El dinosaure va deixar l¡¯empremta de les seves escates

¡°Quan es va despertar, el dinosaure encara era all¨¤¡±. No hi ha res com el fam¨®s microrelat de Monterroso per intentar explicar la meravellosa sensaci¨® que se sent quan es contempla, i fins i tot es toca, la impressi¨® en relleu que va deixar el cos d'un d'aquests animals extints (i un de molt gros, segurament un titanosaure) en asseure's, reclinar-se o caure al terra enfangat ara fa 66 milions d'anys. La pell del dinosaure va quedar gravada en aquella tova superf¨ªcie, que despr¨¦s es va emplenar de sorra i es va petrificar, i que va conservar, per un rar¨ªssim atzar, el relleu exacte en negatiu de la superf¨ªcie coberta d'escates. Va quedar per a la posteritat ¨Cper a nosaltres¨C l'ins¨°lit testimoni directe del pas pel m¨®n d'una b¨¨stia immensa, just en el moment en qu¨¨ la fam¨ªlia dels dinosaures ja s'apropava a l'extinci¨®.

Observar en un remot i petit barranc del Prepirineu catal¨¤, on ha estat trobada, aquesta roca amb el rastre de la pell escamosa del dinosaure ¨¦s com mirar el flanc d'un drac de deb¨°. Entre uns petits pins i avets, fent equilibris en un pendent de terra argilenca de color vermell sang, s'arriba a la paret on sobresurt un granulat petri d'uns 26 cent¨ªmetres de llargada: s'observen perfectament una trentena de grans escates poligonals, pentagonals i hexagonals; d'altres estan menys definides. A un metre i mig d'aquesta primera impressi¨® n'hi ha una altra, m¨¦s petita (d'uns 5 cent¨ªmetres) i menys clara, amb nom¨¦s set escates. L'excepcional f¨°ssil (¨²nic d'aquest tipus a Europa) el va trobar V¨ªctor Fondevilla, del Departament de Geologia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, i el seu estudi, publicat a?The Geological Magazine, el signen el mateix Fondevilla, el seu col¡¤lega ge¨°leg Oriol Oms i els investigadors Miquel Crusafont, de l'Institut Catal¨¤ de Paleontologia, i Bernat Vila i ?ngel Galobart, del Museu de la Conca Dell¨¤.

Fondevilla i Galobart van presentar dimarts el descobriment in situ (encara que el lloc exacte ha de quedar en secret per evitar el furt i el vandalisme), en un agrest paratge a uns 1.500 metres d'altura situat a les proximitats de Vallcebre (Alt Bergued¨¤), parad¨ªs de senderistes, boletaires i paleont¨°legs. Per anar fent boca i contextualitzar la troballa, primer ens van portar davant de la impressionant paret gegantina d'un jaciment ve¨ª, Fumanya Sud (al municipi de F¨ªgols), coberta de rastres de petjades (icnites) de dinosaures. Una pirueta geol¨°gica ha col¡¤locat en vertical les petjades, tal com ha fet m¨¦s enll¨¤ amb l'empremta de la pell. Fa milions d'anys la zona era un paratge costaner inundable, un pant¨¤ situat al costat del mar, i despr¨¦s la desembocadura d'un riu. Els dinosaures hi proliferaven i eren feli?os a la seva manera. Una felicitat que no va durar gaire (en termes amplis). Aquests dinosaures catalans, que creixien al final del cretaci superior, van ser, segons els especialistes, dels ¨²ltims que van trepitjar la Terra. La seva vida es va desenvolupar molt a prop del l¨ªmit de l'extinci¨® a partir de la qual van deixar d'existir tots els dinosaures.

¡°No sabem com ni amb quina part del cos el dinosaure va fer la marca, potser en ajupir-se, tot i que segur que no va ser amb les extremitats del davant o del darrere¡±, explica Fondevilla, un jove que ha tingut, com el seu col¡¤lega, la prevenci¨® de portar un bon folro polar per a l'ocasi¨®, no com d'altres. ¡°?s una marca puntual, no va morir all¨¤, nom¨¦s va fregar amb el cos el terra enfangat¡±.

