L¡¯heroisme de la integritat

Els metges s¨®n un dels col¡¤lectius m¨¦s sensibles a la repercussi¨® ¨¨tica de la seva feina. ?s q¨¹esti¨® de vida o mort. Un cas real. Una dona jove ingressa al servei d¡¯urg¨¨ncies d¡¯un hospital p¨²blic del pa¨ªs. L¡¯equip m¨¨dic que l¡¯at¨¦n, davant del dubte si ¨¦s viva o no, activa el protocol de reanimaci¨®. Sense ¨¨xit. L¡¯endem¨¤, el gerent de l¡¯hospital convoca el metge responsable al seu despatx per retreure-li l¡¯actuaci¨® feta. El metge ho t¨¦ clar: davant de la incertesa, calia intentar-ho tot. El gerent, en canvi, nom¨¦s pensa en el cost econ¨°mic que ha suposat.

El professor Bernhardi (1912), d¡¯Arthur Schnitzler, exposa un cas d¡¯¨¨tica m¨¨dica que t¨¦ derivacions pol¨ªtiques, cient¨ªfiques i religioses. El Dr. Bernhardi, professor i director de l¡¯Elisabethinum, un hospital universitari de la Viena del tombant del segle XIX al XX, s¡¯enfronta al poder religi¨®s, perqu¨¨ ha impedit in extremis ¡ªa fi de no trasbalsar-la en els darrers moments i per pura humanitat¡ª que una jove malalta rebi els auxilis espirituals. La manipulaci¨® de l¡¯afer pels sectors cristians, que, indignats, reclamen una actuaci¨® dr¨¤stica al govern austr¨ªac, sacseja l¡¯opini¨® p¨²blica i la vida pol¨ªtica.

La condici¨® de jueu de Bernhardi converteix un episodi insignificant en un terreny de disputa encesa en qu¨¨ no ¨²nicament es ventila la rivalitat entre ci¨¨ncia i religi¨®, sin¨® que tamb¨¦ s¡¯entaulen lluites pel poder, tant en els ¨°rgans de govern del centre hospitalari com en les altes esferes de la pol¨ªtica austr¨ªaca, en qu¨¨ cada vegada tenen m¨¦s for?a els partits clericals i antisemites. De resultes de la campanya contra ell, el professor Bernhardi ¨¦s obligat a renunciar a la direcci¨® de l¡¯Elisabethinum, a fer front a un proc¨¦s judicial i, fins i tot, a ingressar a la pres¨®.

Tres escenes memorables tensen la densitat discursiva d¡¯El professor Bernhardi. En la primera, el protagonista planta cara al poder pol¨ªtic, representat pel Dr. Flint, ministre de Cultura i Educaci¨® del govern austr¨ªac. En la segona, s¡¯oposa al poder religi¨®s, que t¨¦ com a portaveu el reverend of¨¨s pel cas de la malalta terminal. En la tercera, esquiva l¡¯intent de ser manipulat per la premsa partidista, delegada en un servil periodistet. Les raons de la ci¨¨ncia i de la veritat que defensa Bernhardi topen frontalment amb el pragmatisme de la pol¨ªtica, els interessos terrenals de la clerecia i els tripijocs del quart poder.

La ironia, l¡¯eleg¨¤ncia, la brillantor i la pertin¨¤cia s¨®n les caracter¨ªstiques m¨¦s destacades de Bernhardi. Com tots els herois, hi ha un punt de petul¨¤ncia en la seva defensa de la ci¨¨ncia i de la ra¨®. Tanmateix, el problema principal ¨¦s que no calcula les conseq¨¹¨¨ncies dels actes consumats, per m¨¦s que els gui? la millor de les intencions. Car, al voltant seu, t¨¦ tota una colla de voltors c¨ªnics i arrogants, encap?alats pel Dr. Ebenwald, que aspiren a assolir el poder o a mantenir-s¡¯hi.

El professor Bernhardi pren la volada d¡¯un cas Dreyfus de la medicina, en virtut del qual, en un ambient d¡¯exaltat antisemitisme, la llum de la ci¨¨ncia i de la ra¨® malda per v¨¨ncer les tenebres de la religi¨® i el politiqueig. L¡¯heroisme de la integritat de Bernhardi, com a metge que compleix el seu deure i com a palad¨ª de la llibertat de consci¨¨ncia, ¨¦s una alenada d¡¯aire fresc que contrasta amb la manca d¡¯¨¨tica de les classes dirigents i la putrefacci¨® del sistema pol¨ªtic actual.