Mor Dario Fo, cr¨ªtic del poder pol¨ªtic i eclesial

Ha mort Dario Fo, premi Nobel de Literatura el 1997. La not¨ªcia, encara que temuda des que fa uns dies va ingressar en un hospital de Mil¨¤ afligit d'una insufici¨¨ncia respirat¨°ria, omple It¨¤lia de tristesa. El mar? passat havia fet els 90 anys sense perdre la passi¨® pel teatre, la pintura, l'escriptura i l'activisme que el va portar a convertir-se en referent moral d'una esquerra italiana que, segons lamentava, va morir el dia ¡°que es va casar est¨²pidament amb el poder¡±.

Un poder, el de la casta pol¨ªtica o eclesial, que el Nobel de Literatura va seguir atacant amb la mateixa for?a amb la qual, malgrat les afliccions pr¨°pies de la vellesa, anava cada dia al seu taller de Mil¨¤ per transmetre la seva saviesa a un grup de joves artistes: ¡°Nom¨¦s m'interessa treballar amb els joves. Donar exemple. Aix¨° ¨¦s el m¨¦s important¡±.

Fo, nascut el 24 de mar? del 1926, a Sangiano, un petit poble de Varese on el seu pare era el cap d'estaci¨®, va estudiar a l'Acad¨¨mia de Belles Arts de Mil¨¤, per¨° de seguida va orientar la seva vida cap al teatre, i va entrar a treballar a la RAI ¨Cla televisi¨® p¨²blica italiana¨C?com a autor i actor de textos sat¨ªrics. Des del 1968, en companyia de la Franca ¨Cla seva companya de vida i de carrera art¨ªstica¨C?i de Massimo de Vita, Vittorio Franceschi i Nanni Ricordi, va fundar el grup teatral Nuova Scena amb la intenci¨® de recuperar els valors socials del teatre. Durant la seva llarga traject¨°ria va publicar m¨¦s de 100 obres teatrals que ell mateix solia dirigir i interpretar, i nombrosos llibres. Va ser un joglar, un mestre de la s¨¤tira. Misteri Buffo va ser la seva obra mestra, on interpretava tot sol molts personatges i mostrava uns grans dots de m¨ªmica. Tamb¨¦ caldria destacar ?Ac¨ª no paga ni D¨¦u!, Tutta casa, letto e chiesa i?Coppia aperta.

Estava desencantat amb la pol¨ªtica, per¨° malgrat aix¨° ¨Co potser precisament per aix¨°¨C no va deixar de donar suport fins a l'¨²ltim moment al Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, que considerava l'¨²ltima platja de l'esperan?a. Segons assegurava, la tan esperada caiguda de Silvio Berlusconi no havia donat pas a una nova pol¨ªtica a It¨¤lia. ¡°Tot segueix gaireb¨¦ igual¡±, es lamentava el passat mes de mar? al seu estudi de Mil¨¤: ¡°Tot ¨¦s un joc. El joc de la falsa democr¨¤cia. La gent de Berlusconi segueix aqu¨ª. I ell s'ha salvat. Matteo Renzi l'ha salvat de la pres¨®, d'alguns processos molt perillosos per a Berlusconi perqu¨¨ tenien a veure amb la sexualitat, amb l'esc¨¤ndol que aix¨° comporta per a les seves bases cat¨°liques. Avui It¨¤lia s'ha convertit en una mena de polenta, tot s'ha barrejat, no hi ha punt de partida ni d'arribada, no hi ha dignitat¡±.

En molts moments de la seva vida va ser un home enfadat, per¨° mai un home trist. Solia dir que havia tingut una vida ¡°exageradament afortunada¡±.