies, els autocars podran aparcar al F¨°rum i els grups ja no vindran els a l¡¯engr¨°s. Mentrestant, la pres¨¨ncia de turistes tamb¨¦ s¡¯ha disparat al metro: el 2000 van validar a l¡¯estaci¨® de Sagrada Fam¨ªlia 7,2 milions de persones. L¡¯any passat van fregar els 11 milions. I no s¨®n pocs els que, quan surten al carrer, caminen distrets pel carril bici de Proven?a.