¡°En aquesta zona ens trobem fa 71-66 milions d'anys, just abans de l'extinci¨® dels dinosaures¡±, continua, i se sent a la llunyania una mena de gemec que ens sona a tots molt spielbergi¨¤. Resulta que ¨¦s una vaca. ¡°Sabem que es tracta de l'empremta de pell de dinosaure m¨¦s moderna del m¨®n¡±, subratlla l'investigador. La troballa de l'empremta fossilitzada d'una pell no ¨¦s tan rellevant com trobar la pell mateixa fossilitzada ¨Co el Greal paleontol¨°gic de les m¨°mies fossilitzades de dinosaure, com Dakota o Leonardo¨C, per¨° ¨¦s molt inusual. ¡°Aqu¨ª tenim moltes petjades, ossos, ous, per¨° mai hav¨ªem trobat una empremta com aquesta. A Am¨¨rica del Nord i a ?sia s¨ª que se n'han trobat, per¨° a tot Europa n'hi ha molt poques i cap ¨¦s del cretaci superior¡±. La rellev¨¤ncia de les dates rau en la seva proximitat a l'extinci¨®. El dinosaure que es va recolzar, o va caure, era dels ¨²ltims que van trepitjar la Terra. ?s bastant segur que es tract¨¦s d'un titanosaure, l'enorme saur¨°pode amb el coll llarg ¨Cherb¨ªvor¨C, que mesurava entre 15 i 20 metres. No nom¨¦s per la grand¨¤ria de les escates, sin¨® perqu¨¨ prop de la marca tamb¨¦ s'ha trobat una petjada de la mateixa esp¨¨cie i perqu¨¨ els titanosaures eren molt habituals a Fumanya. Tamb¨¦ hi havia hadrosaures, per¨° les seves escates s¨®n m¨¦s petites.

Fondevilla destaca que la impressi¨® evidencia un fet fascinant: aqu¨ª va estar el dinosaure, ben viu. Una prova molt m¨¦s directa que els ossos. Galobart aprofita per parlar de la fi dels dinosaures, mentre en uns cingles a la dist¨¤ncia es poden veure les siluetes d'uns voltors. ¡°Hi ha diferents teories. Una proposa que ja estaven tocats per fen¨°mens com el vulcanisme abans de l'impacte de l'asteroide, que segurament va ser el cop de gr¨¤cia. Per¨° el que veiem aqu¨ª en aquesta ¨¨poca final ¨¦s una gran diversitat de dinosaures, cosa que sembla contradir el seu declivi i que passessin un mal moment: tres o quatre esp¨¨cies d'hadrosaures, d'altres de ter¨°podes (carn¨ªvors), entre els quals uns petits ca?adors del tipus dels velociraptors, i dos de saur¨°podes¡°. De la impressi¨® f¨°ssil se n'ha fet un motlle i encara s'ha de decidir si l'original s'extreu per impedir que algun v¨¤ndal el robi o el faci malb¨¦.

El trajecte en el 4x4 amb els dos investigadors fins a la impressi¨® de la pell va resultar molt excitant, digne de Parc?Jur¨¤ssic. En el cam¨ª, Galobart va assenyalar en una altra paret un rastre d'un saur¨°pode adult i un altre de jove que havien caminat junts quan Raquel Welch encara era jove. Quan vam arribar a la zona secreta, un mini-Olduvai, Fondevilla es va enfilar pel rellisc¨®s terrapl¨¨ per assenyalar la marca de la pell del dinosaure. Va explicar que en veure-la per casualitat durant un registre geol¨°gic de seguida va entendre el que era. Mentrestant, els p¨¤rids als arbres callaven davant del petri testimoni de l'ancestre. Vaig grimpar, fet un manyoc de nervis, amb bloc i bol¨ªgraf, fins a arribar al costat de la troballa. Em va subjectar amb el bra?. Vaig allargar la m¨¤ i vaig tocar la freda superf¨ªcie del relleu cret¨¤cic. Les escates. Vaig tancar els ulls i de sobte el paisatge va esdevenir c¨¤lid i estrany. La roca semblava que palpitava sota els dits i Monterroso diria que el dinosaure es va despertar.