Not¨ªcia d¡¯Alfonso Berardinelli

Aquest de qui parlem avui ¨¦s un dels millors cr¨ªtics literaris, i de la cultura, de la It¨¤lia dels nostres dies, eclipsat ¡ªcosa natural en les persones d¡¯esperit superior¡ª pels assagistes i professors que s¡¯han apuntat, oportunament, a les noves teories de la literatura i la cultura. D¡¯ell han arribat al mercat editorial dues obres que resumeixen tot el seu pensament, afegint-hi la seva visi¨® molt cr¨ªtica de la universitat. Els llibres s¨®n: El intelectual es un mis¨¢ntropo (Ediciones El Salm¨®n, traducci¨® de Salvador Cobo, 2015; tirada de nom¨¦s 600 exemplars, que ja ho diu quasi tot), i Leer es un riesgo, amb pr¨°leg de Hans Magnus Enzensberger (edici¨® i traducci¨® de Salvador Cobo, Madrid, C¨ªrculo de Tiza, 2016).

Els dos llibres s¨®n espl¨¨ndids i resultaran de lectura grata a totes aquelles persones que prefereixin els barems de la cr¨ªtica feta amb seny i bon gust per damunt de la cr¨ªtica basada en la semiologia, en les teories matem¨¤tiques (n¡¯hi ha) o en l¡¯estructuralisme. S¨®n llibres, diguem-ho aix¨ª, moderns, i s¨®n plens d¡¯una cr¨ªtica severa, moral, de les tend¨¨ncies de la postmodernitat, si ¨¦s que hem d¡¯entendre, per aquesta paraula, teories com les de Heidegger, Derrida o Umberto Eco: els ¨²ltims, dos dels m¨¦s esc¨¨ptics o c¨ªnics assagistes del panorama contemporani.

Berardinelli, que va estudiar literatura i lletres modernes, per¨° que t¨¦ una formaci¨® cl¨¤ssica envejable, va abandonar la universitat de Ven¨¨cia el 1995, despr¨¦s d¡¯haver-hi impartit classes durant vint anys: un acte que li va valer respostes molt a?rades dels seus col¡¤legues, possiblement pel sol fet que envejaven la llibertat intel¡¤lectual i espiritual del nostre autor.

Al primer dels llibres apel¡¤la a la figura de S¨°crates per donar suport a la figura de l¡¯intel¡¤lectual ¡ªel d¡¯ara i el de sempre, perqu¨¨ Zola no es va inventar aquesta actitud, que potser arrenca de Parm¨¨nides¡ª, ¨¦s a dir, la persona que pensa una mica m¨¦s que la resta dels mortals, aquella que prefereix les preguntes m¨¦s que les respostes. Flaubert havia dit: ¡°?s mala cosa voler arribar a conclusions¡±, i, com ell i tota la tradici¨® dels assagistes moderns, no els postmoderns, l¡¯itali¨¤ es mou a les palpentes entre les dades socials, pol¨ªtiques i te¨°riques que ens envolten i rebutja les ¡°grans filosofies¡± ¡ªaqu¨ª entra Heidegger, no del tot justament¡ª en favor d¡¯una filosofia de la quotidianitat, amena i ¨²til per a tots els p¨²blics: ¡°El deure de l¡¯intel¡¤lectual ¨¦s parlar, pensar i actuar en la mesura del que imposa la vida quotidiana. El denominat ¡®pensar en gran¡¯ ¨¦s una mena de droga, una megalomania¡±. Berardinelli no suporta les impostures, ni l¡¯esnobisme, ni els xerrameques; encara menys all¨° que en diem els papanates de la vida cultural, avui muni¨®.

Igual de gran ¨¦s Leer es un riesgo, en qu¨¨ l¡¯autor no ha deixat d¡¯incloure la r¨¨plica a un article de Sandro Briosi, que s¡¯havia molestat pel fet que l¡¯altre abandon¨¦s la universitat, encara jove: com si no tingu¨¦s, tothom, la llibertat de treballar en un marc o en un altre de la vida cultural d¡¯un pa¨ªs. Va passar a les empreses editorials i al periodisme, llocs molt m¨¦s oxigenats que la universitat, i ve a dir, en aquesta r¨¨plica, que els funcionaris que no s¡¯han atrevit a fer el mateix, d¡¯en?¨¤ que l¡¯ensenyament universitari est¨¤ tan embastardit, potser ho han fet per acomodament a una burocr¨¤cia i una mis¨¨ria de l¡¯ensenyan?a liter¨¤ria que ell mateix lamenta, per¨° contra la qual, tot sol, no podia fer res. Tant com pensa que l¡¯home encara est¨¤ dotat d¡¯¨¤nima, pensa que ho est¨¤ la literatura, i que els modes d¡¯ensenyament d¡¯aquesta mat¨¨ria tan preciosa ¡ªque tamb¨¦ suposa desapareguda a mitj¨¤ termini¡ª han de posseir entusiasme, il¡¤lusi¨®, poca t¨¨cnica, cap apunt a classe, cap examen que no sigui avaluar la capacitat d¡¯intel¡¤lecci¨® d¡¯un alumne davant una obra, i cap llibre de text, tots inefica?os. He vist, tot ajudant un fillol a estudiar, els llibres de text de Llengua catalana de segon de BUP, i d¡¯en?¨¤ no m¡¯estranya que els catalans escriguin tan malament la nostra llengua, com es veu en aquests missatges que li envien a Josep Cun¨ª els seus vidents (televidents, per ser exactes). Menyst¨¦ en aquest llibre el 90% de la poesia italiana dels nostres dies, elogia l¡¯esfor? mental dels grans autors moderns, com ara Joyce i Eliot (i el dels seus lectors), rebenta Borges, cosa que no m¡¯ha molestat, i, per fi, llen?a una gran invectiva ¡ªblastomia, a It¨¤lia¡ª contra un fam¨®s i riqu¨ªssim semi¨°leg dels ¨²ltims cinquanta anys, Umberto Eco, considerant, amb bons arguments, que era un enorme cantamanyanes i un p¨¨ssim novel¡¤lista. Dos llibres molt aconsellables.