Esgotar les possibilitats

En el centre de la literatura sempre hi ha hagut una disputa sobre el lloc que ocupa el lector i les dues maneres de convidar-lo a participar de l¡¯obra liter¨¤ria. La primera f¨®rmula seria la del best-seller, que surt de la base que hi ha un lector est¨¤ndard amb uns gustos, uns judicis i uns prejudicis del tot identificables per l¡¯autor, que confecciona, segons aquesta recepta, un plat comercial: el lector no llegeix, sin¨® que consumeix; potser es diverteix, per¨° l¡¯obra acaba fent de manera indefectible el seu recorregut habitual a trav¨¦s dels intestins.

La segona f¨®rmula ¨¦s m¨¦s interessant: l¡¯autor va a la recerca d¡¯un lector encara inexistent, un lector que es fa i es descobreix en l¡¯instant de la mateixa lectura: quan aquest lector i l¡¯obra coincideixen, neix la novel¡¤la potencial, la novel¡¤la que ocupa un lloc permanent en el cap i el cor del lector, com si lector i obra s¡¯anessin creant alhora. A la literatura catalana no hi ha gaire abund¨¤ncia d¡¯escriptors que hagin optat per aquesta via, per¨° vint novel¡¤les despr¨¦s es pot afirmar que un representant indiscutible ¡ªi digne d¡¯admirar¡ª d¡¯aquesta estirp ¨¦s Jordi Coca (Barcelona, 1947): en contra de la literatura lleugera i divertida que es va apropiar de la major part de la literatura de la generaci¨® del 70, la narrativa de Coca ve a demostrar que es pot construir un m¨®n literari diferent, que les novel¡¤les no tenen per qu¨¨ ser divertides, sin¨® que el lector ha d¡¯aprendre a divertir-se amb la literatura exigent, amb la literatura que demana un esfor? de la lucidesa. La seva ¨²ltima novel¡¤la, Calif¨°rnia, posseeix tots aquests m¨¨rits.

Un professor catal¨¤ que quaranteja, que s¡¯acaba de separar i que ¨¦s als Estats Units per incorporar-se a la universitat de Berkeley ¡ªi que vol escriure un estudi sobre els pintors paisatgistes nord-americans del XIX¡ª, empr¨¨n un viatge en cotxe a trav¨¦s d¡¯Am¨¨rica com si, en el fons, li calgu¨¦s imitar els passos de Kerouac. No ¨¦s la primera vegada que l¡¯ombra d¡¯A la carretera apareix a l¡¯obra de Coca: a Louise. Un conte sobre la felicitat, la protagonista tamb¨¦ iniciava un periple fins a Boston per aclarir-se les idees. I no ¨¦s la primera vegada, tampoc, que Coca explora la relaci¨® oculta que hi ha entre la realitat i les aparences i el buit vertigin¨®s, o el disgust profund, que ocasiona l¡¯obstinaci¨® del tracte amb l¡¯altra gent: no ¨¦s en va que a La japonesa extrem¨¦s el tour de force de la seva narrativa i se centr¨¦s en un personatge autista.

El protagonista i narrador de Calif¨°rnia no t¨¦ els mateixos problemes de relaci¨®, per¨° s¨ª que ¨¦s alg¨² inadaptat que desconeix l¡¯abast del seu car¨¤cter, m¨¦s partidari de la immobilitat que del canvi: d¡¯aqu¨ª surten, ¨¦s clar, tots els conflictes que animen les forces de la novel¡¤la. Hi ha, en primer lloc, la pres¨¨ncia de l¡¯intr¨²s, d¡¯alg¨² que ocupa amb el dret que s¡¯adjudica un espai que no li pert<CL10.4>any: el viatge en cotxe del protagonista no ¨¦s tal com se l¡¯imagina en un principi perqu¨¨, sense cap possibilitat d¡¯evitar-ho, se li afegeix un conegut d¡¯uns amics seus, el poeta Tom Dunkel, que t¨¦ una semblan?a raonable amb l¡¯escriptor Miquel Bau?¨¤, destinatari de la dedicat¨°ria de la novel¡¤la: Tom Dunkel ¨¦s tamb¨¦ alg¨² que sap trasbalsar i commocionar la vida dels altres, i que serveix per tenir una visi¨® m¨¦s clara de la pres¨¨ncia de la mol¨¨stia en el m¨®n. Com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquesta intervenci¨®, hi ha el segon problema que el protagonista no pot superar: no hi ha la possibilitat d¡¯aconseguir que el temps passi tranquil¡¤lament, i no s¨®n poques les vegades que li passa el mateix que a Denver: la inquietud que l¡¯assalta, una sensaci¨® imprecisa, d¡¯estar fora de lloc, d¡¯haver esgotat les possibilitats d¡¯aquella situaci¨®.

La digressi¨® f¨¨rtil sobre el temperament del paisatge, l¡¯atmosfe</CL>ra d¡¯una prosa t¨¨nue i cauta que atorga densitat narrativa a unes situacions gens ¨¨piques, les indagacions microsc¨°piques sobre el que es desconeix d¡¯un mateix, les c¨¤rregues de pensament sobre l¡¯art i sobre la conducta moral i, sobretot, la sensaci¨® permanent d¡¯estranyesa que habita a la novel¡¤la a pesar que en cap moment hi hagi res d¡¯estrany ¡ªles pel¡¤l¨ªcules d¡¯Antonioni no queden gaire lluny¡ª, tot plegat converteix Calif¨°rnia en un bon exemple de novel¡¤la que s¡¯instal¡¤la en el cap i en el cor del lector.